Ni transparència ni consens. Anaven de “farol”

Sa posposada elecció des nou director general d’IB3 ha posat de manifest es poc interès des partits d’esquerres per consensuar un nou director general de s’ens públic i, en canvi, ha demostrat una voluntat ben clara des nou Govern de posar as capdavant d’IB3 a un comisari polític per utilitzar sa televisió pública per fins partidistes.

Cada partit que dóna suport as Govern de ses Illes Balears va proposar un nom: en Joan Marí, proposat per Més per Mallorca, na Xesca Vidal, proposada per Podemos, n’Antoni Sintas, proposat pel PSOE i en Pere Bagur, proposat per Més per Menorca. Quatre noms, des quals, segons van transmetre as grup parlamentari del PP, se n’havia d’escollir un. Si el PP convenia amb algun d’ells, aquest seria s’elegit.

Ets únics, i és de justícia reconèixer-ho, que van actuar de bona fe, van ser es representants de Més per Menorca, sa resta anava de “farol”. De fet, tant PSOE, Podemos, com Més per Mallorca van proposar noms amb es propòsit clar de no arribar a cap acord, atès es perfil de ses persones proposades. En canvi, Més per Menorca va proposar en Pere Bagur, amb s’objectiu contrari, de que, en efecte, es pogués arribar a s’obligat consens, que sa llei exigeix.

En Pere Bagurés un professional amb capacitat més que suficient per assumir es càrrec de director general d’IB3. Estic segur que no vota al PP, però també estic segur que hagués intentat actuar amb objectivitat i amb sa màxima professionalitat i respecte a totes ses diferents sensibilitats politiques. Precisament allò de que abominen sa resta de partits d’esquerres.

Ha quedat clar, que llevat de Més per Menorca, sa resta de partits d’esquerres no volien arribar a un acord. Ells no volen a un professional que pugui ser de consens i que actuï amb equanimitat i equilibri, s’esquerra vol poder utilitzar IB3 com a arma política. Aquells que reclamaven una nova forma de fer política, estan aplicant lo pitjor de sa vella política.

Diuen ara que volen modificar sa llei, que ara exigeix una majoria qualificada per tal d’elegir sa nova cúpula d’IB3, a fi que basti només sa majoria absoluta per aquesta elecció. Una mostra més de manca de transparència i manca de consens d’aquests que parlaven de fer una “nova política”. Però és més, en aquest cas, no és un problema de falta de consens amb el PP, sinó que sa dificultat està en que es pugui arribar a un consens dins es propi pacte de Govern.

Es problema no és altre que s’intent de Podemos per voler controlar sa nostra ràdio i televisió pública autonòmica. Un intent que està creant certes tensions i recels dins es pacte. De sempre, Podemos i tots es populismes han tingut un afany desmesurat pes control des mitjans de comunicació i pes control també des periodistes. Tots recordam com en Pablo Iglesias reclamava es tancament des mitjans de comunicació privats. O sa recent pàgina web en Versió Oficial de s’Ajuntament de Madrid, de la senyora Carmena, on s’intenta estigmatitzar a determinats periodistes i diferents mitjans de comunicació. O es protocol que s’acaben d’inventar a s’Ajuntament de Ciutadella per comunicar ses notícies i informacions des municipi, amb un intent claríssim de coartar sa llibertat de premsa.

Esteim davant un moviment totalitari i sectari que té com a objectiu es control de s’informació, ja sigui controlant es mitjans públics, com silenciant i atemorint es mitjans privats. És un moviment que actua de forma imperceptible, lenta i silenciosament, de forma que quan volguem reaccionar ja sigui massa tard. Més que mai és necessària un premsa lliure i independent, que no toleri aquestes ingerències. Més que mai mos hem de plantar davant aquestes maniobres i exigir transparència i sensatesa. Sa nostra llibertat està en joc.