NO ALS PRIVILEGIS POLÍTICS.

I la resposta tant de na Marina Llobera com meva ha estat la renuncia a les localitats, la renúncia a aquest privilegi que tenim pel simple fet de ser regidors, i que aquestes estiguins a disposició de qualsevol amant de la música. Que consti que no és res contra els artistes que participen al Festival, tot al contrari, si algú de nosaltres vol anar a algun concert ho farà pagant. I si pagam no serà res estrany, ho farem com l’àmplia majoria d’assistents al Festival. Assistents que tal vegada necessitin en major mesura anar als concerts que nosaltres (pens en els joves estudiants de música) o que per diferents motius tenguin més dificultats per adquirir unes entrades que no unes persones que reben un sou per fer de regidors i que tampoc tenen  els privilegis reservats a aquests.

Si na Marina i jo som regidors és perquè en primer terme una assemblea ha decidit que nosaltres encapçaléssim una llista, i en segon terme perquè un grup de persones ens ha votat. Per tant, el nostre paper o mèrit dins la nostra condició de regidors és relativament petit. Tot és deu a la decisió d’altres persones. Per tant creiem que no hem de gaudir d’aquests privilegis.

Però na Marina i jo no som els únics regidors de l’Ajuntament. Si fèiem contes veurem que hi ha 34 localitats reservades només per regidors. Es pot entendre que el regidor de cultura o el  batle (en aquest cas és la mateixa persona) puguin anar de franc a algun concert (l’inaugural per exemple) com a representants de la corporació, i més enguany, tenint en compte que el Festival l’ha organitzat un altre equip de govern. Però aquesta ha de ser l’excepció. El que no pot ser és que cada regidor pel simple fet de ser regidor tengui un dret que la resta de la ciutadania no té.

Per tant nosaltres demanam a la resta de regidors que facin com nosaltres i renunciïn a les seves localitats, i que si volen anar a algun concert que el paguin de la seva butxaca com fan els simples mortals, que el sou que reben els permet perfectament assumir una despesa d’aquest tipus.

L’època del privilegis polítics s’ha d’acabar. Es diu que és temps de canvis, que la gent està molt desencantada i reclama una nova política. Doncs aquests privilegis són de la vella política i per tant s’han d’eliminar. Les entrades del Festival, els seients reservats a primera fila al pregó, les convidades a diferents actes, ...Tot són coses que no estan a l’abast del poble, i això és injust. El poble també ha de tenir el dret a seure a primera fila, i el polític el deure de pagar la seva entrada, i mentre això no sigui així seguirà existint una classe superior, una classe de la qual ni na Marina ni jo en formam part.  

Pere Josep Coll