Ahir em vaig trobar amb aquesta divertida vinyeta de Grammarly (seguiu-los a facebook o a twitter, si les coses de la llengua us fan gràcia):
Bé, va ser inevitable que recordàs que pels calaixos tenia, mig perdut, un profund poema filosòfic kantià que (ja em sap greu) no us estalviaré:
Kantià
Sóc seguidor de Kant d’ençà del dia
que havia de rentar
roba de tota mena i no sabia
quin programa triar,
i l’hi vaig consultar a la meva tia:
- Vull el teu adjutori,
que això de fer bugada, i em sap greu,
no és el meu territori!
- Jo de tu posaria, nebot meu,
sintètics, a priori!