Divendres 10 de juliol presentarem el segon número de la publicació monogràfica Tot Inclòs. Danys i conseqüències del turisme a les nostres Illes a Can Llobera a les 20:00 h. Hi pariticiparà Jaume Canals del GOB amb la xerrada "Ús turístic dels habitatges".
Article d'en Pepe García publicat al Diari Balears
La síndrome d'Estocolm és un estat psicològic en què la víctima d'un segrest desenvolupa una relació de complicitat amb el seu segrestador. En el cas de les Balears la víctima som tots els seus habitants i el segrestador és el sector turístic. Dins la síndrome d'Estocolm és normal que mostrem sentiments positius cap als nostres segrestadors, es tracta d'una defensa inconscient creada per l'instint de supervivència. Un any més els nostres segrestadors ens faran creure que és una gran notícia batre el record de turistes i que milions dels mateixos col·lapsin les illes, el 2014 vam rebre l'esgarrifosa xifra de 13,5 milions de turistes. Als segrestadors no els interessa que s'analitzen les evidents conseqüències negatives que té rebre milions de persones en un espai tan reduït i fràgil com el nostre només.
A l'escola se'ns explicava que durant l'imperialisme a les colònies la seva economia tradicional era destruïda i substituïda en moltes ocasions per una economia fonamentada en plantacions per A l'exportació a vegades només d'un producte; cafè, cacau, bananes... Aquestes colònies van aconseguir la independència política però no l'econòmica i avui aquests països amb monocultius tenen una economia fràgil i depenent. El mateix podem dir del nostre model econòmic que es fonamenta en el monocultiu turístic iniciat durant el franquisme, amb la diferència que nosaltres no gaudim d'una independència política que ens pugui permetre tenir més possibilitats d'alliberar-nos d'aquest segrest real i mental que patim. Els sectors primari i secundari pràcticament han desaparegut, mentre que el sector terciari depèn quasi en la seva totalitat del sector turístic. No només la majoria de la gent accepta el monocultiu sinó que a més a més no deixam d'alimentar-ho. Pel segrestador estam disposats a tot; a omplir les carreteres de cotxes de lloguer, mentre tenim un transport públic mínim i deficient, a destruir un dels nostres principals patrimonis com és el paisatge i medi ambient. Amb ampliacions de ports pels rics, destruccions urbanístiques i infraestructures totalment sobredimensionades, a omplir espais públics de serveis exclusivament pensat pels turistes, a transformar els fars en establiment de luxe... Res sembla suficient per als nostres segrestadors que no estan disposats ni tan sols a cedir una miserable ecotaxa per gestionar les misèries que ens deixen.
Les ciutats a poc a poc es converteixen en escenaris uniformes i teatrals pensats només a agradar als turistes deixant les necessitats de les persones que hi viuen i hi treballen a les mateixes en segon pla. Els espais públics deixen de ser espais viscuts per convertir-se en escenaris de pas privatitzats, eliminant tot el que pugui ser susceptible de molestar o no estar al gust dels turistes. Es fan ordenances contra les persones humils, els exclosos socials, els immigrants, els nins. Hi ha alguna cosa més trista que prohibir als nins jugar a una plaça o tancar les fonts públiques perquè els turistes no siguin esquitxats o es vegin obligats a consumir... A la vegada als llocs que convé es deixa que els turistes facin tot tipus d'excessos com convertir una cala en un gran pub privat per veure un partit futbol i tot davant la passivitat de la majoria dels segrestats.
Els segrestadors ens han fet creure que tot el que fan ens beneficia, que redistribueixen riquesa, que donen feina... La realitat és que el turisme dóna grans beneficis econòmics per uns pocs i explotació laboral per la majoria. Els contractes a temps parcial ja són el 50% dels contractes a hostaleria i moltes vegades amaguen jornades completes amb hores extres.
L'extensió del turisme a les ciutats fa que els preus dels habitatges i els lloguers es converteixen en impossibles pels treballadors que han de pagar fortunes per pisos que no el valen o viure amb els seus pares al cas dels joves. Caldria demanar-se com societats i economies turístiques com la de les Illes presenten alts índexs d’abandonament educatiu postensenyament obligatori. És clar que el nostre segrestador necessita un mercat de treball poc qualificat i això suposa un important focus d’atracció pels segrestats més joves als que mai se'ls explicarà que és el neocolonialime i les conseqüències negatives de dependre d'un monocultiu.
El primer pas per superar la síndrome és la informació i a partir de la mateixa analitzar la complexitat de la situació. Per ajudar-nos a superar l'estat psicològic de complicitat amb el segrestador i començar alliberar la nostra ment tenim el segon número de la publicació monogràfica Tot Inclòs. Danys i conseqüències del turisme a les nostres Illes. editat per membres de la Coordinadora Llibertària de Mallorca, i el Front Comú en Defensa del Territori. l'heu de llegir i assistir a les seves presentacions. És una bona oportunitat per deixar de ser víctimes i còmplices dels nostres segrestadors.
