Cascades

L’any 1995, després de setanta dècades absents, varen introduir llops al Parc Nacional de Yellowstone (EEUU). Passats quinze anys varen fer un estudi sobre cascades tròfiques i sistemes complexes ecològics (anomenam Cascada Tròfica als efectes quecausa un depredador al seu ecosistema i les seves interrelacions). Els resultats són sorprenents, el llops mogueren rius, crearen llacs, dugueren aus que varen deixar el parc durant dècades.

Els llop és un depredador molt eficient i les seves preses favorites eren els cérvols, encara que també caçaven coiots. Aquestes dues espècies estaven al cim de la cascada tròfica. Els cérvols són herbívors, però massa grans per coiots, així que aquests s'alimentaven de conills, llúdries, petits rosegadors, etc. El primer que va passar, i que tothom pot entendre, va ser la disminució d'aquests animals. Ja no estaven al cim. Els cérvols es varen allunyar de les valls i dels canons. Al poc temps, aquests espais varen mostrar un augment de la vegetació i , poc a poc, varen augmentar les zones boscoses. Anys després varen tornar aus, petits mamífers, castors (que són coneguts per alterar el seu ecosistema) varen aparèixer nous llacs, el rius estaven molt més estables i les arrels dels nous arbres i arbustos donaven més força a la terra. La disminució del nombre de coiots va dur a un ressorgiment de conills, mosteles i llebres. Amb aquests varen tornar falcons i guineus. En definitiva, quinze anys després es va viure una explosió de vida, espècies que tornaven, fins i tot canvis geològics, menor erosió, menys meandres als rius, menys esllavissaments als canons...

Tot va començar reintroduint al sistema unes desenes de llops, uns dels animals amb pitjor fama. I encara que va disminuir el nombre de cérvols i coiots, cap  d’aquestes espècies està a una situació delicada, només varen ser desplaçats i varen canviar les seves costums. Va augmentar l'equilibri ecològic reintroduint un gran depredador.

Crec que aquests  és un gran exemple d'un sistema complex, d’interrelacions entre moltes i diferents parts, moltes d'elles que no pareixien vinculades  a primera vista. Segurament no podem analitzar totes les parts d'un sistema complex, sempre se’ns escaparan parts que no teníem en compta. Però sent conscients de les nostres limitacions, i entenent que  el normal és que tot sigui un sistema complex, hauríem de tenir molta més cura a l'hora d’interferir en el nostre ecosistema.

A més, els sistemes complexos no només són a la natura. L'economia es un sistema complex, encara que pocs economistes admetrien que realment poden dir molt poc del que passarà o seria molt difícil dir (com fan ara amb l'austeritat, per exemple)  què hem de fer per millorar o superar una crisi.

De manera instintiva solem pensar només en relacions directes (si fem A passarà B), si fem més hotels, vindran més estrangers; si pago menys a un treballador, augmentaran els meus beneficis; si caçam els llops, tindrem més caça per nosaltres; si tiram més arena a la costa, tindrem més platja, vindrà més gent, etc. A -> B -> C. Esquemes lineals, molt còmodes per treure conclusions ràpides, per trobar culpables o solucions. Però molt allunyats de la realitat. que sempre, afortunadament, és molt més plural, més complexa, més bella d’allò que  veiem, o volem, veure.

Això no es ens pot dur a no actuar, ens ha de forçar a ser més cautelosos,  a escoltar totes les parts implicades, a ser més modests en les nostres mesures, en els nostres judicis. Tot es més complex, tots som sistemes complexos, per això ningú té La Veritat, ni La Resposta. I podem estar segurs de que qui no dubti, està equivocat o, pitjor, et vol enredar.

 Sergio Gallardo