Aquests dies estan passant tantes coses i tan ràpidament que encara no havia tingut temps descriure res sobre 'La Cara B'. Bé, sí, vaig fer la fitxa, com sempre, perquè nElena Vera el col·loqués a la biblioteca daquí baix al costat dels altres. Però em ve de gust parlar una mica daquesta novel·la.
Una novel·la negra! Quin valor que tenc! I quina gosadia! Sense adonar-men mhe endinsat dins un territori en el qual només era una espectadora. Jo era una persona normal, que llegia novel·les. També novel·les negres. I un dia, fins i tot em vaig llançar a escriure. Fa uns anys vaig llegir un titular del diari: Una novela negra de Esperança Camps gana el Ciudad dAlzira. I jo al·lucinava. Era 'Quan la lluna escampa els morts'. I anava de presentació en presentació desmentint-ho. No, no és negra, una mica grisa, tal vegada... El mateix em va passar amb 'Eclipsi' i amb 'El cos deshabitat'. Amb Naufragi a la neu, Sebastià Bennasar escrivia alguna cosa com, tots esperam que nEsperança tragui la novel·la negra que porta a dins. I jo em mirava per dins i no la veia aumon.
Però un dia em van escriure en Marc Moreno i nAnna Maria Villalonga i em van convidar a participar amb un relat per al recull Elles també maten. Com que era estiu em passejava per Ciutadella encalçant ombres i imaginant crims horribles dins algun dels vaixells que fondejaven a Cala Mitjana, per exemple. Però no en veia cap. I un dia sem va presentar un paio que volia escriure no sé què. Vam fer un pacte: jo lajudava a escriure (li feia de negre) però a canvi, em permetia contar la seua història a la meua manera. I ho vam fer. Vaig escriure el relat dElles També maten. Em vaig divertir. Vaig establir unes relacions magnífiques amb la gent de Llibres del Delicte i el seu entorn. I la cosa em va agradar tant que vaig voler saber més coses de com escriure una novel·la negra. Em vaig deixar assessorar per en Bennasar i em vaig matricular al curs online que organitzava. A la primera de canvi ens va dir a les alumnes que lobjectiu dallò era escriure una novel·la. Uf, vaig dir jo. No pensava que la cosa aniria tan lluny. Aquest home vol que ara em posi a escriure una novel·la negra. Però com que som bona alumna, ho vaig fer. Vaig tornar a convocar aquell amic meu hipster que viu a Russafa i du ulleres de pasta negra i mel vaig instal·lar a casa. I li vaig dir a leditor de Llibres del Delicte que estava perpetrant aquesta novel·la i ell, sense llegir-la, va ser tan generós que em va dir que me la volia publicar. Això és un luxe, en podeu estar ben segurs. I lestiu passat, a Ciutadella, anava cada matí a la biblioteca i escrivia un parell dhoretes (fresqueta per laire condicionat). I bé, la resta ja és la novel·la aquesta de cobertes vermelles, amb mà avara dissenyada per en Daniel Morell.
Bé, i de què va 'La Cara B'? De corrupció, damor, de periodisme, de literatura, despionatge. A 'La Cara B' hi ha polítics, policies, periodistes, pijos, assassinats, puticlubs, espies, conselleries, xalets, vaixells, llibres. cotxes oficials, trens, doblers negres, hotels, coquetes amb nata i un jacusi... lo normal, en una novel·la negra, no?
Perdonau que us hagi amollat aquest rotllo, però totes les novel·les tenen una vida paral·lela que magrada contar.