Quantcast
Channel: Bloc de BalearWeb
Viewing all articles
Browse latest Browse all 12424

L'origen de 'La Cara B'

0
0

Aquests dies estan passant tantes coses i tan ràpidament que encara no havia tingut temps d’escriure res sobre 'La Cara B'. Bé, sí, vaig fer la fitxa, com sempre, perquè n’Elena Vera el col·loqués a la biblioteca d’aquí baix al costat dels altres. Però em ve de gust parlar una mica d’aquesta novel·la.

Una novel·la negra! Quin valor que tenc! I quina gosadia! Sense adonar-me’n m’he endinsat dins un territori en el qual només era una espectadora. Jo era una persona normal, que llegia novel·les. També novel·les negres. I un dia, fins i tot em vaig llançar a escriure. Fa uns anys vaig llegir un titular del diari: “Una novela negra de Esperança Camps gana el Ciudad d’Alzira”. I jo al·lucinava. Era 'Quan la lluna escampa els morts'. I anava de presentació en presentació desmentint-ho. No, no és negra, una mica grisa, tal vegada... El mateix em va passar amb 'Eclipsi' i amb 'El cos deshabitat'. Amb ‘Naufragi a la neu’, Sebastià Bennasar escrivia alguna cosa com, tots esperam que n’Esperança tragui la novel·la negra que porta a dins. I jo em mirava per dins i no la veia aumon.

Però un dia em van escriure en Marc Moreno i n’Anna Maria Villalonga i em van convidar a participar amb un relat per al recull “Elles també maten”. Com que era estiu em passejava per Ciutadella encalçant ombres i imaginant crims horribles dins algun dels vaixells que fondejaven a Cala Mitjana, per exemple. Però no en veia cap. I un dia se’m va presentar un paio que volia escriure no sé què. Vam fer un pacte: jo l’ajudava a escriure (li feia de negre) però a canvi, em permetia contar la seua història a la meua manera. I ho vam fer. Vaig escriure el relat d’Elles També maten. Em vaig divertir. Vaig establir unes relacions magnífiques amb la gent de Llibres del Delicte i el seu entorn. I la cosa em va agradar tant que vaig voler saber més coses de com escriure una novel·la negra. Em vaig deixar assessorar per en Bennasar i em vaig matricular al curs online que organitzava. A la primera de canvi ens va dir a les alumnes que l’objectiu d’allò era escriure una novel·la. Uf, vaig dir jo. No pensava que la cosa aniria tan lluny. Aquest home vol que ara em posi a escriure una novel·la negra. Però com que som bona alumna, ho vaig fer. Vaig tornar a convocar aquell amic meu hipster que viu a Russafa i du ulleres de pasta negra i me’l vaig instal·lar a casa. I li vaig dir a l’editor de Llibres del Delicte que estava perpetrant aquesta novel·la i ell, sense llegir-la, va ser tan generós que em va dir que me la volia publicar. Això és un luxe, en podeu estar ben segurs. I l’estiu passat, a Ciutadella, anava cada matí a la biblioteca i escrivia un parell d’horetes (fresqueta per l’aire condicionat). I bé, la resta ja és la novel·la aquesta de cobertes vermelles, amb mà avara dissenyada per en Daniel Morell.

Bé, i de què va 'La Cara B'? De corrupció, d’amor, de periodisme, de literatura, d’espionatge. A 'La Cara B' hi ha polítics, policies, periodistes, pijos, assassinats, puticlubs, espies, conselleries, xalets, vaixells, llibres. cotxes oficials, trens, doblers negres, hotels, coquetes amb nata i un jacusi... lo normal, en una novel·la negra, no?

Perdonau que us hagi amollat aquest rotllo, però totes les novel·les tenen una vida paral·lela que m’agrada contar.


Viewing all articles
Browse latest Browse all 12424

Latest Images