Catalunya i el nou cicle històric.

               Catalunyai el nou cicle històric. El rei va nu. 24 tesis.

    Aclariments previs.

  Amb la paraula Catalunya s'ha d'entendre la Catalunya Sencera (De Salses a Guardamar i de Fraga a Maó).

    Amb l'expressió nou cicle històric, em refereixo al procés del desenvolupament de grans potències econòmiques (i polítiques), procés que posa en crisi l'estratègia de domini mundial dels governs dels Estats Units. Els denominats països BRICS (Brasil, Rússia, l'Índia, la Xina i Sudàfrica) en serien el principal referent, si bé hi ha altres potències que també  juguen un paper important, com és el cas de l'Iran, per exemple.

    En aquest nou cicle, el poder econòmica es desplaça d'Occident a Orient. Àsia esdevé el centre de l'economia mundial. Al 2014, la Xina ha esdevingut la primera potència econòmica, però  cal tenir en compte que l'Índia és la tercera economia (Vegeu la web World GDP Ranking 2015).

   Nou cicle històric:  un món global multilateral (o multipolar), en el que hi imperaria, la voluntat de restablir  els principis d'igualtat i de respecte mutu entre les nacions, segons declaren els líders.

   El rei va nu, amb aquesta expressió vull subratllar que els ''experts'' dels mitjans capitalistes neoliberals (''neocons'', els diuen als Estats Units) no es dediquen a  recerca de la veritat sinó a ocultar-la. Fan a la manera dels teòlegs, els quals s'esforcen en ocultar o ''maquillar'' els disbarats de les narracions bíbliques.

    El rei va nu: Els països de la Unió Europea estan subordinats a l'estratègia geopolítica de Washington; són vassalls dels Estats Units.

    El rei va nu: Els economistes dels mitjans ''neocons'' s'esforcen en maquillar o amagar els desastres provocats per la guerra freda. No en diuen res de la labor secreta de les setze agències d'intel·ligència  (intel·ligència de guerra) estatunidenques,  guerra secreta amb la que Washington  pretén el control de l'economia mundial.

     El rei va nu:  Allò que importa no és l'acumulació de sabers erudits, sinó  disposar d'independència moral per assenyalar que el rei va nu.

   Fi dels aclariments.  Vegeu els enunciats.

     Tesi: Amb el començament del segle XXI, es feia més palès que el creixement de les economies emergents  afeblia el predomini  d'Occident sobre Orient.

   Tesi:  La crisi econòmica que s'inicià a l'any 2008 s'ha d'entendre com un clar indicador de que els ritmes  del nou cicle econòmic mundial ja són determinants.

     Tesi: No és el cas que el crac del 2008 sigui simplement una més de les  grans crisis del capitalisme. A diferència de la de1929, la crisi del 2008 afectà els països que conformen el nucli del capitalisme mundial, però no a la major part de països de l'Àfrica, l'Àsia i l'Amèrica llatina. S'ha de veure que continuà impertorbable el creixement vertiginós  de l'Índia i de la Xina.

   Tesi: L'augment de la capacitat industrial d'Orient va determinar l'agonia de molts de grans nuclis industrials d'Occident (Pittsburgh, Detroit, poden servir de paradigmes).

    Indicador:  La Xina produeix i consumeix vuit vegades més acer que els Estats Units.

    Indicador: La Xina encapçala el rànquing mundial de construcció naval; Corea la segueix molt de prop. Les drassanes angleses i les estatunidenques, altre temps les primeres del món, ara són una ombra.

   Tesi: S'ha de  distingir entre allò que és una crisi econòmica passatgera i un procés històric de desindustrialització que afecta a uns determinats països.

   Indicador: Des dels anys 70, Anglaterra i els Estats Units  són en procés de desindustrialització (Podeu veure  el post  Els EUA i el Regne Unit es desindustrialitzen, l'Iran s'industrialitza. La resolució del misteri.) .

  Tesi: Amb la constitució de la Unió Europea, els Estats membres perderen sobirania, i en especial  sobre qüestions econòmiques. Com a conseqüència, els governs disposaren de menys recursos per a fer front a les dificultats econòmiques.

   Tesi: Els governs dels Estats de la Unió Europea, i, en especial, els dels Estats del Sud i de l'Est d'Europa, no han pogut impedir la irrupció de les empreses multinacionals, irrupció que ha provocat la ruïna de la major part de les empreses locals.

      Tesi:  La liquidació de la major part d'empreses locals per causa de la irrupció de les multinacionals restà emmascarada atribuint-la a la crisi de 2008. Però,  des de feia dècades, ja planava l'amenaça mortal sobre la major part d'empreses d'àmbit local.

    Tesi:   Per descomptat, Catalunya ha patit la irrupció de les multinacionals, però s'ha de veure que la major part de les empreses locals no foren absorbides per les multinacionals, sinó que foren anorreades. 

    Tesi: Al no disposar d'Estat, Catalunya (Catalunya Sencera) no ha pogut regular l'economia pròpia, de manera que resta impotent  en front dels plans més bojos dels especuladors (tan estrangers com nacionals).

      El rei va nu. Tesi: Esdevinguda famós ''paradís  turístic'' (En realitat, ''caos turístic''), Catalunya atrau l'interès d'especuladors de tot el món, per la qual cosa es multipliquen tot de projectes estrambòtics.

    Tornant a la qüestió de la crisi de la Unió Europea,

    Tesi:  La Unió Europea és un projecte condemnat al fracàs.

    Tesi: Els països de la Unió Europea (i, en especial, els del Sud i de l'Est) necessàriament hauran de recuperar la plena sobirania nacional desplegant projectes d'autarquia econòmica (Grècia seria l'indicador del que ha de venir).

       Tesi: Les amples masses treballadores de  les diverses àrees de l'Estat espanyol donaran ple suport als projectes de reforçament del sector públic. És a dir, faran oposició frontal a la política neoliberal de Brussel·les i de Washington).

   Indicador:  Contra tot pronòstic, les amples masses de València i de les Balears han fet un salt qualitatiu  en demanda de sobirania social i nacional.

   Tesi: Necessàriament, les amples masses assalariades de la Unió Europea  es veuran impel·lides a trencar el sistema de domini actual de les elits neoliberals (La revolta de les amples masses gregues en seria un primer exponent).

  Tesi: A un món globalitzat, s'ha de preveure que les revoltes de les amples masses europees contra el domini neoliberal cercaran el suport del bloc multilateralista, i de Rússia, en particular.

   Tesi:  Al moment present, Rússia, la Xina i l'Iran constitueixen el nucli del bloc de països que oposen ferma resistència al domini neoliberal mundial de Washington.

    Tesi: El món resta dividit en dos bàndols, i no hi ha tercera via.

     Tesi: Pretendre una tercera via entre els dos blocs és il·lusori; però, de fet, porta al bàndol imperialista.

     Tesi: Tan bon punt esclata un conflicte a qualsevol lloc del món, d'immediat els bàndols hi prenen posicions.

   Tesi: Sovint, Washington esdevé el principal agent provocador de conflictes arreu  del món.

    En relació al conflicte actual entre el govern espanyol i el moviment sobiranista del Principat de Catalunya, que resti clar, vegeu els enunciats.

   Tesi:  Washington fa costat al seu vassall espanyol i desaprova les demandes sobiranistes catalanes.

     Tesi: És ridícul intentar fer ''pedagogia'' dels drets nacionals de Catalunya com pretén el tàndem Mas-Jonqueres (Vegeu el post  Catalunya i el món al 2015. Aclariments i vaticinis.).

     Tesi: No és per mitjà de la pedagogia que s'aconseguirà la independència, sinó per la revolta les classes treballadores de Catalunya Sencera contra el sistema d'espoli neoliberal.

     Per entendre la cosa:  l'èxit  de N'Ada Colau  a les eleccions municipals de Barcelona (així com el creixement de la CUP) és conseqüència de la voluntat de revolta dels treballadors barcelonins. Els votants a la candidatura de Na Colau i de la CUP segueixen el veritable camí de la independència. Na Colau ha desemmascarat la política CIU al servei  dels capitalistes neoliberals catalans.  Al tàndem CIU-ERC, ERC fa de gerro, com si els líders d'ERC fossin una garantia independentista. Però els votants de la candidatura de Na Colau es veu que no estan per gerros (A destacar: En Mas i En Tries assenyalen a Na Colau com a principal amenaça).

    Tesi: La independència de Catalunya (Catalunya Sencera)  serà si i solament si triomfa la revolta de les classes treballadores europees.

     O sigui, la revolta catalana formarà part de la revolta de les amples masses de treballadors de la Unió Europea.

A considerar:  Washington manté una política esbiaixada respecte als moviments independentistes. S'até exclusivament als seus interessos imperials.

    En tots els casos, Washington dona suport als opressors si són vassalls seus, i s'oposa a la independència dels oprimits pels vassalls dels Estats Units.

    A considerar:  Ara,  dels governs europeus, vassalls de Washington, no n'hi ha cap que es manifesti a favor del moviment independentista de Catalunya.

   A considerar: El govern dels treballadors grecs revoltats contra Brussel·les i el FMI ha tingut el suport decidit - un suport vital - del govern rus, del govern d'En Vladímir Putin.