Apariats anglosaxons

Benaurades les mètriques, que poden

deslliurar-nos del Jo, com va dir Auden!

Fes-nos viure en la ment, inventa’ns, tiba’ns

els nervis amb els mots, Wallace Stevens!

Un poema d’un corb sinistre fou

el llegat perdurable d’Allan Poe.

El gebre de gener i el sol d’agost

ens fan savis si els canta Robert Frost.

La tardor és un retaule d’infinits

melancòlics als versos de John Keats.

Quan va rebre el guardó, no va dir vini,

vidi, vinci, el bonàs de Seamus Heany.

Perquè les hores sòrdides no us marquin

tractau-les amb l’humor de Philip Larkin.

Qui encara no el conegui, que no tardi