El que lesquerra autèntica i la societat de les Illes demana és un autèntic canvi de política social i mediambiental. És el que demanàvem a lesquerra oficial de 1999 al 2003; una esquerra de la moqueta i el cotxe oficial que sovint no va escoltar els seus propis votants, els sectors progressistes que li donàvem suport.
Record ara mateix la frustració que va significar que en tota la legislatura no es concretàs un Pla dOrdenació Territorial que servís per a protegir els nostres minvats recursos naturals i de territori davant les urpades despeculadors i encimentadors. Fins i tot laprovació de lecotaxa, un dèbil i tímid intent de recaptar un mínim de recursos per a portar endavant una política de desenvolupament sostenible a les Illes, compta amb enemics aferrissats dins del PSOE, UM i el PSM, per posar un exemple clar i llampant de la covardia de segons quins sectors a lhora de ser conseqüents amb el programa de govern aprovat lany 1999. (Miquel López Crespí)
La repetició del Pacte de Progrés lany 2007
El miracle que lesquerra oficial esperava sestà produït a ran dels esdeveniments de corrupció que la Fiscalia Anticorrupció ha descobert a Andratx. Per primera vegada en molts danys, i si hem de creure les enquestes que shan publicat recentment, el PSOE farà una pujada espectacular aconseguirà prop de vint-i-quatre escons- que, juntament amb els trets diputats que conservarà UM i els tres que podria obtenir la coalició PSM-EU, podrien garantir la repetició dun Pacte de Progrés per a les Illes. És evident que tots els sectors progressistes, tots aquells que donàrem un suport crític a Francesc Antich en la passada legislatura, hem rebut la notícia de la possible repetició del Pacte lany vinent amb una bona dosi dalegria i optimisme. Tot fa pensar que les coses poden marxar en aquesta direcció; i no solament per la intervenció de la Fiscalia Anticorrupció a lajuntament dAndratx, sinó per la política extremista i sense nord que ha portat el PP a nivell estatal. Entestar-se durant més de tres anys amb la història estrambòtica de lonze de març 11M- fent tot aquest temps una política quasi extraparlamentària i antiinstitucional més propera a certs plantejaments de lextrema dreta antisistema que als partits de dreta homologats per aquestes latituds, no crec que porti gaire rèdits electorals al partit de Rajoy i Jaume Matas.
Com hem escrit en alguna ocasió, i com ja vàrem escriure quan donàvem suport crític al president Francesc Antich, lesquerra de les Illes, quan es mobilitza contra la destrucció del territori, quan demana un Pla dOrdenació Territorial, un estatut que defensi la nostra llengua i la nostra cultura, una televisió autonòmica digna o més dotacions per a lensenyament i la sanitat, el que vol, el que volem de veritat, no és un simple canvi de façana o de persones en la gestió quotidiana del règim, una nova repartició de cadiretes i sous. El que lesquerra autèntica i la societat de les Illes demana és un autèntic canvi de política social i mediambiental. És el que demanàvem a lesquerra oficial de 1999 al 2003; una esquerra de la moqueta i el cotxe oficial que sovint no va escoltar els seus propis votants, els sectors progressistes que li donàvem suport.
Record ara mateix la frustració que va significar que en tota la legislatura no es concretàs un Pla dOrdenació Territorial que servís per a protegir els nostres minvats recursos naturals i de territori davant les urpades despeculadors i encimentadors. Fins i tot laprovació de lecotaxa, un dèbil i tímid intent de recaptar un mínim de recursos per a portar endavant una política de desenvolupament sostenible a les Illes, compta amb enemics aferrissats dins del PSOE, UM i el PSM, per posar un exemple clar i llampant de la covardia de segons quins sectors a lhora de ser conseqüents amb el programa de govern aprovat lany 1999.
Els partits i organitzacions que possiblement podran formar govern progressista lany 2007 haurien de recordar, com ja vàrem provar de recordar sense èxit lany de la victòria del Pacte i posteriors, que el govern del president Antich va ser possible per les grans mobilitzacions ecologistes i en defensa del territori dels anys anteriors a la signatura del Pacte. El nou Pacte, si sarriba a concretar el proper mes de maig, no hauria de repetir els errors de lanterior. Sha danar molt vius amb la ja històrica supeditació del PSOE i PSM a UM. Qui no recorda els entrebancs de Munar a la moratòria dAntich? En qüestions de defensa i preservació del medi ambient, el Pacte anterior no va poder fer gaire cosa precisament per aquesta supeditació vergonyosa a la dreta munarista. Lacy, conseller dUM, volia impedir, i de fet, malgrat la seva dimissió ho va aconseguir, que saprovassin mesures de preservació de sòl rústic duna manera més efectiva. El control d´UM sobre el Pacte es va anar fent evident a mesura que passaven els anys i per part ni banda no es concretava el Pla d´Ordenació Territorial que shavia promès amb la signatura del programa a realitzar pels partits de lesquerra oficial. Jordi López, un dels fundadors del moviment ecologista a les Illes, declarava en aquells anys: Es evidente que si ahora nuestro electorado nos examinara, sacaríamos un suspenso porque no se ha conseguido casi nada de lo que se pretendía. I continuava: Els Verds serían la fuerza más castigada por esta falta de actuaciones pero todos los miembros del Pacto recibirían su merecido.
Su merecido va significar que no hi hagué repetició del Pacte de Progrés lany 2003. Ara més que mai són necessàries moltes de les mesures que no es varen aplicar en els anys de govern del Pacte de Progrés i que la societat civil, els sectors que érem al carrer, demanàvem i exigíem a la gent a la qual donàvem el vot i un suport crític: la necessitat d´una nova llei de protecció del sòl amb criteris clars damunt urbanitzacions i desclassificacions per tal devitar situacions com la dAndratx i de tots els Andratx de les Illes; concreció dautèntics parcs naturals i reactivació daquella necessària Llei de Contenció del Creixement proposada per Margalida Rosselló en la passada legislatura. El nou canvi que sapropa, la repetició del Pacte de Progrés a les Illes, no ha de ser solament un simple canvi de cares a les institucions. El canvi, si sarriba a donar, hauria de servir de bon de veres per a portar a la pràctica lleis mediambientals i de sanitat pública que serveixin per a preservar definitivament la nostra terra dels negocis dels encimentadors i destructors de recursos i territori.
Ciutat de Mallorca (8-I-07)