Clara i Margalida

A la fí na Clara Hammerl és filla adoptiva de Pollença i s'ha dedicat a na Margalida Comas Camps un carrer al Port de Pollença. Dues exemples de dones independents i avançades al seu temps.

Estam orgullosos d'haver donat un pas més contra el buit que va crear a la nostra memòria col·lectiva la dictadura franquista i que la transició no va voler omplir. Esperam que aquests reconeixements no siguin els darrers i sobre tot que l'Ajuntament ens faciliti els mitjans per poder divulgar els mèrits de na Clara i na Margalida. Ja hem parlat en anteriors articles de na Clara i na Margalida,

- Nomenament de Filla Adoptiva de Pollença a la Sra. Clara Hammerl

- Article anterior amb l' informe que ha fet l'arxiver i bibliotecari municipal, Sr. Pere Salas Vives, on podeu trobar nombroses dades que fonamenten els mèrits de na Clara Hammerl i que  podeu llegir al següent enllaç 

.- Dedicació d’un carrer a la Sra. Margarita Comas Camps

 -Article anterioramb l' informe que ha fet l'arxiver i bibliotecari municipal, Sr. Pere Salas Vives, on podeu trobar  nombroses dades que fonamenten els mèrits de na Margalida Comas i que  podeu llegir al següent enllaç 

 Avui donam un parell de pinzellades més sobre aquestes dones a partir de la informació treta de "Els protagonistes de l'obra de Colonya. Col·laboradors i continuadors del llegat de Guillem Cifre. Anuari 13 de l'Ajuntament de Pollença, any 2008-2009. On podeu llegir un article de  na Fanny Llabrés i Pere Salas dedicat a na Clara Hammerl  i de  Maria Cerdà Llompart dedicat a Guillem Bestard i Margalida Comas.

La Institució Lliure d'Ensenyament uneix a Clara i Margalida. Institució que defensava la llibertat de càtedra i que es negava a ajustar els seus ensenyaments a qualsevol dogma religiós. Una institució formada per persones compromeses en la renovació educativa, cultural i social. Per exemple na Margalida Comas, feminista, mestra pedagoga i científica, treballadora incansable i apassionada de les ciències, des dels seus inicis professionals va estimular als seus alumnes amb mètodes actius com experimentar en el laboratori, el maneig del microscopi o la creació d'un jardí botànic. Per fer-nos una idea de la dificultat de la feina de la Institució, cal dir que el conservador Miquel Maura va escriure que era pecat portar els nins a la Institució d'Ensenyament.

 Per reobrir la Institució de Pollença na Clara Hammerl es va entrevistar amb el mestre menorquí en Gabriel Comas, una de les persones més preocupades per la renovació pedagògica en aquell moment i pare de na Margalida Comas que d'aquesta forma va conèixer i casar-se amb Guillem Bestard, un dels deixebles de Guillem Cifre de Colonya. Anna Comas, germana de na Margalida va ser mestra a l'escola de Pollença. Na Margalida per exemple va tenir una actuació destacada al gran acte cultural i social que es va fer a la II República, a 1935 en homenatge a Guillem Cifre de Colonya.

Clara Hammerl va ser clau en la continuïtat de l'Obra de Colonya lluitant contra l'oposició dels sectors més integristes de la societat. Ella mateix el narra a una carta a Giner de los Ríos (8 de setembre de 1908), després del suïcidi d'en Guillem Cifre:

" ... por desgracia tuve que descuidar a los dos hijos demasiado. Pero imposible darles las clases necesarias o hacer excursiones con ellos. Hasta los domingos tuvieron que quedar solitos en casa, como no puedo faltar aquel día en la caja, estando el subdirector desde un mes en San Hilario. Tengo mucha satisfacción viendo como las cajas marchan bien, gozando la confianza del pueblo y resistiendo vigorosamente a los ataques de los neos. Estos días pienso ir a Palma, a conferenciar con Comas i Parrel, si había la posibilidad de que venga  una persona a Pollença a hacer escuela. Tenemos dos jóvenes, los cuales, alumnos de Guillermo, quieren ayudar en dar clases a los parvulos y medianos; siempre en el sentido de mi marido. No será todo lo mismo, pero será algo, y puede que se desarrolle para una escuela que corresponde a lo que se necesita aquí(...)"

A la revista de la Dartington Hall Scholl de Devon, on va ser professora na Margalida Comas al seu exili, un dels seus alumnes, Raymond O'Malley, va escriure després de la seva mort:

"... La pèrdua d'Espanya fou el nostre benefici. És reconfortant pensar que almenys hi ha un motiu per agrair a Franco..."

Mai recuperarem tot el que es va portar la Guerra Civil i la Dictadura Franquista, però Pollença avui és una mica millor.