Adam i Eva, ximpanzés

Adam i Eva, els dos ximpanzés que vivien a la presó de l’autosafari nostrat de tota la vida, han mort després de fugir-ne. Ella va ser abatuda a trets, ell sembla que s’ha ofegat en una depuradora: entre la merda dels humans. Hauria de renunciar a fer literatura amb els seus noms edènics: per fàcil, perquè ja s’ha fet i perquè el contrast entre aquell Jardí i la gàbia trista de sa Coma és massa cruel. Només diré que el bromista que els va batejar només podia ser un sàdic.

Els grans primats no són animals com els altres. Tots hem llegit algun article, o hem vist algun documental, en què és precisament la conducta del ximpanzé la que ens fa dubtar de les línies divisòries nítides que intentam traçar entre el ‘sapiens’ i la resta del regne animal. En un experiment, un ximpanzé s’indigna quan veu que rep menys menjar que un congènere seu: tenen un sentit de la justícia distributiva que no atribuiríem a les bèsties. En un estudi, un primatòleg descriu traces de transmissió de comportaments culturals entre les generacions: travessam una frontera sagrada. El projecte Gran Simi defensa universalment la pervivència de les poblacions de ximpanzés, goril·les, orangutans i bonobos, i la protecció del benestar de tots els individus d’aquestes espècies. Ha estat criticat, i caricaturitzat, per fer servir formulacions teòriques com la d’atorgar-los, en algun grau, la consideració de “persones”. Per molt dubtós que això resulti, la filosofia de Gran Simi fa diana: aquests animals mereixen una protecció singular perquè la seva relació de parentiu amb nosaltres també és singular. Perquè són els cosins. Diria que Gran Simi representa una cosa així com l’humanisme dels animalistes.

Conta Elias Canetti, en un llibre d’apunts, que l’any 1854 un orangutan viu va ser mostrat en una fira de Frankfurt, i que Arthur Schopenhauer, amb prop de setanta anys, l’anava a veure gairebé cada dia. Encara faltaven cinc anys per a la publicació de L’origen de les espècies, però el filòsof alemanys ja devia intuir que aquell animal era de la família. Ens el podem imaginar tractant de penetrar el misteri de la humanitat amagada en la mirada del gran primat. És la mateixa mirada dels goril·les i els orangutans que dibuixa Anthony Browne, autor d’alguns dels contes infantils que més m’agraden d’entre els que roden per casa. El cercador d’imatges us hi conduirà.

Només hi ha una solució per a l’autosafari de sa Coma: tancar-lo. Si hi ha algun empresari turístic que creu que els nostres visitants no poden passar sense repartir cacauets a algun ésser engabiat, potser poden inventar el ‘cacaueting’ com a nova forma d’entreteniment nocturn. Mentrestant, qui vulgui pot contribuir a purgar el nostre pecat col·lectiu fent una donació al projecte ‘Gran Simi’.