Sa publicació de ses llistes electorals ha posat de manifest una qüestió que alguns ja vam denunciar en es seu moment, que es conflicte educatiu estava totalment polititzat. Aquella oposició irracional a un model trilingüe a ses escoles, sa defensa duna escola en català, ses mobilitzacions de mestres i pares, sa penjada de banderes catalanes, etc. no era un moviment espontani sino que estava teledirigit des de ses seus dalguns partits polítics.
De fet, es principals protagonistes, aquells que encapçalaven manifestacions, aquells que posaven demandes a qui no pensava com ells, aquells que anaven dia sí dia també amb sa camiseta verda, avui formen part de ses llistes electorals des partits desquerres.
Basta posar alguns exemples per illustrar sa dimensió daquesta politització i per donar-nos compte des greu problema d'injerència política que pateix sa nostra educació. Apart des fet, perfectament demostrable, que alguns autors intellectuals des conflicte ja estaven en política activa, com ara na Maite Salord (PSM), en Nel Martí (PSM), en Joan Marquès (PSOE), na Joana Gomila (PSM), etc., hem de destacar-ne daltres prou significatius.Un clar exemple és en Josep Castells, que era es president de sa Federació de Pares i Mares dalumnes de Menorca i que ara ocupa es lloc nombre 3 de sa candidatura de MÉS an es Parlament. Va embrutar es bon nom de sa FAPMA per fer política. Va ser, de fet, un des principals opositors a saplicació des TIL i des de sa FAPMA es van posar demandes a tort i a dret contra es responsables de sa conselleria dEducació, totes elles desestimades. Es va erigir en representant des pares, quan només es representava a ell mateix. Va desprestigiar sentitat que presidia i avui sa FAPMA, irremeiablement, sha convertit en un tentacle més des sectors catalanistes. Aquella entitat que hauria de representar a tots es pares, avui, després de sa presidència den Josep Castells, només es representa a si mateixa.
Un altre exemple és es professor de religió Miquel Maria Ballester. Ell va ser un des grans activistes en contra de ses polítiques educatives des Govern Bauzá. Va destacar per encapçalar manifestacions, per organitzar recepcions a saeroport esperant que es diputats arribessin de Palma, concentracions i altres. També va ser un des dos que me va demandar per un article dopinió que vaig escriure es mes de setembre de 2013 (demanda que, per cert, encara no nhe rebut cap notícia). Avui aquest senyor és es nombre 2 de MÉS an es Consell insular, premiat així pes servicis prestats a sa causa pessemera. En qualsevol cas, esperem que de tot açò haguem guanyat que ja no serà professor de religió (en es seu cas, més valia fer una hora destudi o anar a casa, que aguantar ses seves classes).Per cert, una altra curiositat. Sadvocada que van escollir, pagada amb es fons de sa caixa de resistència, per demandar-me per injuries, calumnies, amenaces i coaccions (toma ya!) per es famós article, és na Cristina Gómez, que ara ocupa es nombre 2 de sa llista de Podemos an es Consell insular. Tot queda a casa i demostra que aquella demanda tenia un rerafons polític.
Sen podrien dir altres noms, que també nodreixen ses llistes electorals des partits desquerres. Nhi ha més. Açò demostra que, per desgràcia, sa nostra educació ha viscut durant massa anys controlada per aquesta gent. Durant massa anys sha anat imposant a ses escoles un catalanisme asfixiant, an es qual es Govern Bauzá, per primera vegada, hi ha fet front, a pesar de sa reacció fanatitzada daquests grups minoritaris i radicalitzats. Per açò es necessita més temps per alliberar sa nostra educació daquest jou. Es necessita una altra legislatura, com a mínim, per normalitzar ses nostres aules, per recuperar sa sensatesa.Es Partit Popular seguirà endavant amb simplantació des sistema trilingüe a ses escoles, seguirà endavant amb es procés de despolitització de ses aules i seguirà endavant amb sa millora de sa qualitat educativa.