Rusiñol: El tren de Sóller

En abril de 1912, día 16, se inauguró el Tren de Sóller. La obra iniciada por D. Jerónimo Estades, reuniendo unos capitales, quedaba plasmada en un hermoso tren y en un recorrido difícil que necesitó trece túneles, uno de ellos de casi tres kilómetros.

En Alta mar celebré el centenario de la inauguración con un vídeo del pasodoble que para la ocasión compuso Gabriel Moyà y que lleva el título "El tren de Sóller", uno de los poquísimos vídeo que he encontrado de los esquivos músicos mallorquines. También la prensa mallorquina se hizo eco del centenario, así como en su momento, la creación del tren fue celebrada a primera plana como medio que uniría dos localidades que hasta ese momento era más fácil comunicarse por mar que por tierra.

Santiago Rusiñol debió estar en ese viaje inaugural puesto que tres días después, el 19 de abril de 1912, publica en "La Esquella de la torratxa" este artículo titulado "El tren de Sóller"

El tren de Sóller

No crec que hi hagi cap barceloní que no sàpiga o que no sospiti que, darrera d'aquells tinglados tan utils y antipatics que hi han a tot lo llarg deis molls, hi ha el mar, que hi tenim el mar, y que tirant enllà d'aquet mar, damunt d'unes ones que'n direm blaves, perquè si no'n diguessim blaves ningú creuria que es mar, se troba l'illa més daurada, més illa, més lluminosa, més esplèndida y més somniada que puguin marcar les geografies.

Si els catalans fossim com abans, que, segons ens conta l' historia, encara no veien un moro embarcat ja hi eren darrera; que venia un Roger de Lluria y per si ho volem o ens pertoca, embarcava tot el jovent a la conquesta de terres d'altri, y qui no li agradi que ho deixi; o si tan sois fossim dels del club que encara no arriba una festa vinga treure's roba y a remar per aquella blavor que ja hem nomenat; si'ls calalans no'ns haguessim tornat més aixuts que un llonguet del dia abans, no n'hi hauria ni un que, ab vela o ab rems, nadant o en barco de l' Isleña, no hagués anat an aquell Mallorca, y si tots hi haguessin anat haurien vist un tros de terra que fa favor an el Creador y que fa que li perdonem tantes cosetes que hi ha a mitg fer en aquesta vall de ploralles.

El glosador que diu tot això no es ni soci numerari de l'atracció de forasters. Es tan foraster com un altre, encara que no voldria esserho, y si canta les belleses d'aquesta illa meravellosa no es pas que'n vulgui fer l'article, com viatjant de panorames, sinó perquè ho creu de justicia y perquè li té un agraiment. Se veuen tantes coses lletges y tants paisatges sense suc y tants pobles sense lluc, en aquesta terra que habitem, d'un modo interí però molest, que quan se troba un bocí de món que té menos tares que'ls altres y que les montanyes són més nobles, y les planes són més florides, y les cales més verdejants, y el cel més blau, y les terres menos aspres, an té de quedar agrait, y el glosador té moltes tares, però l'agraiment no li manca.

Noticia

En aquesta illa, doncs, en aquet Mallorca, acaben d'inaugurar un tren, tan poc tren, tan poc destorb, tan poc trepitjador de paisatge y esclafador de bellesa, que`l mateíx Ruskin en persona, tan poc aimant de ferrocarrils ni d'altres eines d'anar depressa, a esser bisbe en lloc d' esser esteta, l'hauria vingut a beneir y li hauria dit: «ja pots arrencar, que mentres passis per allí ont passes y t'amaguis aont has d'amagarte y treguis el cap allí ont has de mirar, no ets un tren com els altres trens que xiulen, que ronquen, que escupen, que arrebassen tot lo que troben, que arrenquen boscos y escorxen arbres, que obren ferides sagnants a les roques més venerables y que no més van a la seva. Ets un tren... Lluís XIV ab modos, ab quietut y ab respecte, no fet pera arribar aviat, sinó per a arribar a temps; no fet per a malmetre Mallorca, sinó per a mostrarla als que hi vagin».

Veshi, creume, barceloní, que me'n donaras mercès. Si hi vas, quan passis la plana y entris a un túnel de tres kilòmetres, y al sortir del fons d'un torrent, vegis la gran vall de Sóller com un pomell de tarongers que t'incensen de tarongina; ab les montanyes allà al fons úniques de forma y de claror, y el poble a baix com flors d'atmetlles esteses a la verdor, y el tren caigui materialment dintre una toia de flors, que entren per les portelles, sentiras a dintre teu que es la primera vegada que t'has omplert de primavera y quasi't sentiras abella, però no de les que treballen, sinó de les que xuclen flors per a anar a fer la mitg-diada; abelles d'illa, abelles somnioses, abelles de contemplació, y sabras lo que es Mallorca.

Però correras un perill y es el perill de no entornarte' n.

Que fet y fet tampoc es perill, perquè com ja diu el ditxo: Aquell que estigui bé que no's mogui.

Y Mallorca no es terra de mouressé'n.

Xarau

Santiago Rusiñol: El tren de Sóller (La Esquella de la torratxa, 19 abril 1912, págs. 7 y 9)