Carnets de Ciutadella. Final de mes, foc, fum, mentides i accidents de tren

Ençat aquest carnet de final de juliol amb la sensació que el temps se m'ha escolat entre els dits, amb la sensació que arriba l'agost i no he fet ni la meitat de coses que tenia previstes. Supòs que això és habitual, que sempre passa, que si ara repassés els quaderns de l'any passat hi trobaria un apunt semblant a aquest. Em trob, aquests dies de tanta calor, com si em mirés la vida des d'una d'aquestes cocarrossa que en Florit Nin ha penjat a casa seua en una de les moltes manifestacions artístiques que aquests dies omplen els carrers del meu pole. Penjada al caire. Amb els peus penjant. Així em trob.

Escric això a la biblioteca de Ciutadella. Les taules de la zona wifi són plenes de gent amb ordinadors portàtils. Un home, però, ha arribat amb una bossa molt gran i n'ha tret una pantalla de plasma que ha connectat a un portàtil que fa bellumes.La seua dona navega amb un ipad mini. Dieu-me xafardera, però des del meu lloc de feina veig com aquest senyor de cabells blancs repassa els diaris. Fan feredat. Imatges esgarrifoses de l'incendi que va començar divendres a Andratx i que s'ha menjat La trapa i que continua amenaçant la Serra. Pens en els meus amics Elena i Ramon. Per una foto que n'Elena va penjar al Facebook divendres a migdia em vaig assabentar del foc i em vaig enganxar a IB3 notícies. Avui matí he escoltat el president Bauzá per la ràdio. Continua el discurs "conservacionista" que ja va exhibir divendres: no es poden permetre aquests atemptats contra el nostre patrimoni. Ell és al peu del canó. Sempre amb la camisa blanca arromengada fins el colze i els cabells engominats, i les polseretes de cuir informals i els texans i les sabates d'ant i les paraules desvergonyides quan el periodista li ha preguntat per les retallades de personal a l'IBANAT i ell ha dit que això no és cert, que hi ha els mateixos treballadors... I nosaltres, que sabem com les retallades afecten els serveis públics, ens l'hem de creure.

Ara llegeix el Mundo Deportivo, el senyor dels cabells blancs, amb la pantalla de 24", però abans ha passat pel País i ha repassat les imatges de l'accident de tren de dimecres passat a vuit quilòmetres de Santiago. Em fa pena i em fa llàstima el conductor del convoi a qui tothom ja considera culpable d'aquest succés que les televisións estatals s'han encarregat de mostrar-nos per davant i per darrere. L'accident té tots els ingredients per a un drama de carn capolada, d'aquests que agraden els programadors. Hi ha un botxí: el maquinista. Hi ha les víctimes: els viatgers. I hi ha els herois anònims: els veïns d'Angrois que van ajudar en un primer moment i que cada vegada són menys anònims perquè les televisions entren fins i tot a casa seua per a explicar-nos com viuen. No sé si cal tant. Tampoc no sé si culpant el maquinista de RENFE ja ho tenim bé i no cal que ens preocupem de res més... Aquests dies pens en els 43+47=0 responsables de l'accident del metro de València. Aquell maquinista es va morir i va ser encara més fàcil encolomar-li l'accident. Esper que es reobri la investigació. Esper que els reponsables polítics assumeixin d'una punyetera vegada la seua culpa

L'home continua navegant a tot drap amb la seua pantallassa. Jo ja tanc aquest carnet. A fora al carrer fa molta calor. Avui el mercat treballa a mig gas perquè no hi ha peix. Els turistes naveguen despistats entre les carnisseries i les terrasses que els ofereixen orxata casolana i sangria i te fred i pizzes i paella precuinda o entrepans de sobrassada. Així és Ciutadella. Intentaré no fer-me gaire mal quan davalli de les cocarrossa d'en Florit Nin que reivindica el dret dels ciutadans a seure a la fresca, a ser amos dels carrers i les places del nostre poble.