Dir el que es pensa

 Article del nostre coordinador en Joan Cifre Cerdà

En un comentari molt encertat el nostre company Garci deia que els partits polítics i els seus líders en lloc de defensar les seves idees i els seus programes electorals el que fan es mirar d'adaptar-se al que creuen que demanden els possibles votants. Això es tradueix en un procés de despolitització dels partits que simplement aspiren a gestionar les institucions i en favor del marquèting electoral. Les idees ja no valen, el que conta és quedar bé i dir allò que la gent vol sentir i no el que es pensa.

D'aquesta forma el polític no considera el ciutadà com un individu lliure i pensador sinó com un simple consumidor al qual se li ha de donar, o pitjor encara, simplement prometre, allò que vol a canvi del seu vot. Perquè en definitiva l'únic que interessa es assolir el poder. Això ho podem comprovar fàcilment veient com els partits polítics es pronuncien cada vegada menys en qüestions on poden perdre vots. A Pollença aquesta actitud es manifesta clarament en temes com l'urbanisme i els xalets il·legals o en menor mesura amb l'ocupació de la via pública o els fondejos il·legals...

Encara és pitjor quan per assolir el poder no importa recórrer a la mentida i a promeses desmesurades. Es prometen milions de llocs de treball com va fer el PP nacional o la legalització de vivendes il·legals en sol rústic com fa el PP-PI a Pollença. Poc importa si després aquestes promeses es compleixen o les conseqüències que poden tenir.

En aquest sentit a Alternativa sempre prioritzam el que pensam que es el bé comú i ho defensam públicament, debatent i tractant de convèncer els ciutadans tot i que en molts de casos es puguin perdre vots. Som conscients que vivim en un món adormissat pel consumisme on els grans poders dominen els mitjans de comunicació i que això dificulta molt la creació d'espais de poder popular.

La història ens mostra que les grans transformacions socials les començaren persones que en principi no pensaven com la majoria però que a poc a poc, amb valentia i convicció, varen aconseguir contagiar els seus valors i les seves idees.

Nelson Mandela destacava no per dir el que la gent volia escoltar sinó que sovint s'enfrontava als seus seguidors i els convencia perquè canviassin la seva actitud. John Carlin parlava del poder de seducció del líder sud-africà que sovint arribava al punt d'encantar els seus principals enemics. Aquest poder de seducció provenia d'una gran capacitat d'empatia que li permetia posar-se en el lloc de l'adversari i poder saber com pensava, de la coherència i del valor de defensar les seves pròpies conviccions.

Segio Sinay diu que les societats tenen els governs que elles mateixes produeixen. Així, una societat que fingeix tindrà governs mentiders. Una societat donada a les corrupteles tindrà governs corruptes. Una societat intolerant tindrà governs autoritaris. Una societat violenta, governs que fomenten la inseguretat. Una societat irresponsable tindrà governs que la tracten irresponsablement.

Ha estat molt trist comprovar a les darreres eleccions andaluses com la societat segueix tolerant la corrupció i torna a votar aquells que l'han feta o permesa. Quan és vota a un partit polític i aquest es corromp, la responsabilitat és dels polítics. Però quan se'l torna a votar la responsabilitat passa a ser del votants.

Avui més que mai, la nostra societat està necessitada de polítics que s'atreveixin a ser ells mateixos, que diguin el que pensen i no allò que pensen que la gent vol que diguin. Que no tinguin por a confrontar idees i que transformin els monòlegs en diàleg. Però al mateix temps els ciutadans hem de ser conscients de la nostra responsabilitat i de que si volem polítics així hem de ser capaces d'afavorir la seva aparició.

Joan Cifre Cerdà