Enfortir el moviment popular. Antirepressió.

Fa uns dies els companys de Contrainfo van presentar a Pollença el seu anuari 2014, un balanç dels moviments socials. Un anuari que publiquen per quart any consecutiu i que és una eina bàsica per als moviments d'unitat popular de Mallorca. La informació és el primer pas per transformar la realitat i si li afegim que estem davant un treball realitzat per setanta activistes, aquest anuari és imprescindible. Sense memòria i sense conèixer els errors del passat difícilment podem comprendre el present i canviar el futur. I si parlem del 2014 el balanç que ens deixa l'anuari és el d'un evident descens de la lluita al carrer. Quins factors explicarien aquest descens de la lluita al carrer? Quan ens trobam davant un Partit Popular que ha anat més lluny que mai en els seus atacs al nostre precari estat de benestar, als drets dels treballadors, el medi ambient, la cultura, la llengua... I això en un context de greu crisi econòmica. No hauria d'haver suposat tot això una mobilització social sense precedent? Per què no hi ha hagut aquesta mobilització? A l'anuari i al debat posterior a la seva presentació vam parlar de diverses raons per les quals hi ha hagut aquest descens de la mobilització social. Avui em centraré en un dels motius de la desmobilització que seria la política repressiva del govern.

És clar que la política de la por i la culminació de diversos processos repressius ha ajudat a allunyar a ciutadans de les protestes i la lluita al carrer. A l'Anuari trobareu un seguiment dels casos repressius policials i judicials dels anys 2012 al 2014 a Mallorca. És evident que aquesta repressió va a més i que la recent reforma del codi penal té com a objectiu principal obstaculitzar les llibertats civils i castigar les protestes socials, ampliant el marge de discrecionalitat i arbitrarietat dels agents repressius en la seva actuació. Amb aquesta reforma es criminalitzen encara més les protestes i s'introdueixen una sèrie de sancions intimidatòries fetes a mesura de les accions de protesta social que s'han desenvolupat arran de les retallades en drets socials que estem sofrint amb la crisi.

Com lluitar contra aquesta política repressiva? És clar que és necessari articular na resposta conjunta enfront de tota aquesta repressió. La repressió no és contra les encausades de la Conselleria, els ciutadans que van protestar en les visites de Bauzá en el 2012, la vaga general, les concentracions antitaurines, les protestes feministes... La repressió és un atac transversal a tot el poble i especialment als que treballam i lluitam per la unitat popular a Mallorca, i la resposta a la mateixa ha de ser col·lectiva i solidària.

El primer pas en l'autodefensa contra la repressió és no facilitar la mateixa i per això cal avaluar objectius, riscos i resultat. És important conèixer la repercussió que tindran els nostres actes en l'àmbit repressiu judicial. És clar que en moltes accions és difícil evitar la repressió, que en multitud d'ocasions va totalment dirigida contra persones destacades per la seva combativitat, però en alguns altres casos s'han comès errors que han portat a judicis i han costat multes que es podrien haver evitat, sense per això haver rebaixat la protesta i sent igualment efectius en els objectius buscats. Per això necessitem manuals antirepressius actualitzats; consells legals i de defensa per conèixer exactament els nostres drets, per prendre mesures de seguretat a la xarxa... En l'article antirepressió de la pàgina 15, per exemple, s'hi troben diferents enllaços a manuals sobre aquest tema que caldrà actualitzar després dels canvis legislatius repressius realitzats pel Pàg. És necessari que una part del moviment d'unitat popular amb coneixements legals es dediquin a aquest treball.

Un segon pas necessari en la lluita contra la repressió són les campanyes de conscienciació, la difusió i informació dels casos de repressió com fa per exemple contrainfo i Alerta Solidària. Tots els implicats en aquesta lluita d'unitat popular hem de col·laborar i ajudar a visualitzar i sensibilitzar al poble sobre l'arbitrarietat de la repressió, i recordar que qualsevol dia li pot tocar a qualsevol. Com diu la plataforma No Som Delicte cal mostrar al poble que som persones que somiem amb una societat solidària, empàtica, conscient, activa i forta. Som els teus veïns i veïnes.

L'últim pas és la solidaritat i ajuda mútua; participar activament i col·laborar amb tots els mitjans al nostre abast per afrontar els judicis i les multes. Com vaig dir la setmana passada tenir representació institucional permet rebre uns diners que s'ha de revertir a enfortir el carrer. Tenim advocats implicats en la lluita, obrers, músics, artistes... gent de tot tipus que pot col·laborar i participar en actes solidaris de forma molt més fàcil que segurament en actes de protesta. Injustícies tan evidents com les que s'estan cometent en la repressió dels moviments socials són una eina que ha de servir per arribar i mobilitzar a més gent.

La repressió no deixa de ser una mostra del debilitament del sistema, davant la perduda del consens del poder, que cal desemmascarar i contra la qual cal lluitar. Si volem que les mobilitzacions al carrer siguin massives hem de donar seguretat a la gent que participa en la mateixa, i que no es van trobar sols si són multats, detinguts, empresonats... No hi ha millor manera de defensar el nostre dret a protestar, que protestant contra un sistema amenaçat que ens intenta anul·lar però que no ho aconseguirà.