Quantcast
Channel: Bloc de BalearWeb
Viewing all articles
Browse latest Browse all 12424

La filosofia en sis batudes (2)

0
0

  

            La filosofia en sis batudes (2)

 

 

 

  Amb el triomf de la revolució de 1688, En John Locke va poder tornar de l'exili i publicar el seu Assaig sobre l'enteniment humà. La Il·lustració britànica arraconava el tomisme i promovia el pensament de Locke i de Hume.

 

    L'Empirisme anglès esdevingué el pensament representatiu de la modernitat.

 

    A destacar aquí els plantejaments bàsics de l'Empirisme:  la negació de la Metafísica  i l'afirmació de l'emotivisme moral (L'emotivisme moral està contraposat a l'intel·lectualisme moral de Sòcrates, Plató, Aristòtil, Pau de Tars, Agustí, Tomàs, Descartes i d'altres. Sosté que les normes morals deriven dels sentiments i no pas d'una activitat intel·lectual).

 

   Dit això, vegeu la batuda (la 2).

 

   Tesi: D'immediat, les elits dominants van promoure  la confusió  fent una  barreja entre l'Empirisme i el denominat  Racionalisme.

 

   Podeu veure que es presentava - i es presenta actualment -  com a signe de modernitat (al costat de l'Empirisme) el corrent filosòfic denominat Racionalisme.

 

     La batuda:  Els denominats racionalistes no eren companys de viatge dels empiristes. El nucli del seu projecte pretenia revalidar l'intel·lectualisme moral de l'aristotelisme tomista.

 

     En Descartes, sense gens d'esperit crític, pretenia haver elaborat una nova  metafísica. Ufanós, feia pública la seva demostració  de l'existència de Déu (Meditacions, pàg. 37-38); donava per suposat que la idea de Déu és una idea innata i que la idea de Déu implica la seva existència; cada idea a la nostra ment respon a una causa, i la idea de Déu implica a Déu com a causa (Prova ontològica).

 

    De manera semblant a altres enciclopèdies de l'orbe cristià, la GEC, respecte a En Descartes, fa saber que (En Descartes) és considerat generalment com el pare de la filosofia moderna.  Però la veritat va en sentit contrari: l'Empirisme (i la ciència) contradiu les tesis cartesianes.

    No ens han d'enganyar. S'ha de saber:  Descartes s'apressava a oferir el seu projecte filosòfic a la Jerarquia de la Universitat de París per tal de combatre l'ateisme i l'escepticisme (Pensa tu, la Universitat era sota l'autoritat del Bisbe de París, i els frares dominics tenien el monopoli de la Facultat de Filosofia. En Descartes és idealista com ho són N'Aristòtil i En Tomàs d'Aquino (Per a un tractament més a fons de la qüestió, podeu veure el post  Descartes, un mètode per a una metafísica).

 

    En general, la gent que ha s'ha interessat per la filosofia resta espantada davant la selva de sistemes filosòfics;  pensen que no hi ha temps material per a conèixer el que han escrit els 40.000 filòsofs. I, així, la gent es manté escèptica respecte de la filosofia.

 

       La batuda:  S'ha de veure que al Poder ja li va bé que les classes populars s'allunyin de la filosofia. S'ha de veure que els programes oficials d'estudi de la Filosofia és un cultiu de l'escepticisme.

 

     La batuda. 

 

      És cert que hi ha un indescriptible garbuix en matèria de filosofia, però allò que importa no és desfer el garbuix, sinó posar al descobert l'ideari ocult i la moral oculta de les oligarquies dominants.

    Certament, no són les teories d'uns suposats ''grans filòsofs'' que ha d'estudiar la gent, sinó les idees essencials al voltant de les quals es mou la lluita de classes, ara i en el passat. O sigui, és perdre el temps pretendre trobar uns suposats ''tresors'' a les obres d'En Plató, posem; allò que importa, si de cas, és saber de quina manera va esdevenir la revolució democràtica a l'Atenes del segle VI aC; i saber que a la República el filòsof exalta un despotisme ultraviolent que sembla l'anunci del de la Inquisició romana (Podeu veure el post Plató, el dèspota misogin).

 

   El que resta una vegada feta la batuda:  Allò que importa no és fer una simple revisió del ''rànquing dels principals  filòsofs'' sinó descriure l'autèntica naturalesa dels conflictes ideològics i, en especial, la moral oculta de les elits socials.

 

    Per entendre la cosa:  Feta una batuda als 40.000 filòsofs medievals, es pot comprovar que tots repeteixen les idees bàsiques de l'intel·lectualisme aristotèlic. Que els seus escrits sobre temes de Física no són sinó  una col·lecció de disbarats. Que, de fet, aquests batallons de teòlegs eren un instrument del despotisme dels Papes de Roma.  Que la seva tasca consistia a mantenir el blindatge de la filosofia oficial i de la moral oficial (Cal recordar que és dogma de fe del catolicisme que el Papa és infal·lible quan parla ex cathedra sobre doctrina de fe o de moral). Que aquests teòlegs s'arrogaven l'autoritat sobre la Metafísica però també sobre la Física. Així, el cardenal Robert Bellarmino presidí el judici contra En Galileu com autoritat científica (En agraïment a la seva labor inquisitorial, el Papa el canonitzà. Ara figura al calendari  com a sant en data del 17 de setembre).

 

      


Viewing all articles
Browse latest Browse all 12424

Latest Images