Quantcast
Channel: Bloc de BalearWeb
Viewing all articles
Browse latest Browse all 12422

Moció contra el TTIP al ple de dijous

0
0

 

 

Dimecres 1 d'abril hi haurà una xerrada al Club Pollença sobre el TTIP

Al ple d'aquest dijous, en que es tractaran diversos punts, hi duim una moció conjunta entre Alternativa, PSM-MÉS i PSIB (i amb el suport d'ER) contra el TTIP, un tractat internacional tan perillós per la nostra manera de viure com desconegut pel secretisme que l'envolta. Pel seu interés reproduim aquest article de la Plataforma NO al TTIP que explica la situació en que ens deixaria aquest acord entre els Estats Units i la Unió Europea:

 

Sandy Hemingway, presidenta d’Amics de la Terra Mallorca. Membre de la Plataforma No al TTIP Mallorca.

Des de juny del 2013, la Comissió Europea i el govern dels Estats Units negocien un acord de lliure comerç que es caracteritza pel gran secretisme: el TTIP (Tractat Transatlàntic de Comerç i Inversió). Aquest tractat, amaga una pèrdua de drets que ens afectarà directament als nostres aliments i medicaments que compram, a l’entorn en que vivim, als serveis públics que tendiran a privatitzar-se o als drets laborals aconseguits a Europa.

Tot això es desenvolupa mitjançant negociacions dirigides a esquenes de la societat civil i les institucions democràtiques com són el Parlament Europeu i els governs dels Estats membres. No obstant això,els grans lobbies empresarials (grups de pressió) han participat activament en la majoria de les negociacions realitzades fins ara. Les grans corporacions han acumulat un poder econòmic i polític sense precedents en el món. Controlen els mercats i les cadenes de producció, comercialització i distribució, així com les finances. Gràcies a diverses filtracions del contingut de les negociacions i la denúncia de la societat civil que va presentar un milió i mig de signatures recollides arreu d’Europa, la Comissió està publicant alguns dels documents que estan sent negociats. Això sí, només una fracció d’ells i amb molt de retard.

El TTIP fomenta la privatització i limita la capacitat dels governs per a regular els serveis i legislar. Es tracta de liberalitzar tots els sectors i establir una harmonització legislativa a la baixa. Això significaria la pèrdua de normativa europea més restrictiva actualment, ja que fomenta el principi de precaució i la filosofia de "qui contamina paga". A les Estats Units són les grans multinacionals que dicten la legislació que els afecta i així no es fan responsables dels perjudicis que pugui ocasionar.

Un dels sectors econòmics que es veuran més afectats i on les grans empreses gestionen la majoria del negoci és el sector alimentari, des de les empreses de llavors, passant per la biotecnologia, les begudes, l’alimentació, la ramaderia i els pinsos per animals. Només 10 grans empreses multinacionals controlen el 90% de l’alimentació a través de les seves múltiples sub-marques. Aquestes inclouen Nestlé, Kraft, Coca-Cola, Unilever, Danone, Kellogs, Mart, PepsiCo, Monsanto i McDonalds. Totes elles estan pressionant durant el curs de les negociacions per aconseguir un TTIP a la seva mida i conveniència. Així pretenen que el TTIP sigui la porta d’entrada massiva dels cultius transgènics.

A Europa nomes es cultiva blat de moro transgènic, que significa un petit percentatge de la collita de blat de moro total, a més els aliments han d’indicar a l’etiqueta si tenen més del 0,9% de contingut transgènic. Als Estats Units estan permeses 160 diferents tipus de cultius transgènics i no hi ha obligació d’etiquetar els aliments que contenen organismes modificats genèticament. En els EUA es permet l’ús de diverses hormones de creixement per a l’engreix de vedella i porc que estan prohibides a la Unió Europea així com en 156 països més, des de 1997.

Altres pràctiques com rentar o "desinfectar" els pollastres i els galls indis després de la matança permeses als Estats Units, no estan permeses a Europa on es practica un control del producte en tot el procés des de la cria fins al sacrifici i no només al final com en a Estats Units. En general les normes europees de seguretat alimentària són molt més estrictes que les de les Estats Units on 1 de cada 4 persones es posen malaltes cada any per malalties provocades pel consum d’aliments. També estan en perill les denominacions d’origen i els segells de qualitat. Als Estats Units está protegida la marca privada i no l’origen del producte. Per això les empreses nord-americanes poden utilitzar termes tal com “champan” encara que estigui fet a Califòrnia, o formatge parmesà fet a Atlanta.

La societat civil europea ha de seguir empenyent a aturar les negociacions actualment en marxa i demanar anteposar l’interès públic davant els interessos de les grans corporacions. És necessari mantenir els nivells màxims per la protecció dels consumidors, la salut i el medi ambient. Només podem acceptar fomentar acords comercials que afavoreixen les economies locals i assegurin la qualitat de vida de les generacions actuals i futures, acords que afavoreixin les persones i protegeixin el medi ambient.

La plataforma No al TTIP Mallorca està treballant activament per sensibilitzar la població local i difondre informació sobre les negociacions entre la Unió Europea i els Estats Units. Per obtenir més informació sobre les activitats de les plataformes local o estatal: noalttipmallorca@gmail.com; noalttip.blogspot.com.es

 

A continuació la moció que hem presentat:

 

MOCIÓ: DECLARACIÓ INSTITUCIONAL CONTRA EL TTIP. NO ALS TRACTATS QUE DESTRUEIXEN LA DEMOCRÀCIA

 

Els portaveus dels grups municipals sota signants presenten a consideració del ple, per tal que sigui estudiada, debatuda i votada, la següent moció per ser inclosa a l’ordre del dia del proper ple ordinari de març.

EXPOSICIÓ DE MOTIUS


«TTIP» són les sigles en angles del Transatlantic Trade and Investment Partnership, un acord que està

negociant la UE amb els EUA amb l’objectiu d’aprovar una major desregulació del comerç i les finances a ambdues bandes de l’Atlàntic. Les multinacionals i els poder econòmics i financers internacionals pretenen rompre encara més la sobiraniapopular, i tenen la voluntat d’eliminar tràmits burocràtics, normativa ambiental, laboral, de seguretat, etc., per suprimir el control ciutadà i democràtic de l’acció de les grans empreses i inversors. Així, els poders especulatius gaudirien de major “llibertat” per actuar, trepitjant (encara més) el poder democràtic. Aquest acord comercial va molt més allà del comerç ja que l'acord tindrà un impacte ampli i irreversibleen molts aspectes de la nostra vida quotidiana. Especialment en la salut, l'alimentació, el treball, la seguretatdels productes, el medi ambient, els drets laborals i les polítiques de privadesa. Fins i tot podria canviar profundament la manera en què usem les institucions democràtiquesper establir regulacions en tots aquests camps, assaltant, per tant, els drets de la ciutadania.

Les negociacions del TTIP s'estan caracteritzant per una gran falta de transparència, vulnerant el dret de tot ciutadà a saber el que s'està negociant en el seu nom. El mandat de negociació que el Consell de la UE va donar a la Comissió encara està classificat com un document secret. Fins i tot als membres del Parlament Europeu només se'ls permet l'accés limitat als textos de negociació.

El TTIP no és només un tractat de lliure comerç, ja que es vol establir a la baixa les restriccions normatives el que pot significar un retrocés a Europa en el que suposen drets socials i medi ambient; per exemple donant facilitat per al fraking, les prospeccions petrolíferes, els cultius transgènics...


Quines temes s'estan negociant, principalment?

- Que les multinacionals cerquen eludir als tribunals nacionals i presentar les seves queixes directament als tribunals internacionals.Per exemple un touroperador podria demandar a la CAIB si un govern autonòmic decideixi implantar un impost mediambiental i exigir una indemnització milionària.

Això limitaria la llibertat democràtica per legislar sobre assumptes ambientals, de salut i financers, entre altres. Aquest tipus de mecanismes ja existeixen en altres acords comercials i els resultats han estat desastrosos: sancions milionàries a Austràlia per la seva legislació antitabac, sancions a Argentina per impostos sobre l'Energia, a Canadà per una moratòria al fracking, a Alemanya per la seva política energètica, a Eslovàquia per paralitzar privatitzacions d'hospitals. Exemples que demostren que és un pseudo tribunal format per defensors dels interessos de les empreses, no defensor de la llei i la pròpia democràcia.

- El Consell de Cooperació Regulatòria. El concepte bàsic que persegueix aquest organisme és simple: abans d'elaborar la nova legislació (en alguna de les matèries afectades pel TTIP, com la matèria ambiental o de consum, drets laborals o preocupacions agrícoles, etc) un organisme bilateral dels governs dels EUA i la UE i de representants d'empreses, tindran l'oportunitat d’"analitzar" prèviament possibles impactes d'aquesta legislació en els interessos dels seus negocis. Els lobbies empresarials, per tant, podran coordinarestratègies per bloquejar els esforços legislatius, fins i tot abans que s'engeguin.

- Drets laborals i política social. En aquesta matèria la "harmonització" reglamentària passa per malmenar en extrem el “model social i de dret laboral europeu” i equiparar-la amb la nord-americana, molt més precària i, en alguns casos, inexistent. Els EUA no tenen ratificades sis de les vuit normes fonamentals del treball de l'Organització Internacional del Treball (OIT), inclosa la Convenció sobre la llibertat sindical i el dret de negociació col·lectiva.

- Dret als serveis d’interès públic. Debilitar les normes europees establertes per als serveis d'interès públic és un dels objectius. Per exemple, facilitaria la privatització dels serveis d'aigua, o limitaria fortament les opcions per a l'adjudicació de les licitacions públiques en funció de criteris ecològics o socials.

- Desprotecció mediambiental. Eliminar algunes normes i regulacions en nom de la pretesa "harmonització" d'estàndards, és a dir, desregular més els mercats. Està en perilli el principi de precaució europeu, clau per la política europea mediambiental, amb greus conseqüències sobre la salut i la seguretat de les persones i el medi ambient. Aquí afectarà clarament amb la “lliure pràctica” de les prospeccions petrolieres.

- Privatització de la sanitat i la salut. Les negociacions van en el sentit d'obrir la contractació pública a l’engròs de serveis de salut a la inversió privada i a la competència estrangera. A més a més incrementaran els preus de les medicines i els serveis de salut, fent-los menys assequibles la ciutadania.

- Agricultura i consum. Es pretén garantir sense cap control l'entrada a la UE dels aliments transgènics(OGM), la carn de vedella i el porc tractats hormonalment amb químics nociusper a la salut humana i fins i totcancerígens, com ara la Somatotropine Bovina Recombinant o el Clorhidrat de Ractopamine, o el pollastreesterilitzat amb clor. A més a més, es vol regular la reducció o eliminació dels aranzels, la qual cosa portarà alsagricultors europeus a una competència injusta i desequilibrada per part de les grans corporacionsagroindustrials americanes. És a dir, perdríem encara més sobirania alimentària.

- Cultura. La protecció de l'excepció cultural ha fet que la indústria audiovisual sigui un pilar de la identitat europea. No obstant això, el fet que no s'inclogui l'excepció cultural en els esborranys TTIP, podria perjudicarseriosament a la indústria del cinema i a la cultura en general.

- Sistema financer. Incrementar i refermar la lògica actual de rescatar i salvar primer la banca, en detriment dels drets i necessitats de les persones i el medi. Es pretén liberalitzar i desarreglar tots els sectors de serveis, inclosos els serveis financers. Les conseqüències són evidents: la desregulació i la competència lliure en el sector financer estan precisament en l'origen de les crisis financeres cícliques que ens assoten des de la dècada dels 70 del segle passat i que sempre paguem la ciutadania.

- Acords comercials bilaterals. El TTIP promouria la carrera mundial d'acords comercials bilaterals de profund abast, dels quals la UE ha estat una força impulsora des de l'any 2005, soscavant el multilateralismecomercial. Podria suposar la formació de blocs econòmics rivals, sotmetent als països més febles i més pobres a normes en les quals no han tingut cap manera d'influir, amenaçant a la cooperació mundial i afeblint les iniciatives de reforma del sistema de comerç global per enfrontar millor els desafiaments globals comuns, especialment el canvi climàtic i la protecció del medi ambient.


Repercussions i efectes a Mallorca:

1. Degradació de la cohesió social. Increment de la precarietat laboral i l’atur, empobriment de la majoria de la població,... gràcies a la lògica de la financiarització del turisme, incrementant l’economia especulativa dins el sector principal de les Illes Balears.

2. Es reduirà la ja minsa participació del sector públic en la generació de PIB: privatització de serveis públics.

3. Encariment del transport i comunicació entre les illes i el continent, prioritzant bàsicament el lucre i el negoci privat i no el servei públic.

4. Augmentarà la nostra dependència alimentària.

5. Incrementarà la potencialitat de la destrucció del territori si es redueixen els mecanismes de protecció ambiental, devastador per una illa com Mallorca (per característiques i dimensions). Pot significar la invasió de prospeccions petrolieres a la Mediterrània.

6. Minorització i atacs a la llengua catalana i a cultura pròpia. Si els interessos privats i mercantils prevalen, les llengües i cultures minoritzades com la nostra estaran totalment amenaçades. La firma d’aquest tractat pot esdevenir una desregulació per la porta del darrera que afectaria directamenta matèries tant sensible, com la salut, el medi ambient o els serveis públics, entre ells els serveis quepresta el món local, amb una clara voluntat de privatitzar i laminar competències i capacitats a lesinstitucions públiques i la democràcia.

Per tot això, aquests regidors presenten al ple de l'Ajuntament, amb la intenció de veure-la enriquida amb les aportacions de la resta de grups polítics i per a la seva aprovació, si procedeix, la següent proposta



ACORDS:

Primer.- Instar el Govern de l’Estat espanyol a mostrar formalment davant la Comissió Europea i el Consell el seu rebuig a l'actual text de proposta d'Associació Transatlàntica per al Comerç i la Inversió entre la Unió Europea i Estats Units.

Segon.- Instar el Govern de l’Estat a enviar als grups parlamentaris els diferents esborranys negociats en cada ronda i a celebrar un ple monogràfic sobre el contingut de l'Associació Transatlàntica per al Comerç i la Inversió i l'estat de les negociacions.

Tercer.- Traslladar aquests acords al Ministeri d’Afers Exteriors, a la Comissió Europea, i als grups parlamentaris del Parlament Europeu, del Congrés i el Senat de l’Estat espanyol.



Viewing all articles
Browse latest Browse all 12422

Latest Images