Aquesta legislatura de majoria absoluta del PP es va iniciar a mitjans del mes de juny de 2011, per tant l’ EPA que avui s’ha publicat és un examen als dos primers anys del Govern de Bauzà. Per aquest motiu el més significatiu i, alhora, políticament més rellevant és la comparació de com estaven les coses en el segon trimestre de l’any 2011 i com estan després de dos anys d'aplicar les nefastes polítiques econòmiques del PP de Bauzá que, en els dares mesos s’han agreujat amb Rajoy a la Moncloa (Reforma Laboral, pujada d’impostos, retallades a balquena a l’Estat del Benestar)
- La població aturada en el segon trimestre de 2013 s’ha enfilat a 130.700 persones. Un 0,43% més que l’any passat, però amb 15.200 més (+13,2%) que el segon trimestre de 2011. És a dir, el dos anys de govern Bauzá signifiquem un espectacular creixement de l’atur
- La taxa d’atur ha passat de ser el 19,48 l’any 2011 al 21,03 el 2013.
- Creix l’atur de llarga durada. Les persones amb una antiguitat de més un any fins a dos en atur eren 24.200 l’any 2011, ara són 27.000 (+11,6%). Però allò alarmant és el creixement del 80,6% en els dos anys de Govern Bauzá de les persones amb més de dos anys en atur (20.600 l’any 2011 , 37.200 l’any 2013)
- La temporalitat de la població assalariada, malgrat la Reforma Laboral que teòricament havia de solucionar aquest problema, se manté entorn al 26%.
- La població que té una ocupació la té cada cop més precària: Les persones ocupades amb jornada parcial (reduïda) creix un 5,15% en aquest segon trimestre de 2013 en relació a quan el PP de Bauzá començà a governar.
- El percentatge de llars illenques amb tots els seus membres actius en atur passa del 9,87% (segon trimestre 2011) al 10,47% en aquest trimestre.
Cal recordar que en el seu discurs d’investidura el president Bauzá digué que: “L'eix de l'acció política del Partit Popular és i seran sempre les persones”. El que no va dir és que segurament es referia a les persones poderoses. En qualsevol cas el fet evident és que en dos anys les persones no riques de les Illes Balears han progressat únicament en més atur, més precarietat, més pobresa, més desigualtat i manco cohesió social.