Dubtes sobre les primàries

El passat dilluns em vaig estrenar com opinador al Diari Balears amb aquest article per dubtar, debatre i opinar. 

A poc a poc noves formes de fer política s'estan estenent en la majoria de partits polítics; assemblees, llistes obertes, transparència, comunicació a través de la xarxa... Alguns s'apunten a aquestes noves formes des del convenciment que els temps han canviat i cal renovar-se o morir, uns altres simplement intenten donar l'aparença d'haver canviat per seguir fent el de sempre.

És evident que un dels problemes de la democràcia és precisament la falta de democràcia dels partits polítics, que es troben en moltes ocasions en mans de gestors professionals allunyats de les seves bases, que només es preocupen de repartiments de poder ben dins del propi partit o a les institucions En aquest context és normal que les primàries obertes per triar càrrecs o candidats siguin vistes de manera positiva, ja que sens dubte són un sistema molt més democràtic que l'elecció a dit i tenen aspectes molt positius com la mobilització social, però a mi, encara que sigui anar una mica contracorrent em plantegen una sèrie de dubtes que m’agradaria debatre amb vosaltres. Tinc la impressió de que les primàries obertes traslladen als partits el pitjor de les campanyes electorals, que ja de per si no destaquen per treure el millor de la política. En processos de primàries obertes, a les quals es podia participar simplement mitjançant una inscripció, hem sentit acusacions de que s’ha portat a votar a familiars i amics, com un favor personal, sense que aquests tinguin major coneixement de qui, per què i què proposa. Una actitud que també succeeix a les eleccions però que no per això deixa de ser lamentable. També hem constatat que en les primàries obertes es vota als més populars, que no tenen perquè ser els millors, amb el perill que si el sistema de primàries obertes es manté en el temps vegem una competició individualista per la popularitat en els partits, el que és contrari al sentit col·lectiu i la col·laboració que haurien de ser la base de qualsevol partit. A més cal tenir en compte que per molt bé valorat que un afiliat de base estigui en la seva comunitat, al seu centre de treball o en la seva agrupació local, té molt difícil postular-se com a candidat a participar en una eleccions primàries, perquè el sistema normalment està pensat només per a uns pocs, per aquells que entre altres coses tinguin possibilitats d'emprar el seu temps a fer campanya, cosa que habitualment només poden fer els gestors professionals dels partits.

Si tractem els aspectes econòmics la recerca de la popularitat pot portar a la necessitat de trobar recursos econòmics extra, agreujant un dels problemes més greus dels partits que és la seva falta d'autonomia financera, la qual cosa condiciona la seva actuació política. I no cal oblidar que realitzar primàries obertes ja comporta unes despeses.

D'altra banda hem assistit de forma perplexa a primàries obertes en partits que realment no creuen en elles i que ho han adoptat per pur màrqueting. Això dóna lloc a campanyes més o menys brutes perquè surtin triats els que les cúpules dels partits consideren més indicats, a la contradicció de la presentació a les primàries de llistes tancades, amb el candidat més popular al capdavant, i a la no acceptació del resultat de les primàries fulminant a la persona triada o sortint del partit o coalició el que no ha estat triat...

Una altra conseqüència que em sembla negativa de les primàries obertes és que els partits difuminen la seva ideologia. Els candidats a les primàries, igual que passa amb molts partits en les eleccions, s'adapten a les demandes dels possibles votants en comptes de defensar els seus programes i idees i intentar convèncer als ciutadans. Un exemple en aquest sentit de com pot evolucionar un sistema de primàries obertes en el temps ho tenim a Estats Units, on els partits s'han convertit en simples pancartes publicitàries.

Que tingui dubtes sobre les primàries obertes no vol dir que estigui a favor dels gestors professionals, la “digitocràcia”, les oligarquies internes i les xarxes clientelars que han dominat i encara dominen la majoria dels partits. El que jo defens és el mètode assembleari ; l'elecció en assemblea, i no em refereixo a assemblees tancades i teledirigides com han existit i existeixen en alguns partits, sinó a assemblees on els ciutadans puguin entrar i sortir amb confianç,a sense que els demanin el carnet, però si on s'hagin de respectar uns mínims ideològics, i on hi hagi un compromís que vagi més enllà d'una mera inscripció, i anar a votar un dia o votar per internet. Les primàries assembleàries permeten superar o almenys millorar algunes de les dificultats que he assenyalat anteriorment. En les assemblees es reforça el sentiment col·lectiu i cooperatiu dins del partit, es té un major coneixement de les persones, es dilueix el perill de difuminació ideològica i sobretot els triats responen davant l'assemblea, que és la que pren les decisions.
És clar que no hi ha un model cent per cent ideal i les primàries obertes o assembleàries han d'anar acompanyades de tot un seguit de mesures que vagin en la línia de democratitzar els partits, fer-los més transparents, substituint als que viuen de la política pel que simplement fem política i pensam que les institucions són un mitjà no la finalitat.

Pepe García