Quan a l’any 2013 es feia la darrera modificació de la Llei d’Arrendaments Urbans (d’ara en endavant LAU) què delegava a la normativa autonòmica els arrendaments per períodes inferiors a dos mesos, tot d’una, la Conselleria de Turisme va començar ha amenaçar amb multes i amollant als quatre vents que els habitatges en règim de propietat horitzontal no es podien arrendar a turistes, desprès d’una gran polèmica la mateixa Conselleria va rectificar i va reconèixer que emparats amb la LAU si es podien arrendar i deixava caure que amb la nova Llei Turística aquests habitatges no es podien comercialitzar a “canals turístics”, terme amb moltes ombres que deixava a consideració de la Conselleria quin eren els canals turístics i quins no, a més d’una pintoresca prohibició d’emprar les paraules “vacional, vacaciones, etc”.
Un any abans, amb l’aprovació de la nova Llei Turística vàrem feu una queixa al “Defensor del Pueblo” argumentant que la Conselleria de Turisme no tenia competències amb els arrendaments fets amb la LAU i per tant aquestes prohibicions podrien ser “anticonstitucionals”, per sorpresa nostra al poc temps varen rebre una comunicació telefònica d’aquesta institució que ens informaven que fins que no es fes el Decret del Reglament de la Llei literalment “tot estava obert a interpretacions i per tant aquesta queixa no es podia tramitar”, com sabeu encara esperem aquest Reglament.
La moció del PSIB demanava la regularització dels habitatges que havien quedat fora de la mateixa amb la nova Llei Turística de 2012, com vàrem argumentar al ple abans de fer una regularització massiva s’han d’estudiar diversos temes ja que l’activitat turística és una activitat empresarial, no així l’arrendament d’habitatges, de fet la Llei Turística de 2012 ha deixat en “precari” alguns propietaris d’habitatges regularitzats, ja que la Llei anterior obligava a tenir un comercialitzador cosa que no obliga a tenir la nova llei i ha deixat com titular d’un negoci d’estàncies turístiques a gent que per exemple està jubilada i no pot està per llei al front de l’activitat, ja que el seu anterior comercialitzador a renunciat davant la Conselleria, des de l’Agència Tributaria no han volgut fer sang amb aquest tema però si han demanat a la Conselleria de Turisme que regularitzi aquest tema quan abans i si pot ser al nou Reglament millor.
Des de el PSIB es va argumentat la inseguretat jurídica dels turistes que utilitzen aquest tipus d’allotjament no reglat, però des de Alternativa tenim ben clar que el turista que contracta aquests serveis i no els d’una empresa reconeguda com pot ser una empresa hotelera, ja renuncia a segons quin tipus de qualitat en favor d’un preu més ajustat i perquè no dir-ho en favor d’una sobre ocupació que no podria gaudir a un establiment hoteler o d’aparthotel on la direcció dels mateixos tot just li deixaran ocupar la quantitat màxima de persones permeses a l’habitació o apartament.
Des de el PI es recolza la moció però introdueix un factor perillós, què és què es puguin delimitar zones on es poden autoritzar i zones on no, com a la ciutat de Barcelona per posar un exemple, es dir ja tornem a fer parts i quarts com ja fem al Port de Pollença amb la primera línia que té totes les atencions i els altres, de fet a Catalunya la Llei que autoritza aquest tipus d’allotjament està ara en revisió pels problemes que causen els turistes als particulars, i és que barrellar oci o vacances amb hores de dormir per anar fer feina, no surt un bon còctel.
Abans de regularitzar aquest tipus d’habitatges hauríem de saber quin règim tributari i laboral han der gaudir, com vàrem dir a la nostra intervenció al ple, “si a un hotel una cambrera de pisos genera entre dos i tres euros l’hora a la caixa comú de les pensions segons la categoria de l’establiment, també ho haurien de generar aquests tipus d’habitatges ja que estaríem parlant d’una activitat empresarial regulada”, per l’arrendament emparat amb la LAU no fa falta res de l’esmentat anteriorment ja que es considera entre particulars, i tornem insistir en que la Conselleria de Turisme no té cap competència amb aquests tipus d’arrendaments, si considerem que arrendament és la cessió d’un habitatge (en aquest cas) durant un determinat temps, sense donar cap tipus de serveis, ja que aquests tot just els poden donar empreses i donant serveis si entraríem dins les competències de la Conselleria.
I ara es fa bé o no? Doncs ni si ni no, de fet molts de missers, assessors fiscals, etc han donat la seva opinió però sempre des de el seu àmbit, animant als particular a arrendar.
Una situació típica és cobrar 1.000 euros per setmana per un apartament durant el mes d’agost, anem doncs a fer una simulació i detectem problemes que ens poden donar ambdues situacions.
Si ho fem mitjançant la LAU haurem de signar un contracte, que no serà vàlid fins que “atenció” l’inquilí no hagi satisfet la fiança, dos mesos per habitatges amb mobles, si la setmana és mil euros i dos mesos “estàndards” tenen vuit setmanes la fiança haurà de ser de 8.000 euros que s’han d’ingressar a l’IVABI, la Comunitat Autònoma de Galícia i el Principat de Catalunya han fet uns índexs correctors per a que aquesta aberració no passi i a ambdues Comunitats quedaria una fiança 306,84 Euros euro a dalt euro a baix, bastant més raonable.
Tributàriament tot aniria per IRPF normal, no entrarem amb detalls, i laboralment no hi ha cap tipus de obligació ja que relació és entre particulars, però no es poden donar serveis, si volen un servei de neteja per posar un exemple hauran de contractar una empresa especialitzada que pot pagar el propietari com l’inquilí ja que el servei el fa un tercer teòricament tributàriament i laboralment en regla, però mai el propietari dins el preu de l’arrendament, ja que si no seria “hostalatge” i aquesta activitat està subjecta a activitat empresarial.
Per acabar amb aquest tipus d’arrendament, el Govern de les Illes hauria de habilitar alguna manera de que el inquilí estranger sense Nombre d’Identificació d’Estrangers poguessin liquidar més o manco el 10 Euros de l’Impost de Transmissions Patrimonials, un impost que no paga ni el residents i que suposa molts de doblers al final de l’any. En resum així s’hauria de fer per no tenir problemes.
Si ara mateix es fes una regularització de tots els habitatges que ho desitgessin, automàticament els propietaris haurien de ser empreses o cedir-los en arrendament a un comercialitzador, en el primer cas els jubilats per posar un exemple estarien forçats a cedir-los amb arrendament ja que no podrien estar d’alta al Registre Especial de Treballadors Autònoms, els que fan feina de temporada també seria recomanable l’arrendament a un tercer ja que com autònom no podria estar a l’atur, a més de les obligacions tributaries i laborals. De fet a Catalunya i la Comunitat Valenciana quasi tots estan cedit a tercers per evitar totes aquestes obligacions.
El que si seria una estafa per tots el contribuents seria la regularització per exercí el negoci turístic i no tenir obligacions fiscals i laborals.
Per això des de Alternativa ens vàrem abstenir a la votació d’aquesta moció, ja que a més de la regularització per part de la Conselleria de Turisme també s’haurà d’aclarir quin règims fiscals i laborals hauran de tenir aquest tipus d’activitat, a més de la proposta de recuperar l’ecotaxa que sense ser empresa no es podria cobrar amb les actuals normatives.
