El 8 de març es celebra el dia internacional de la dona (l’adjectiu treballadora ha quedat en desús, perdent tot el seu component obrer). És un dia en el que s’intenta visibilitzar el paper submís i menyspreat de les dones dins la societat patriarcal en la que vivim. Dos cents anys després de les primeres lluites feministes i per la igualtat, les dones segueixen tenint menys drets i més obligacions que els homes, i no només en qüestió salarial, sinó també en molts altres aspectes que els hi atorga la societat des del seu naixement. És el que s’ha vengut anomenant “rols de gènere”. Que no són altre cosa que el paper que li toca jugar dins la societat a una persona en funció del seu sexe.
Vam tenir el privilegi de compartir amb ella taula rodona a la Trobada d'Unitat Popular. Un exemple més de la bona feina de la CUP. Isabel Vallet (CUP-AE) davant de la proposició de llei d'igualtat efectiva entre dones i homes. "Les feministes hem de situar al centre de la nostra agenda l’anticapitalisme"
En els últims anys, tot allò referit als rols de gènere s’ha qüestionat molt i s’han renovat moltes de les falses creences sobre els estereotips. Fins al punt que teories que abans eren minoritàries i que rebutjaven fins i tot l’existència del propi gènere més enllà de la seva construcció cultural, han agafat una força considerable. Com és el cas de la teoria queer –per endinsar-vos més dins aquest pensament recomano els llibres i articles de la professora de la universitat París VIII Beatriz Preciado, per exemple Manifiesto contra-sexual, Madrid, Opera Prima, 2012.
A més, també és important assenyalar l’avanç dels diversos feminismes, que fa dècades que qüestionen aquests rols. Hem de destacar, però, que els feminismes sí que creuen en l'existència dels gèneres, allò que discuteixen és la supremacia d'un respecte l'altre.
Cada cop queda més clara la diferència entre els conceptes de sexe enfront de gènere; és a dir, home biològic/dona biològica enfront de masculinitat/feminitat. Conceptes que massa cops tendim a confondre. El sexe és un fet biològic lligat als òrgans reproductors femenins o masculins que té cada ésser (no entrarem aquí amb les hermafrodites). En canvi, el gènere és el conjunt de normes, pautes de conducta, expectatives, etc.,que s'adjudiquen a totes i cadascuna de les persones, en funció del seu sexe, quan neixen.
D’aquesta manera, està clar que són nombrosos i diversos els aspectes socials i culturals que influeixen en el nostre comportament quotidià. D'aquesta forma, apareix un arrelament de concepcions tradicionals sobre els diferents rols que correspon a homes i dones a la societat i que influeixen de manera notable a la seva forma de pensar i de viure. En paraules de Rosa María Luengo, “a totes les societats la posició de gènere en funció del sexe respon al fenomen d'adscripció, és a dir, el fenomen mitjançant el qual, independentment de les seves capacitats i de la seva voluntat, la persona és adscrita a un gènere o a un altre ja des del moment en el qual neix. [...] Al llarg de la seva vida anirà socialitzant-se com un home o com una dona estàndard”. És prou clar que el gènere és una construcció cultural, imposat per la societat en la que es neix, mentre que el sexe és un factor biològic que no tendria perquè marcar els rols de gènere.
L'arrel del problema és el gènere com a imposició social. El conflicte rau en la relació que han establert les societats entre aquests dos conceptes (gènere i sexe) perquè han naturalitzat conductes purament socials com si fossin físiques i inalterables, és a dir, les han inscrit dins la naturalesa de l'ésser humà, quan realment el gènere és extrínsec als homes i les dones biològics. En aquest sentit, si el gènere no és immutable (només ho és, deixant de banda les intervencions quirúrgiques, el sexe) és interessant reflexionar sobre què passa a les altres cultures. Maria Rosa Luengoexplica l'existència de més de dos gèneres en altres cultures no occidentals. Per exemple, els indis navahosidentifiquen fins a tres categories diferents de gènere en les persones: home, dona i nadles; els darrers gaudeixen de privilegis especials, poden fer qualsevol activitat excepte caçar i anar a la guerra i, un punt molt important, es poden casar tant amb els homes com amb les dones. Aquest fet és una prova irrefutable que, efectivament, els gèneres són configuracions culturals que depenen directament de la història, la tradició i les particularitats de cada societat en concret.
Aquesta concepció que tenim a la nostra societat té unes arrels molt clares en una herència de la nostra tradició judeocristina, que concep el món com una dualitat constant. És més, aquesta dualitat s'estableix sempre en una relació d'oposició: cel/infern, Déu/Satanàs, bé/mal, blanc/negre, home/dona, masculinitat/feminitat. Però el cert és que aquesta concepció dels termes com a coses oposades no és així. Així doncs, la creació de dos mons (el masculí i el femení) és una reminiscència enterrada en el subconscient de les cultures que provenen del judeocristianisme. L'objectiu d'aquesta estratègia és simplificar (i, inevitablement, empobrir) la realitat per fer-la una mica més manejable i entenedora. El problema sorgeix quanens adonam de la monstruositat d'allò que hem creat, atès queels estereotips són extremadament resistents perquè escapen del control de la raó i tenen una missió molt clara: inculcar una ideologia i una manera de viure que mantenen les diferències d'uns grups damunt uns altres.
Vam tenir el privilegi de compartir amb ella taula rodona a la Trobada d'Unitat Popular. Un exemple més de la bona feina de la CUP. Isabel Vallet (CUP-AE) davant de la proposició de llei d'igualtat efectiva entre dones i homes. "Les feministes hem de situar al centre de la nostra agenda l’anticapitalisme"