La #corruPPció de #sonEspases pas a pas

L'informe és una mica llarg. Però paga la pena llegir-ho. Conclusions del Grup Parlamentari MÉS en relació a la Comissió no permanent d’investigació sobre tot el relacionat amb la selecció dels terrenys, l'adjudicació de les obres, la construcció i el desenvolupament de les obres, modificats i els complementaris relacionats amb aquesta infraestructura hospitalària, la dotació d'equipaments, la posada en marxa, els accessos viaris i les modificacions relacionats amb la construcció, la dotació i la posada en funcionament de l'hospital de referencia de Son Espases (Comissió de Son Espases).El Grup Parlamentari MÉS vol donar les gràcies a les persones que han comparegut. Un agraïment sincer a aquelles que han aportat la informació sol·licitada i que s’han mostrat col·laboradores, un agraïment protocol·lari a aquelles que no han mostrat la més mínima intenció de col·laboració. Donar les gràcies a tot l’equip de treballadors i treballadores , professionals i tècnics del Parlament que han possibilitat que la Comissió de Son Espases funcionés adequadament. El grup parlamentari MES vol agraïr als ciutadans i ciutadanes que han aportat informació. Vol mostrar el seu agraïment al Partido X per la seva col·laboració i feina que ha resultat imprescindible especialment en la recerca d’informació. El motiu que va generar la primera petició d'una Comissió d’investigació de Son Espases per part del Grup MES, va ser la informació publicada en premsa l’agost de 2014. La ex-consellera de Salut, Aina Castillo, declarava davant el Fiscal Anticorrupció que l’expresident Matas li havia donat instruccions per adjudicar el concurs de construcció i explotació a la empresa OHL liderada pel Sr. Villar Mir. Per arribar a les conclusions que presentam, el Grup MÉS ens hem ajustat a la documentació aportada a la Comissió, així com als diferents testimonis de les persones que han comparegut, també fem referència a alguns articles periodístics anteriors a la constitució de la Comissió de Son Espases perquè han estat la base d’algunes preguntes que hem fet. Altres informacions aparegudes als mitjans de comunicació, posteriors a la constitució de Son Espases no han estat utilitzades, tot i la temptació de fer-ho, ja que molta de la informació publicada complementava o confirmava la manifestada davant la Comissió de Son Espases. A) En relació a l’expedient administratiu de l’Ajuntament de Palma per a la selecció del terrenys del futur hospital 1- Irregularitats permanents en la tramitació de l’expedient administratiu S'han constatat irregularitats permanents en la tramitació de l’expedient administratiu, incomplint la Llei de Procediment administratiu. Irregularitats que no eren ni errades ni simples “descuits”, el que es pretenien, per part dels responsables del PP, era facilitar que la decisió pogués ser política i no tècnica. Aquestes irregularitats es poden concretar en: 1.A - Manca ordre d’inici de l’expedient. Impedint conèixer: qui va dona l’ordre, les dates concretes, per quin motiu es va iniciar, quines característiques es cercaven als terrenys reservats per a l’hospital. La ex-batllessa de Palma, Catalina Cirer, no ha pogut recordar qui va donar l’ordre d'inici de l'expedient. 1.B - Manca d’informes tècnics que justifiquin la seleccions dels terrenys. El primer document de l’expedient és un conjunt d’onze pàgines que baix el títol “Propuesta Ciudad Sanitaria- Parque. Alternativa a la propuesta de Ib-Salut. Mayo 2003”, recull tota una sèrie de fotografies de terrenys propers a l’antic Hospital de Son Dureta. A partir de l’expedient administratiu no sabem qui va fer aquesta selecció, qui la va encarregar, quin dia (abans o després de les eleccions de 2003) o què significava “propuesta ciudad sanitaria”. Segon document. El següent document inclou una selecció de 9 terrenys: 2 de Son Suredeta. (Base Militar de San Asensio). Son Berga de Gènova. Puigdorfila Vell ( Son Espases). 2 a Paratges de Son Anglada. Son Puig d’Orfila. 2 a Son Sardina. A partir de l’expedient administratiu tampoc no es pot saber qui els va seleccionar, ni qui va realitzar l’encàrrec, ni quines característiques havien de tenir els terrenys. Tercer document. El següent document que apareix a l’expedient, inclou ja la proposta de quatre terrenys per a la ubicació del nou Hospital. No hi ha cap informe que expliqui per què dels 9 seleccionats es descarten cinc, o per què es seleccionen quatre. La Sra Cirer reconeix: “ no tenc cap explicació tècnica que descarti els altre cinc” (Diari de Sessions de la Comissió núm.9 pàg. 94); també explica el Sr Rodrigo de Santos ex-regidor d’Urbanisme: “yo no sé si fue el gerente, si fui yo, o fue el director técnico, si fue el director administrativo, o los arquitectos municipales que lo habían elaborado”. Diari de Sessions de la Comissió núm. 10, pàg. 11). És a través de les declaracions del Sr Segui Perelló on es relata com varen succeir els fets: “... ocurrió en el mes de mayo de 2003, cuando me llamo a su despacho el teniente alcalde de urbanismo Sr Rafal Vidal Roca... Juan búscame unos terrenos donde podamos cambiar el Hospital de Son Dureta II... mira Joan, és una imposició del partit perquè vol presentar a les eleccions en el seu programa un nou emplaçament” (Diari de sessions núm. 49, pàg. 711). El Sr Segui diu que proposà una sèrie de terrenys, aquest document coincideix amb el primer document que consta a l’expedient. Més endavant el Sr Segui, relata: “agost del 2003, quan ja hi havia hagut les eleccions, em cridà el gerent d’Urbanisme..., me dice el regidor don Rodrigo de Santos que le amplíe hasta siete y ocho parcelas y que incluyas éstas dos. Estas dos eran: una en Son Sardina y la otra en el actual emplazamiento de Son Espases. Li dic: bé però i les altres no? Pon las que quieras” (Diari de sessions núm. 49, pàg. 711). El Sr Segui realitza el segon document sol·licitat que coincideix amb el segon document que figura a l’expedient administratiu. Finalment el Sr Segui, explica que el mateix mes d’agost de 2003, el gerent d’Urbanisme el cita per dir-li quines han de ser les quatre finques o terrenys seleccionats: CIR, Son Sardina, Puigdorfila i Son Espases”. Aquestes quatre finques són les seleccionades que consten al document que l’Ajuntament envia al Ib-Salut, el identificat com a tercer document de l’expedient: Base Militar San Asensio. Son Puigdorfila. Son Tugores ( Puigdorfila Vell.- Son Espases). Son Sardina. La manca d’informes tècnics també consta a la declaració del Sr Montserrat Magdalena, enginyer de la oficina de supervisió de l’Ib-Salut, que havia de seleccionar un solar entre els quatre pre-seleccionats per l’ajuntament “...eren simplement uns plànols, és a dir, l’informe firmat per un tècnic de per què s’havien triat aquests quatre solars, idò de tot això no hi havia res.” La selecció dels quatre terrenys enviats a Ib-Salut per triar-ne un, pareixia una selecció dirigida per triar Son Espases, ja que: Un dels terrenys, la Base General Asensio, ja es sabia des de l’any 2000 que “El Plan Estratégico aprobado por el Gobierno en torno a la estratégia de defensa, era la unificación de todos los recursos de la defensa en Mallorca en la Base general de San Asensio“, tal com va dir el Sr de Santos (Diari de sessions de la Comissió núm. 10 pàg. 113), és a dir ja se sabia, quan es va enviar als tècnics d’Ib-salut, que no es podria construir el nou hospital, ja estava descartat. Els altres dos terrenys, diferents dels de Son Espases, tenien inconvenients complicats per poder fer l’hospital, tal com diu el Sr Bartolomé Abad Socías, director tècnic de la gerència d’urbanisme de l’Ajuntament de Palma que va reconèixer que tenien “ problemes de orografia y de ubicació de una infraestructura” (Diari de Sessions núm. 13, pàg. 139); o tal com ho valoren els tècnic d’Ib-Salut; el Sr Montserrat Magdalena, enginyer de la oficina de supervisió de l’Ib salut, reconeix que havia solars situats a una zona rocosa i muntanyosa que són solars que pràcticament s’auto exclouen i un altre solar estava afectar per un desdoblament de carreteres, (Diari de sessions núm. 21, pàg. 239). En el mateix sentit el Sr Mestre i Casado, tècnic de l’Ib-Salut, expressà que fins i tot una de les propostes era “muy desfavorable” (Diari de sessions núm. 22, pàg. 251). En aquestes circumstàncies, els tècnics manifestaren que va ser molt fàcil triar el terreny de Son Espases. No hi va haver discussió entre els tres tècnics que varen signar l’informe de l’Ib-Salut, (Diari de sessions núm. 21, pàg. 243). 1.C - No hi ha ordres escrites. Això impedeix que hi hagi constància de qui donà les ordres, quan les donà i amb quin motiu; impedeix que es pugui fer un seguiment en el temps, impropi d’un expedient administratiu. Així, per exemple, a l’informe signat pel cap d’àrea d’urbanisme de l’Ajuntament de Palma, a la capçalera del document exposa: “informe a la relación a la petición verbal formulada por el Director Técnico de la Gerencia de Urbanismo” i tal com va manifestar a la seva declaració el Sr Segui. (Diari de sessions núm. 49). També succeeix el mateix amb la selecció dels terrenys per part de l’Ib-Salut, el Sr Montserrat i Magdalena explica que l’ordre de seleccionar entre els 4 terrenys pre-seleccionats per l’Ajuntament va ser verbal (Diari de sessions núm. 21, pàg. 242). 1.D- No hi ha document que justifiqui l’inici de la recerca de terrenys. No hi ha conveni de col·laboració entre la Conselleria de Salut i l’Ajuntament de Palma per a la selecció, compra, cessió i construcció del nou hospital de Son Espases. Ni tan sols hi ha una petició de l’Ib-Salut per a la recerca de terrenys per construir el nou hospital. Fins i tot la Sr Cirer reconeix que “Aquest escrit hi ha de ser”, però no hi és (Diari de Sessions núm. 9). Quina és la relació administrativa entre el Govern i l’Ajuntament que justifica la recerca dels terreny? Com sap l’ajuntament les necessitats de l’Ib-Salut per a la construcció del nou hospital?. La lògica d'aquest procés era purament política, és a dir, la que definia el PP, i no la lògica administrativa que garanteix la seguretat jurídica. S’ha argumentat durant la compareixença que a l’administració no tots els expedients mantenen la pulcritud que haurien de tenir, però l’expedient per a la selecció dels terrenys per al nou hospital de Son Espases no era un expedient ordinari, no era un expedient habitual; possiblement va ser un dels expedients més importants d’aquella legislatura a l’Ajuntament. La tramitació de l'expedient, ajustada a la normativa de procediment administratiu, hauria de ser una de les garanties que malauradament avui no tenim. 2- És un expedient tramitat per un funcionari que era incompatible Tal com ho confirma la Sra. Cirer, quan contestà a les preguntes referides a un informe reservat que havia sol·licitat a la Secretaria de l'Ajuntament, en relació a un funcionari que havia participat en la selecció dels terrenys. Una de les conclusions era: “... que sí, que sí es donaven les circumstàncies que semblava que es donaven hi havia incompatibilitat” del funcionari que justificava fins i tot “iniciar un expedient disciplinari” (Diari de Sessions de la Comissió núm. 9, pàg. 96). Les circumstàncies a les que es refereix són les disposades a l’article 28 de la Lleu 30/1992 de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú, on estableix que és motiu d’abstenció tenir parentesc de consanguinitat dins el quart grau d’afinitat o d’afinitat dins el segon amb qualsevol dels interessats i si aquest interessat ho pot ser tant en la qüestió que intervé o en altre en resolució pogués influir la d’aquell. La conclusió és que el Sr JSP podria “haber estado afectado por dicho motiva d’abstención”. 3- Consulta del cadastre posterior a l’informe del Justipreu L’informe del justipreu de la finca de Son Espases, signat per el cpa de servei de l’oficina tècnica de gestió, és en data de 1 de desembre de 2003. La consulta feta al cadastre és del dia 2 de 2003, tal com consta a la documentaciò aportada per l’Ajuntament de Palma. 4- Un expedient caracteritzat per l'extremada rapidesa en la presa de decisions El calendari, des de la recerca dels terrenys fins la compra de la finca de Son Espases, va ser el següent: El mes d’agost del 2003 es fa la primera selecció dels 9 terrenys. No sabem la data exacta del mes d’agost, perquè no consta a l’expedient. Sí que figura, a determinats fulls de l'expedient, que va ser el 4 de setembre de 2003 quan qualcú de l’Ajuntament va fer les consultes de les parcel·les i la titularitat de les finques. 25 de setembre. Quatre terrenys pre-seleccionats per l’Ajuntament de Palma són remesos al Ib-Salut perquè proposi el terreny més adequat per a la construcció del nou hospital. 6 d’octubre. L'Ajuntament rep la proposta signada pel tècnics de l’Ib-Salut seleccionant Son Espases com a finca adequada per a edificar l’hospital. 25 de novembre. Escrit registrat pels propietaris de la finca de Son Espases, oferint els terrenys a l’Ajuntament per 7.212.146 euros. 26 de novembre. Es signa un informe, de pàgina i mitja, per del cap d’àrea d'urbanisme de l’Ajuntament, justificant que Son Espases era la millor ubicació de les quatre pre-seleccionades. El mateix dia es signa l’informe, també de pàgina i mitja, del director tècnic de la gerència d’urbanisme justificant que Son Espases era la millor ubicació de les quatre pre-seleccionades. 1 de desembre. Informe signat per el cap d’àrea de servei de l’oficina tècnica de gestió de l’Ajuntament de Palma, acceptant la proposta dels propietaris de Son Espases. Fitxant un justipreu de 7.224.053’10 2 de desembre. Informe signat pel cap d’àrea de gestió, el Gerent d’urbanisme i Tinent batle,ratificant la proposta de cap d’àrea i proposant la ratificació en sessió plenària. 10 de desembre. La Comissió de Govern adopta l’acord de compra de la finca de Son Espases. 23 de desembre. S’aprova en el Plenari la compra de la finca. 31 de desembre. Es produeix el primer pagament a la família per un valor de 1.800.000 euros. En menys de cinc mesos, es pre-seleccionen els terrenys, es selecciona per part de l’Ib-Salut i de l’Ajuntament la finca de Son Espases, es valora el preu, s’acorda a la Comissió de Govern, s’aprova al Plenari i es paga la primera part. No es gens habitual aquesta rapidesa per a la selecció de terrenys, per a ubicar altres serveis necessaris per a la població, com ara centres de salut, centres educatius, etc. s'han necessitats en alguns casos dos o més anys. Per explicar l'extremada rapidesa en la gestió d’aquest expedient, la compareixença del Sr Segui també és decisiva. El Sr Segui manifestà que el 26 de novembre “siendo las 13’40h ... baja a mi despacho el director técnico de urbanismo, el Sr Abad... y me dice: Juan tienes que hacer el informe favorable de Son Espases. Dic: Tomeu perdona, jo necessito un parell de dies... No, no, no, l’has de fer ara, avui matí... perquè a les quatre i mitja es reuneix donya Catalina Cirer i Jaume Matas per dir que han triat aquest” (Diari de sessions núm. 49, pàg. 712). Aquesta extremada rapidesa explicaria perquè els informes de l’Ajuntament de Palma que justifiquen la selecció de Son Espases, són escassament d’un full i mig. Informes on es valora, l'impacte ambiental, el potencial de creixement de la ciutat de Palma, l’impacte socioeconòmic per a la zona, les comunicacions i altres qüestions. L'extremada rapidesa va impedir que, una vegada triat Son Espases, es fessin els informes adequats, com per exemple l’informe arqueològic o l’hidràulic. Uns dels arguments donats, per justificar la rapidesa, era que es va fer per evitar l'especulació. Especulació que no es va poder evitar. Tres constructors de Mallorca varen comprar, entre el segon semestre de l'any 2002 i l'any 2003, finques properes a Son Espases: Sr Bartolome Cursach comprà la finca de Son Cabrer el 17 de novembre de 2003, prèvia opció de compra. Aquesta finca es va segregar el setembre de 2003, per acord del Consell de la Gerència d’Urbanisme de l’Ajuntament de Palma. Això va permetre la compra de la finca amb dues meitats. D'una part era propietari exclusiu el Sr Cursach, l’altre part la compartia el Sr Cursach amb el Sr Juan Bartolome Segui Gamundí. Família Grande. El Sr Grande Prohens, a la seva declaració, reconeix que l'empresa de la seva família va comprar una finca propera a la de Son Espases, el mes juny de 2002. Sr Mateu Sastre. Comprà el solar de Cas Fornés. Adquirint-la per escriptura pública el 10 de juliol de 2002. Les dates de les compres de finques posteriors a abril de 2002 són significatives. Hi ha diverses informacions periodístiques (Diario de Mallorca i Ara) fent referència a una denuncia davant fiscalia anticorrupció, que situen un sopar el mes d'abril de 2002 entre el Sr Jaume Matas i diversos representants d’empreses constructores. A aquest sopar, el Sr Jaume Matas va informar, presumptament, que si el PP guanyava les eleccions volia construir un hospital a Son Espases. Tot i que dels empresaris que han comparegut, tres neguen que tenien aquesta informació, l’adquisició de les finques sempre és posterior a aquesta data. Cal destacar que cap d’aquest constructors varen fer una proposta per comprar la finca de Son Espases abans que l’Ajuntament acordés comprar-la. Així ho relaten dues de les propietàries de la finca, “no tuvimos ofertas ni tampoco buscamos nada" (Diari de sessions núm.18, pàg. 202). Els constructors justament compraren les finques de devora. Es dedueix d'aquest conjunt de coincidències que tenien informació de que a la finca de Son Espases s’ubicaria l’Hospital i, per tant, els interessava comprar els terrenys propers perquè podrien fer un bon negoci. La interpretació no resulta massa agosarada. Aquesta coincidència amb la compra, els constructors l’atribueixen al potencial de creixement de la ciutat de Palma per aquella zona, però no argumenten perquè no varen mostrar interès justament per la de Son Espases. Un aspecte rellevant de la Comissió de Son Espases és l’estranya circumstància que relata la Sra. Maria Puigdorfila Villalonga, una de les propietàries de la finca. Mentre estaven negociant amb l’Ajuntament de Palma la venda de la finca, es va posar en contacte amb ells el Sr. Gilet i els hi va oferir una quantitat superior, sense precisar la quantia. La família Puigdorfila no va mostrar interès perquè ja ho tenien aparaulat amb l’Ajuntament i amb la documentació molt avançada. (Diari de Sessions núm. 60, pàg. 918). L'extremada rapidesa de l'Ajuntament, en tot allò relacionat amb Son Espases, també s'evidencia amb la concessió de la llicència d'obres. El dia 15 gener de 2007 es va sol·licitar la llicència, el 17 de gener ja estava concedida. Habitualment, es tarden mesos per a una obra habitual. Però, l'expedient de l'obra de l'hospital de Son Espases consta de diverses capses de documentació i centenars de pàgines i plànols que es varen valorar en dos dies. (Diari de Sessions núm. 55) Resum de les conclusions en relació a l’expedient administratiu de l’Ajuntament de Palma per a la selecció del terrenys del futur hospital L’expedient administratiu estava organitzat i dissenyat, per facilitar que la selecció dels terrenys del nou l’hospital de Mallorca fos una decisió política i no tècnica. La finca, seleccionada políticament, era la de Son Espases. L’expedient està viciat administrativament per una incompatibilitat d’un dels tècnics que varen participar en la selecció dels terrenys i que un familiar seu tenia interessos urbanístics a la zona. Tot i que durant la compareixença de Son Espases no es va poder conèixer com es va trametre la informació, importants constructors de les Illes varen adquirir finques properes a Son Espases durant el període en el que es seleccionava i es negociava la compra de la finca de Son Espases. En el cas del Sr Cursach és molt possible, que entre d’altres, el nexe de coneixement fos a través del fill del Sr Segui, ja que el Sr Cursach i el Sr Segui Gamundí varen adquirir conjuntament la meitat de la finca de Son Cabrer, finca situada devora la de Son Espases. La llicència de l'obra es va donar en dos dies, generant dubtes, més que raonables, que amb aquest temps es poguessin fer una lectura i una anàlisis acurades de tota la documentació. B) En relació al funcionament de la mesa de contractació i a l’adjudicació del contracte 1- Una mesa de contractació lligada a nomenaments polítics La mesa de contractació de la concessió d’obra pública per a la construcció, explotació i conservació del nou hospital estava formada per vuit persones de les que sis havien estat nomenats políticament. Els components de la mesa eren: -Sr. Juan Sanz Guijarro (finat). Director econòmic financer de l’Ib-Salut. Càrrec Polític. President de la Mesa. -Sr. Josep Corcoll Reixac. Director General de Coordinació i Planificació. Càrrec Polític. -Sr. Antonia M Estarellas Torrens. Secretària general de la Conselleria de Salut i Consum. Càrrec Polític. -Sr. Bernat Salvà Alloza. Director General de Pressuposts. Càrrec Polític. -Sr. Luis Miguel Alegre la Torre. Director assistencial del Servicio de Salut. Lliure designació, nomenat per el Sr Sergio Beltran, Director general de l’Ib-Salut del Govern Matas. -Sr. Jose Maria Fiol Ramonell. Cap de Departament de l’Advogacia de la Comunitat Autònoma de lliure designació per el Govern Matas. Amb substitució de la Sra. Felisa Vidal Mercadal que tot i el seu nomenament mai va participar de la Mesa. -Sr. Javier Vázquez Garranzo. Funcionari. Designat per l’Assessoria Jurídica de l’Ib-Salut. Funcionari -Sr. Jose Amengual Antich. Vice-interventor general de la CAIB. Funcionari. -Sra. Pilar Ramos. Secretària d’actes. Cap de Servei de contractació de l’Ib-Salut. Funcionaria. Substituïda, a finals de l’any 2006, per el Sr. Fernando Nadal Roig. Estatutari en comissió de serveis. -Sr. Alfredo Fernández Rancaño. En funcions d’assessoria, complint amb una de les condicions del Contracte per assessorament de l’elaboració del contracte de concessió d’obra pública per a la construcció, explotació i conservació del nou hospital. Contracte que va guanyar l’UTE formada per Bearingpoint Busines Consulting España SL i J &A Garrigues. SL per un valor de 385.500 euros. Aquest tipus de composició de la mesa, on hi ha més polítics que tècnics, no generen garanties ni d’objectivitat ni de neutralitat i, en cas de dubtes, com és el cas, provoca desconfiança. 2- Les actes no reflecteixen el que realment succeïa a la mesa Durant les compareixences hi ha hagut contradiccions entre els membres de la mesa, per exemple, quan es prenia la decisió de sol·licitar el dictamen del Consell Consultiu, uns diuen que no es va produir debat i altres diuen que hi va haver un debat ample. Peticions importants de membres de la mesa no quedaren reflectides, com per exemple, l'exigència per part d'alguns membres de la Mesa de que l’informe Global PM fos validat per funcionaris, que sinó no seria acceptat. (Diari de Sessions núm. 28, pàg. 378). Es va celebrar una reunió amb membres de la mesa i personal de Global PM. Aquesta reunió no consta, no hi ha acta. Per tant, no s’ha pogut conèixer quins membres de la Mesa estaven presents, quin dia es va celebrar, si es varen convocar tots els membres o no, quin responsable de Global PM va fer les explicacions, quines explicacions va donar, si es varen mantenir les exposades al text o hi va haver canvis de criteri etc. El Degà del Col·legi Professional d’Enginyers de Camins, Canals i Ports expressà acta del dia 7 de desembre de 2006 sols recull una de les respostes que ell va contestar a les diferents preguntes que els membres de la Mesa li formulaven. 3- Una de les actes no se va redactar al llarg de la sessió o al final, sinó que ja estava redactada a l'inici de la sessió L’acta del dia 6 d’octubre de 2006 la va redactar la secretària del Sr Juan Sanz, la Sra. Margalida Ensenyat Catalunya, explica amb detall que “... el Sr Sanz me dio un papel escrito a ordenador con un texto y me pidió que lo trasladara o lo picara en una plantilla de acta de la Mesa de contratación.” (Diari de Sessions núm. 52, pàg. 772) recalcant que era un full que ja duia escrit, i que això no ho havia fet “ni abans, ni desprès, ni en cap altre expedient” (Diari de Sessions núm. 52, pàg. 773). 4- Una de les actes la va redactar el secretari de la mesa conjuntament amb el director L'acta del 7 de desembre de 2006, on es seleccionà l'UTE liderada per Dragados, va ser una acta redactada entre el Secretari de Mesa, que tenia l'obligació i el Director de Finances de l'Ib-Salut, responsable polític. Quedà recollit a la compareixença del secretari d'actes de la Mesa, Sr Nadal (Diari de Sessions núm. 57, pàg. 864), la pròpia ex-secretaria de la Conselleria considera que "això no és normal" (Diari de Sessions núm. 58, pàg. 894) 5- Mesa dirigida per part dels màxims responsables polítics Les ingerències del Consell de Govern respecte a la mesa, es poden constatar per diferents fets: A- La mesa de contractació de dia 7 d’abril de 2006 es va acordar “Solicitar informe económico y técnico a la Dirección Económica Financiera del Ib-Salut y a la subdirección de Obras y servicios Generales del Ib-Salut, que podrán designar a los técnicos que estimen oportunos”. Doncs bé, l’Ib-Salut ja havia iniciat tota la tramitació administrativa necessària per poder encarregar aquest estudi a una empresa. Inicià els tràmits el 20 de març de 2006 i el contracte és adjudicat el 6 d’abril de 2006 (un dia abans de la petició de la Mesa) a Global PM, mitjançat negociat sense publicitat. Així consta a l'expedient de l'Ib-salut i a les conclusions del Dictamen del Consell Consultiu. L'Ib-Salut és el que pren la decisió i la mesa ho acorda, no és la mesa la que pren la decisió i l'Ib-Salut ho executa, tal i com hauria d'haver passat. B- La mesa de contractació de dia 26 de juliol de 2006 acordà enviar al Consell Consultiu l’Informe de Global PM. Ho varen fer encara que cap membre de la Mesa, amb experiència en Meses de contractació, ho havia fet així cap vegada; i que cap membre de la Mesa va tenir la percepció de que aquesta petició fos necessària. Els funcionaris, especialment, varen mostrar la seva sorpresa (Diari de Sessions núm. 24, pàg. 291). Per a tots i totes va ser determinat l’escrit remès per la Consellera Castillo que “suggeria” a la Mesa la proposta de sol·licitar dictamen al Consell Consultiu. Diversos membres de la mesa entenien molt bé que aquest suggeriment era un ordre: Sr Josep Corcoll i Reixach “... el president de la Mesa en aquell moment ens va comentar que es volia, o la consellera volia, no ho sé, el president de la mesa o la consellera que s’havia de passar l’expedient” (al Consultiu) (Diari de Sessions núm. 23, pàg. 265). Sra Pilar Ramos “... y la siguiente mesa, que es la que tenía que ser de recepción de informes y proposición como se hace siempre, debía proponer la adjudicación; fue cuando nos llego que la consellera nos pidió el informe del Consell Consultiu” (Diari de Sessions núm. 24, pàg. 288). “... lo recomendó la consellera y el presidente también hizo hincapié” (Diari de Sessions núm. 24, pàg. 292). Sr Vázquez i Garranzo ... "usted ha dicho que estaban reunidos en la mesa y que el presidente dijo que iba a recoger una petición, una propuesta de la consellera. Si... y es con esta propuesta que se toma la decisión (de sol·licitar el dictamen al Consell Consultiu)”. (Diari de Sessions XX) Sr Amengual i Antich “...reproduint una petició de la consellera de Salut que ens demana que demanem aquest dictamen.” (Diari de Sessions núm. 28, pàg. 377) C- La mesa de contractació, de dia 6 d’octubre, acordà sol·licitar informes per valorar les diferents propostes al “Col·legi Professional d’Enginyers de Camins, Canals i Ports, que haurà de revisar la part tècnica; així com al Col·legi professional d’Economistes, que haurà de revisar la valoració econòmica de les ofertes”. El Sr. Garau Fullana, com a degà del Col·legi Professional d’Enginyers de Camins, Canals i Ports, explica a la seva compareixença, que la Sra. Cabrer, ex-consellera d'obres públiques amb el Govern del President Matas, el va telefonar per informar-li que el President de la Mesa de Contractació es posaria en contacte amb ell perquè el Col·legi fes l'informe. Que efectivament, ho va fer abans de que la Mesa de contractació ho demanàs oficialment i que entenia que la Sra. Cabrer ho demanava en nom del Govern. (Diari de Sessions núm. 65, pàg. 1019). El fet és més greu perquè la decisió de la mesa es pren el dia 6 d'octubre del 2006 i el mateix dia el president de la mesa envia un fax als col·legis per expressar la petició. Així consta a la documentació: l’acta de dia 6 d’octubre consta que”el President declara conclòs l’acte, essent les 12.hores”, i el fax al col·legi d’Enginyers s’envia a les..12’29 h. La compareixença del Sr Garau Fullana és clara: - “Recorda si ve ser el mateix dia que va rebre el fax? - No, no, no. - Va ser abans? - Sí, sí va ser abans”. És a dir, la telefonada de la Sra. Cabrer és abans que es reuneixi la mesa, no sols abans que el president de la mesa es poses en contacte amb el Col·legi. És a dir, una vegada més, membres del Govern no presents a la mesa, prenien decisions que després la mesa acordava. D- Dos membres de la Mesa tenen la sensació de que la Mesa estava dirigida (Diari de Sessions núm. 24, pàg. 299 i Diari de Sessions núm. 27, pàg. 359), casualment els dos compareixents amb aquesta sensació eren funcionaris. 6- La decisió final de la mesa és una decisió poc consistent i amb poc fonament Es pot concloure que l’adjudicació de la contractació semblava que havia de recaure sobre OHL, així ho indicaven els diversos informes favorables a que el contracte s’adjudiqués a aquesta empresa: Els informes de Global PM. La validació del informe de Global PM per part de funcionaris de l’Ib-Salut. El dictamen del Consell Consultiu. L’Informe del Col·legi d’Enginyers. Tots aquets informes consideraven que les prestacions tècniques que presentava el projecte de l’UTE liderada per OHL era el millor, i així ho valoraven. No en la part econòmica, ja que aquesta UTE era la més cara, però sí en les qüestions tècniques. Sols l'informe del Col·legi d'Economistes valorà millor l’UTE liderada per Dragados, donat que presentà una proposta uns 100 milions més barata que l’UTE d'OHL. La percepció de diversos membres de la mesa era que l’adjudicatària havia de ser OHL, però la publicació al diari El Mundo, anunciant que l’adjudicatari seria OHL el dia abans de que la Mesa es reunís per adjudicar-lo, va fer que tot canviés: Sra Pilar Ramos: “El día que convocamos a la mesa íbamos a hacer la propuesta de adjudicación, según lo que yo tenia entendido... los tres informes decian que OHL... y al llegar allí surgió lo del Consell Consultiu”. Sr Vázquez i Garranzo: “El Mundo sacó la noticia de que se adjudicaba de... no sé si fue el 21 o el 26, pero sí sé que el día en que se suponía que íbamos a adjudicar y que finalmente, efectivamente, no se decidieron a adjudicar... a mi me viene el presidente de la Mesa, pues yo no sé si estábamos citados a las nueve o a las diez, y me dice que no se va a hacer, que no se va a proponer la adjudicación.“ Sr Amengual Antich. Pregunta: "...podem dir que OHL es va veure perjudicada amb aquesta informació, per què si no s’hagués publicat vostès haguessin continuant amb Global PM?" No va ser tant el diari sinó la petició d’objectivitat, idò efectivament haguéssim continuat” Segons diversos membres de la mesa, dos varen ser el motius per adjudicar a l'UTE de Dragados: 1- Les explicacions del Degà del Col·legi de Enginyers. Segons l’acta de dia 7 de desembre, les explicacions del degà es van centrar en un sols aspecte concret de l’informe, el punt de la inversió econòmica actualitzada, equipament A32, que donava un punt més a la oferta de Dragados en relació a la puntuació de Global PM. Destacar que el Sr Garau Fullana, degà del Col·legi d’Enginyers va expressar, a la seva compareixença, que ell no es va centrar en un punt, sinó que va respondre a les preguntes formulades "... i ens varen fer una sèrie de preguntes a les quals vàrem contestar... jo vaig contestar el que em varen demanar." (Diari de Sessions núm. 65, pàg. 1013). Cal dir que aquesta acta és la redactada entre el secretari d'actes de la Mesa i el Director de finances de l'Ib-Salut, president de la Mesa i càrrec polític. La conclusió del l’informe del Col·legi d’Enginyers és “la mejor ofertya tècnica es la encabezada por OHL, en total coincidencia con las conclusiones del informe de Global PM” 2- L'informe del Col·legi d'Economistes. L'únic informe que valorava millor l'UTE liderada per Dragados. 7- Una contractació farcida d'excepcionalitats Aquesta contractació i adjudicació reuneixen tota una sèrie de excepcionalitats que no són pròpies d'una mesa de contractació: - Sol·licitar el Dictamen del Consell Consultiu. Tots els membres de la mesa amb experiència de Meses de contractació diuen que mai ho havien fet. També en el Dictamen del Consell Consultiu hi ha dos vots particulars que consideren que aquest òrgan no és competent per valorar la contractació de la mesa. - Sol·licitar informe als col·legis professionals. Tots el membres amb experiència de Meses de contractació diuen que mai ho havien fet. El Degà del Col·legi d'Enginyers va dir que mai havien tingut una petició així. - Una acta que arriba redactada, la del 6 d'octubre de 2006, a l'inici de la Mesa. No s'ha fet la reunió, però ja se sap amb tot detall quines seran les conclusions de la Mesa. - Durant el procés de deliberació de la Mesa arriben "suggeriments" de la Consellera, orientant la feina de la mesa. - La petició del president de la mesa, a Global PM, de que una part del treball que havia de fer per contracte amb l'Ib-Salut, ho donàs a fer a una altra empresa, en aquest cas Ernest-Young. Aquesta petició la va fer el director de finances de l'Ib-Salut i president de la Mesa. No consta petició per escrit, la va fer verbalment. Així ho explicà el propietari de l'empresa Global PM, afegint que una petició així no era gens habitual. (Diari de Sessions núm. 64, pàg. 984). - L'adjudicació de la mesa, fa que fins i tot el Sr. Villar Mir, que mai havia posat un recurs impugnant una adjudicació, es veiés obligat a fer una impugnació: "Para mi es absolutamente excepcional, ...hace 27 años que compré la empresa que hoy es OHL... y que en 27 años jamás habíamos presentado un recurso impugnando una adjudicación de la administración." (Diari de Sessions núm. 29, pàg. 397). Sembla que li va fer molta ràbia la irregularitat del procés o que tenia molta confiança en obtenir l'adjudicació. Resum de les conclusions en relació al funcionament de la mesa de contractació i a l’adjudicació del contracte El procediment per a l’adjudicació del contracte de construcció, gestió i manteniment del nou hospital estava dissenyat perquè es poguessin prendre les decisions que es consideressin oportunes, no des de la mesa, sinó per part dels màxims responsables polítics del Govern de les Illes. Això va ser possible degut a que la mesa va estar constituïda per una majoria de representants polítics: sis dels vuit membres. Els sis jeràrquicament lligats al president i als consellers i conselleres. Les decisions s’acordaven de manera fictícia a la mesa, però eren decisions preses a altres àmbits polítics, així: El Director de l’Ib-Salut encarregà un estudi per valorar les diferents ofertes abans que la mesa de contractació sol·licitàs aquest estudi. El degà del Col·legi d’Enginyers rep una crida telefònica de la Sra. Cabrer, en aquells moments consellera d’Obres Públiques, informant-li que rebrà la petició de la mesa perquè el Col·legi elabori un informe en relació a les característiques tècniques de les diferents propostes, abans que la mesa prengués la decisió. La decisió d’enviar al Consell Consultiu és “suggerida” per la consellera Aina Castillo, “suggeriment” que arriba a la mesa a través d’un escrit oficial dirigit en primera instància al director de l’IB-Salut. La mesa estava dirigida políticament, de tal manera que hagurien pogut seleccionar qualsevol altra adjudicatària si així ho hagués decidit el Govern. La diferència d'un sol punt entre la primera i la segona propostes millor situades, s'hauria pogut justificar, si hagués convingut. No s'ha pogut entrevistar al Sr. Joan Sanz, però pels diferents testimonis sembla que va jugar un paper important en la direcció de la presa de decisions, va ser el lligam entre el Govern i la Mesa: Va ser qui va proposar elevar-ho al Consell Consultiu; Va ser qui va donar l'ordre de redactar l'acta abans de la mesa; Va ser qui va convidar al degà del Col·legi d'Enginyers per a la reunió del dia 7 de desembre de 2006, sense cap tipus de petició per part dels membres de la mesa; Posteriorment, va ser qui va redactar conjuntament amb el secretari de la mesa l'acta d'aquest dia, Va ser qui va demanar a Global PM que part del seu informe ho fes una altra empresa. S’ha adjudicat el contracte públic més important de la Comunitat Autònoma amb decisions poc consistents i influenciables. La publicació al diari El Mundo de la possible adjudicació a OHL, impedeix que el dia assignat per a què s’adjudiqués el contracte, dia 26 de juliol de 2006, es produís l’adjudicació. Fins aquell dia tot apuntava que la seleccionada seria OHL. Dels cinc informes sol·licitats per la mesa, quatre seleccionaven l’UTE liderada per OHL per a ser l’adjudicatària, la qual cosa coincideix amb les declaracions realitzades per la Sra. Castillo al fiscal anticorrupció, segons la informació publicada al mitjans de comunicació. C) Son Espases i Over Marketing Una de les línies que des del Grup MÉS es volia investigar a la Comissió era la relació entre Over Marketing i Son Espases, ja que Over Marketing va fer el Pla de comunicació de Son Espases. Pla que havia de fer la concessionària, però que va fer finalment aquesta empresa per indicacions de la consellera de Salut. No s’hi va poder aprofundir perquè els qui podrien tenir més informació es varen acollir a no contestar; ens referim a la Sra. Castillo i al Sr. Matas. Tot i això, el Sr. Bárcenas, a la pregunta en relació a Over Marketing, va contestar que el Sr. Mercado, propietari d’Over Marketing, tenia relació amb el Partit Popular en l’àmbit estatal, i que a través de la participació d’actes va mantenir contacte amb els diferents autonòmics, i sap que va oferir el seus serveis per fer les campanyes, una d’elles la de Balears: “pero insisto, es una relación decisión y una contratación directa de Baleares”. Que l’arribada d’Over Marketing a les Balears no és a través del Govern de les Illes Balears, “sino por el secretario general del Partido Popular, en aquel momento el Sr. Rodríguez, que disponía entre la documentación que tenía en su conselleria, de un tarjetón muy famoso en aquel momento en el cual se hablaba de los acuerdos que tenían para colocar publicidad en el Gobierno y también se hablaba de la campaña electoral que les haría unos años más tarde, como así sucedio que el hizo”. D) En relació a la construcció de l’Hospital de Son Espases Durant les diverses compareixences s'ha constatat que: 1- Hi va haver una paralització de les obres. Aquesta paralització va ser una decisió política, tal com recollia l'acord de governabilitat de la legislatura 2007-2011. El Consell de Govern va donar l'ordre a l'Ib-Salut que valorés la conveniència de paralització de les obres. (Diaris de Sessions 34, 35, 36 i 37) 2- Durant aquesta paralització és va intentar evitar la continuació de l'Hospital a la finca de Son Espases. Es va descartar la paralització definitiva perquè es va valorar que suposaria un sobre-cost d'uns 135 milions d'euros i un retard de més d'entre tres i quatre anys. La decisió de continuar les obres a Son Espases mai es va acordar en el Consell de Govern. El Bloc sempre es va manifestar en contra de la Construcció de l'Hospital a Son Espases. (Diaris de Sessions 34, 35, 36 i 37) 3- Una vegada reiniciades les obres de l'Hospital, es va fer un modificat del Contracte de Concessió per millorar el Pla Funcional que datava de l'any 2001; millorar la sostenibilitat de l'edifici, protegir millor l'entorn i protegir el territori. Aquest modificat va suposar, entre d'altres: Disminuir l'alçada de l'edifici industrial i apropar-lo a l' hospital. Compliment del Codi Tècnic de l'Hospital, que suposava fer l'edifici més sostenible i un estalvi energètic. Adaptar l'edifici a una millor accessibilitat. Adaptació de tots els banys de l'hospital, rampes d'accés, aparcaments de reserva, eixamplar les portes de les habitacions. Augment de quiròfans de cirurgia major. Àrea d'urgència per a traumatologia. Unitat de trastorn de conducta alimentària. Unitat de patologia infecciosa. Espai d'investigació biomèdica, etc El modificat va suposar un increment de 69 milions de nova inversió i equipament. La inversió a 29 anys va passar de 1.636 milions d'euros a 1.794 milions d'euros. Aquesta quantia inclou totes les despeses no clíniques i el manteniment (Diaris de Sessions núm. 36, 38, 39). 4- S’ha constatat que L'any 2007 no estaven planificats els accessos per arribar a l'Hospital. Per indicacions tècniques es va optar per fer l'accés conegut com a Pont de Son Espases. Es va optar per aquesta infraestructura per garantí que quan s’inaugurés en no Hospital l’accés al mateix estigués garantit. Un pont que, segons indicacions tècniques, amb la legislació vigent no necessitava l'estudi d'impacte ambiental. "El estudio de impacto ambiental de esta obra, los técnicos del Consell dictaminaron que no era preciso, no era necesario hacer el estudio de impacto ambiental, y no un ingeniero, sino cuatro de ellos, más el ingeniero autor del proyecto ". (Diari de Sessions núm. 45, pàg. 654 ) El finançament d'aquest pont estava inclòs en el Conveni de Carreteres amb el Ministeri d'Obres Públiques (Diari de Sessions núm. 44 i 45 ) 5- L'Ajuntament de Palma no va poder aplicar la bonificació d'un 95% de l'impost sobre instal·lacions i obres, perquè no s'havia sol·licitat adequadament ni per l'empresa adjudicatària ni pel Govern del President Matas. S'havia d'haver pagat, i en conseqüència sol·licitar la bonificació, tres mesos després de la concessió de la llicència d'obra, i no es va fer. (Diaris de Sessions, núm. 54 i 55). 6- Es va protegir la zona a través de la Llei 4/2008 ampliant la zona d'equipament comunitari sanitari. (Diari de Sessions núm. 35 pàg. 485) E) En relació a la paralització de la reforma de Son Dureta 1- Va ser una decisió política i no recolzada amb informes tècnics. Cap dels compareixents ha pogut justificar el motiu de la paralització de les obres de la reforma de Son Dureta. Alguns com el Sr. De Santos o la Sra. Cirer fan referència a opinions, però no hi cap informe tècnic que justifiqui la inviabilitat de la reforma. 2- Dragados va rebre la indemnització d'1.200.000 euros. En relació a la pregunta de si Dragados havia rebut indemnització per paralitzar l’obra de reforma de Son Dureta, el Sr. Esteban Rodríguez constestà: “creo recordar que fueron unos 1.200.000 euros o algo de ese estilo” (Diari de Sessions núm. 50, pàg. 741). F) Indicis de possibles delictes sorgits a la Comissió de Son Espases 1- Informació privilegiada La compra de terrenys al voltant de la finca de Son Espases per part de diferents constructors no és atribuïble a la casualitat. Especialment, si és té en compte que: La compra es va fer posteriorment al suposat sopar amb en el Sr. Matas. Que cap constructor mostrés el més mínim interès per la finca de Son Espases, com si ja coneguessin que tenia una altra finalitat. Que tots comprin en un termini de temps relativament reduït. Una menció especial mereix el cas dels propietaris de la finca del Son Cabrer. Hi ha una relació familiar directa entre el funcionari de l'Ajuntament que va seleccionar Son Espases i un dels dos nous propietaris de la finca de Son Cabrer. La finca de Son Cabrer va ser adquirida definitivament quan l'Ajuntament ja havia seleccionat Son Espases. 2- Tràfic d’influències Compareixença del Sr. de Santos, explicant com el Sr. Gabriel Cañellas el telefonava per a què l'Ajuntament de Palma facilités la declaració d’interès general per a la construcció d’un geriàtric, lligat a l'empresa del Sr. Cursach i del Sr. Segui, a la finca de Son Cabrer, just devora de la finca de Son Espases. (Diari de Sessions núm. 10, pàg. 117). A la compareixença del Sr. Bartomeu Vicens Mir, ell valora com a molt probable que els presidents del PP, Sr. Matas, i la presidenta d’UM, Sra. Munar, es posessin d’acord per a vincular el tema de Can Domenge i de Son Espases. (Diari de Sessions núm. 11, pàg. 125). A la compareixença del Sr. Bartomeu Vicens Mir, consta que prèvia a la reunió dels tècnics que havien de valorar possibles canvis del Pla Territorial, polítics representants del PP i d’UM es reunien per valorar políticament les diverses peticions que havien arribat per intercanvia terrenys, per recalificar sols, etc . (Diari de Sessions núm. 10, pàg. 125). 3- Pagament de comissions il·legals A la compareixença del Sr. Barcenas, aquest reconeix ingressos de grans empresaris a la caixa B del PP. Les qualifica de donacions. A la compareixença del Sr. Miquel Nadal aquest va explicar a preguntes que "sí, sí, sí", que era coneixedor del pagament de comissions per temes relacionats amb la construcció pública o per facilitar la construcció privada, i que "no només es paguen o s'han pagat comissions, sinó que estic complint una condemna al centre penitenciari per aquestes qüestions." (Diari de Sessions núm. 67, pàg. 1.048). 4- Relacions empresarials de polítics amb empresaris de l’UTE de Son Espases Compareixença del Sr Jaime Mascaró. No negà la inversió d'1.200.000 euros que la seva família va realitzar a la SICAV Balear Ahorro Sicav. Un dels gerents d'aquesta SICAV és o era el Sr. Areal, cunyat del Sr. Matas (Diari de Sessions núm. 31, pàg. 421). Compareixença del Sr. Joan Antoni Ramonell Amengual. Ex-batle i ex-parlamentari del PP, i empresari. En contestació a les preguntes, respon que les seves empreses han mantingut contractes amb empreses lligades a l’UTE de Son Espases, concretament amb FCC, des del 2003, “... dos o tres anys crec que vàrem estar” (Diari de Sessions núm. 8, pàg. 85). També va explicar que les seves empreses mantenien contractes amb les empreses del Sr. Grande. Aquestes dues relacions són confirmades per el Sr Grande Prohens. (Diari de Sessions núm. 51, pàg. 762) i per el Sr. Mateo Estrany que confirma que el Sr. Ramonell estava contractat per la FCC de Madrid i que a la delegació de Balears no tenia encarregada cap tipus de tasca. (Diari de Sessions núm. 62, pàg. 961) 5- Donacions il·legals al Partit Popular A la Compareixença del Sr. Bárcenas, ex gerent del PP, aquest confirmà, que el PP tenia una caixa B de fons que provenien d’aportacions que feien els empresaris o importants executius dels consells d’administració. Que feien les donacions a títol personal i ,en molts de casos, amb quanties superiors a les permeses per la llei. Que eren empreses a les que s’adjudicava obra pública, tot i que el Sr. Barcenas ha volgut deslligar els dos fets. (Diari de sessions núm. 17, pàg. 196). D'aquests diners, segons el Sr. Barcenas, es va pagar el lloguer d'un pis al Sr Matas, per un valor d'entre 6 mil i 8 mil euros. (Diari de sessions núm. 17). 6- Finançament il·legal de la seu del Partit Popular A la compareixença del Sr. Barcenas, contestant a les preguntes, explicà “yo sé que en el caso de Balears, porque hubo una reunión con un empresario, creo que gallego, que se reunieron con el tesorero nacional y no sé si en su momento con el secretario general incluso, que hubo una empresa que cuando el partido de Balears decidió comprar la sede, tema para el que el tesorero nacional Álvaro Lapuerta emitió un poder concreto que les autorizaba a comprar la sede, creo que solicitaron un crédito hipotecario, se pidieron aportaciones a una serie de empresarios ..." (Diari de sessions núm. 17, pàg. 192). 7- Hi ha indicis suficients per pensar que el contracte del negociat, sense publicitat, per a la valoració de les empreses que es presentaven al concurs de concessió publica de l'hospital estava acordat Les empreses convidades varen ser Global PM, Siena, Projects Facilies & Management. L'empresari de Global PM defineix que entre aquestes empreses hi ha una gran competència y que totes són molt experimentades en la presentació de concursos públics. Però, no dona cap explicació per argumentar que davant un negociat sense publicitat, que no pot ser superior a 30.000 euros, una de les empreses presentés una oferta de 31.500 euros i l'altre no presentés la documentació requerida; els dos fets suposaven l'exclusió automàtica i, per tant, l'adjudicació directa a Global PM. Aquestes errades són més pròpies d'empreses sense experiència amb aquest tipus de contractes. (Diari de Sessions núm. 64, pàg. 987) No es gens habitual que una empresa que ha aconseguit un contracte de l'administració accepti, a petició de la pròpia Administració, i una vegada que ha guanyat el contracte, que una altra empresa faci una part de la feina. Tal com va succeir amb Global PM. Això suposa indicis de excessiva "cordialitat", de connivència, entre l'empresa i l'Administració. L’empresa Global PM tenia diferents tipus de contracte amb institucions governades per el PP, als més importants pels aparcaments subterranis de l’Ajuntament de Palma i per la SMF, com el propi Sr Peinado va reconeixer a la compareixença. Per tots aquets motius el grup parlamentari MES proposa que el Parlament de les Illes Balears lliuri a la Fiscalia Anticorrupció les següents declaracions Compareixença del Sr. Catalina Cirer Adrover . Compareixença del Sra. Javier Rodrigo de Santos López. Compareixença del Sr Ramonell Fiol. Compareixença de tots els membres de la Mesa de Contractació. Compareixença del Sr Jaime Mascaro Martorell. Compareixença del Sr Miquel Nadal. Compareixença del Sr Bartomeu Vicens. Compareixença de la Sra. Margalida Ensenyat Catalunya. Compareixença de la Sra. Maria Isabel de Puigdorfila Villalonga. Compareixença del Sr. Jesús Peinado Ruiz. Compareixença del Sr. Segui Perello. Compareixença del Sr Mateo Estrany. Compareixença del Sr Jesús Peinado. Compareixença del Sr Luis Barcenas. G) Propostes de canvis normatius A partir de tota la informació recopilada, a través de la documentació i les compareixences de la Comissió de Son Espases, el Grup Parlamentari MES creu que és necessari, com a mínim, reflexionar sobre diversos aspectes que s'han mostrat molt millorables, ens referim a: 1- La modificació de la normativa que regula la composició de la Mesa de Contractació Modificació de la normativa legislativa autonòmica que permet que una Mesa de contractació tengui una majoria de càrrecs polítics o de lliure designació. Que aquesta revisió inclogui l'obligatorietat de que les Meses que tenguin que adjudicar contractes, amb una quantia igual o superior a 200.000 euros, siguin gravades i sigui arxivada la gravació. Aquesta gravació donarà més garanties, generarà mes confiança i també obligarà a un major compromís i objectivitat per part dels components de la Mesa. La tecnologia ho permet fer que resulti dificultós el seu arxiu o custodia. Que a l’acta d’adjudicació constí el vot motivat de cada membre de la Mesa. 2- La modificació de la Llei Ambiental de Balears de 2006 i la Llei de Carreteres de l'any 1990. És necessari revisar les diferents lleis i normatives perquè les estructures com el pont de Son Espases i altres que s’han fet, precisin d'un informe d'impacte ambiental. 3- Revisió de la llei d’incompatibilitats L'abusiva externalització de serveis, que l'administració pública està realitzant, fa que molts professionals, tècnics i empresaris, de les empreses adjudicatàries tenguin accés a molta informació administrativa sense que se'ls apliqui cap incompatibilitat. Durant l’exercici del càrrec i desprès d’un període de carència S'hauria de revisar la normativa referida a les incompatibilitats, especialment a aquells contractes de serveis públics de concessions de molt llarga durada i/o de quanties econòmiques molt elevades. H) Tancament El procés d’adjudicació de la construcció de l'hospital de Son Espases s'està investigant per part de la Fiscalia Anticorrupció, moltes de les persones que han comparegut, davant la Comissió parlamentària, després han estat citats i han declarant davant la fiscalia anticorrupció, entre d’altres :Sr Javier Rodrigo de Santos,Sra Aina Castillo, Sr Bestard, Sr Jaume Matas. Sr Jesús Peinado, Sr Carlos Garau, Sr Luis Barcenas, Sr Florentino Pérez, Sr Villar Mir. Per la informació obtinguda durant la Comissió d’Investigació de Son Espases, i per la informació que publiquen els mitjans de comunicació, sobre les declaracions que fan davant del fiscal o davant dels jutges, aquestes i altres persones, el grup MES està convençut que el "Cas Son Espases" ha sigut un dels casos més vergonyosos de la corrupció política que va caracteritzar la legislatura 2003-2007, presidida per el Sr Matas i el seus Consellers i Conselleres. El conjunt de tot els casos de corrupció lligats amb el Partit Popular durant la legislatura 2003-2007, alguns en condemnes fermes, i altres amb processos judicials, com és el cas de Son Espases, apunten a suficients indicis per parlar de delinqüència organitzada. Segons La Unió Europea (Enfopol,161/1994) es pot delimitar conceptualment el crim organitzat sobre la base d’onze criteris, dels quals s’han de complir al manco sis per poder considerar delinqüència organitzada. Aquets indicador són: 1- Col·laboració de més de dues persones. 2- Distribució de tasques. 3- Actuació continuada o per temps prolongant. 4- Utilització de formes de disciplina i control intern. 5- Sospita de comissió de delictes greus. 6- Operativitat a l’àmbit internacional. 7- Utilització de violència u altres formes d’intimidació. 8- Us de estructures de negocis o comercials. 9- Activitats de capital. 10- Exercici de la influència. 11- Recerca de benefici o poder. Palma 5 de març de 2015