Quantcast
Channel: Bloc de BalearWeb
Viewing all articles
Browse latest Browse all 12423

La ciència del caos.

0
0

 

                             La ciència del caos.

       

       Proemi.

        En aquest escrit faig plantejaments sobre temes d'economia,  però van més enllà de l'economia; en rigor, són un exercici de filosofia per fer palesa la inconsistència de la suposada ciència econòmica.

    La meva pretensió és fer veure que, en tot temps, les propostes essencials sobre economia  cauen sempre dins el terreny de la ideologia; és a dir, de la lluita ideològica. I, per descomptat, la lluita ideològica sempre és expressió de la lluita de classes.

     També pretenc fer veure que les qüestions centrals sobre economia política són a l'abast de les amples masses. O sigui, que denuncio l'intent de les Corporacions de tenir el monopoli intel·lectual  sobre teoria econòmica.

   O sigui, fent un enunciat:  La denominada ciència econòmica, tan bon punt entra al terreny de l'economia política esdevé pseudociència, esdevé un instrument ideològic al servei de les elits dominants dels països  capitalistes.

   O sigui: S'ha de destapar - i anul·lar, si és possible - l'intel·lectualisme que amara els tractats de teoria econòmica  (Intel·lectualisme, s'ha d'entendre en el seu sentit primari contraposat a emotivisme o contractualisme, sobre les qüestions morals o socials. Per  veure el tema en profunditat, podeu baixar la web Hayek i Popper).

    Convé no badar:  Fou En Rockefeller el qui va elegir   En Friedrich  Hayek com a guru de la teoria econòmica neoliberal.  Fou el filantrop Rockefeller el qui va promoure la creació de l'Escola d'Economia de Londres, on En Hayek era la gran estrella. Fou el magnat Rockefeller el qui aportà els diners per a la creació de la Mont Pelerin Society.

   Fi del proemi.

  

   Es dóna per descomptat que els estudis oficials sobre temes d'economia  satisfan el nivell de ciència positiva, i que els economistes són les màximes autoritats en qüestions econòmiques.

    Però aquestes suposicions són errònies. Els ''sabers'' sobre economia no són una ciència. Com hem de veure, majorment, els equips d'experts en economia posen els seus coneixements (suposats) al servei dels qui els contracten, bé siguin corporacions, empreses o administracions públiques (com ho són els governs, per exemple). Al servei dels qui els contracten, jo deia,  però de manera que aquests experts són capaços d'argumentar una teoria o la teoria contrària; i, igualment, tan poden qualificar una empresa d'excel·lent o  d'escombreries  (Com a mostra actual de la inconsistència intel·lectual dels falsos savis, vegeu la web El crash bursátil de 2016 y el fraude de la recuperación de EEUU - elEconomista.es).

   El rei va nu:  En tot temps, es donen divergències  entre les diverses escoles d'economia. Es dóna una diversitat de mètodes d'anàlisi i de qualificació sobre temes d'economia. Sovint les diverses prediccions econòmiques entren en contradicció.

    El rei va nu:  Les tres grans agències de qualificació econòmica de nivell internacional, Standart & Poor's, Moody's i Fitch, no van predir el crac de 2007. Ben al contrari, van fer una bona qualificació de Lehman Brothers just abans del seu enfonsament al 2008 (Lehman Brothers era un dels majors ''holdings'' dels Estats Units, tan gran que tenia obertes oficines a la major part de països del món).

    Convé tenir els ulls ben oberts:  Les tres agències esmentades són nord-americanes; la seva seu és a Nova York, a Wall Street. Eren les úniques empreses de qualificació d'abast mundial.

   S'ha de saber: Al 2009, es va crear una agència internacional de qualificació econòmica (la xinesa Dagong) que trencava el monopoli nord-americà de qualificació econòmica global.

   

     S'ha de saber:  Dagong ha fet pública la seva denúncia de la voluntat manipuladora de les agències nord-americanes. Vegeu el post l'agència Dagong acusa de politització a les agències nord-americanes.

   El rei va nu.   Als darrers temps i sobretot a partir de l'esfondrament de l'URSS, a 1990, es dóna un estancament de l'increment salarial dels treballadors als països més desenvolupats de sistema capitalista. Alhora, en paral·lel, s'intensifica la desigualtat social. O sigui, les elits  econòmiques han augmentat la seva capacitat per a l'acumulació de riquesa.

   Per explicar el fenomen:   Les elits econòmiques han incrementat el poder dels seus mitjans de domini social. I com a conseqüència, els organismes de defensa de les classes treballadores han seguit un constant afebliment.

    O sigui, tesi: No és l'activitat econòmica espontània la que provoca la desigualtat social i la fi de l'estat del benestar.

    Tesi:  És la creació de nous instruments de domini (de la classe capitalista) allò que provoca un major espoli de la classe treballadora.

    Tesi: Els sistema econòmic neoliberal és essencialment corrupte.

   Tesi:  El sistema econòmic neoliberal condueix, necessàriament, a l'autodestrucció.

   Els 40.000 economistes del sistema fan una constant prèdica segons la qual estem dins un nou cicle econòmic en el que impera, necessàriament, l'austeritat  (la dels treballadors, s'ha d'entendre).

     La prèdica és feta amb intenció d'amagar el tret essencial. Allò que no diuen els 40.000 és que la major proporció del PIB de la que s'apropia l'elit econòmica és la causant del malestar entre les classes treballadores.

     Els 40.000 també diuen que el gran atur que afecta als treballadors dels països desenvolupats és estructural, que és un atur que deriva de l'alta productivitat del sistema. Ho diuen com si fos una veritat evident, una veritat assumida per tothom. Però és mentida, com veurem.

   Per posar un referent pròxim (dels 40.000), podem citar a En Santiago Niño Becerra, catedràtic d'Estructura Econòmica de la Universitat Ramon Llull de Barcelona.

   En Niño Becerra diu insistentment que, al cicle actual, l'atur és estructural; que és  conseqüència de l'alta productivitat; que ''sobren'' treballadors.

   Igualment, afirma que ''l'austeritat'' actual és de llarga durada, que ens hem de fer a la idea que no tornarem al benestar de l'època anterior.

   El catedràtic dóna per suposat que l'època de N'Aznar, d'endeutament i de creixement, l'economia espanyola anava bé i el benestar social creixia en paral·lel.

     Respecte d'aquestes afirmacions, al meu post El fum d'En Santiago Niño Becerra, jo ja deia: Segons la idea reaccionària d’En Niño Becerra, el nou ordre mundial serà aconseguit no pels polítics sinó pels dirigents de les grans corporacions capitalistes. Als seus articles confessa la seva admiració pels grans magnats;  magnats que, com el president de la Shell, tenen línia telefònica directa amb el president Obama, segons diu En Niño; magnats que, com diu del seu admirat Soros, "amb un simple petar de dits fan moure milions de dòlars".     Segons En Niño Becerra aquests grans magnats són els qui disposen de la vertadera informació sobre economia i són els qui realment dirigeixen l’economia mundial. Amb paraules seves: "Qualcú, qualcuns que tenen molt clar el que ens està venint a sobre i que són els qui, dia a dia, fan l’economia...els qui amb un simple petar dels seus dits...són capaços de moure 100.000 milions de dòlars, són els qui, de veritat, fan l’economia." (Crisi sistèmica,La Carta de la Bolsa, 29.01.2008).   Segons aquesta teoria, els caps de les grans corporacions capitalistes apartarien els polítics i col·locarien els científics, els experts, com a planificadors de la societat. Constantment, En Niño Becerra afirma que “la democràcia està acabada”, que la democràcia és un invent del capitalisme, que la classe mitja fou creada a partir de la II Guerra (Fins aquí la cita).

    Si una persona veu que està plovent, i diu ara plou, diu una obvietat; seria absurd que se li retragués no ésser titulat en meteorologia per dir ara plou.

     Ara plou:  Ara tenim un nivell de vida més alt que fa cinquanta anys.  O sigui,

   Ara plou:  L'aplicació de noves tecnologies a l'agricultura, a la indústria, o al sector terciari,  determina, necessàriament,  un abaratiment dels bens del mercat.

   Ara plou:  No podem prescindir dels treballadors; dels magnats, sí.

   

   S'ha de saber:  A l'època de l'Aznarat, 1996-2004, N'Aznar i la màfia franquista es van repartir les grans empreses estatals en procés de ''privatització''.

   S'ha de saber: A l'època de l'Aznarat, la màfia franquista, mitòmana,  va pretendre fer la Revolució Industrial a l'Espanya estricta en base a la indústria de la construcció. Era llançar l'Estat al precipici de la ruïna financera.

   Però la qüestió central del debat sobre l'economia no consisteix en esbrinar la veritat  dels informes econòmics o la fiabilitat de les prediccions. Sobre això, vegeu la tesi que segueix.

    Tesi capital:  L'ordenació de la producció dels bens materials i la seva distribució entre la població no respon en cap cas a l'activitat intel·lectual del cap pensant d'un savi, sinó a la voluntat d'aquells que detenen el Poder.

    L'ordenació de la producció i la distribució dels productes sempreés expressió de la relació de força entre les diverses classes socials d'una societat determinada. Relació de força, en el sentit de la lluita de classes entesa a la manera marxista.

   

     Com explico als meus escrits, la moral (i, per tant,  l'ordenament de l'escala social) no és una qüestió de ''veritat'' sinó de ''voluntat'' (Fou En David Hume el primer en exposar el concepte de l'emotivisme moral, concepte que impregna l'ordenament de les societats modernes.  Per veure el tema a fons, vegeu el meu post  Hume, Popper, Wittgenstein, Hayek. La fal·làcia positivista.).  

   Quan En Niño Becerra diu que la democràcia està acabada, llavors coincideix amb l'enunciat d'En Benet Mussolini. He de dir que l'afirmació seria encertada si s'hi afegís capitalista; llavors l'expressió faria:  la democràcia capitalista està acabada. Més exacte seria dir el capitalisme és la negació de la democràcia (Penseu que En Niño és un dels 40.000).


Viewing all articles
Browse latest Browse all 12423

Latest Images