Quantcast
Channel: Bloc de BalearWeb
Viewing all articles
Browse latest Browse all 12458

Dos projectes diferents

$
0
0
 Aquest diumenge, a petició seva, ens vam reunir al Club amb representants de la coalició electoral "Junts Avançam". A la reunió hi vam assistir, per part d'Alternativa, na Marina Llobera, en Pere Josep Coll, na Tonina Amer, en Joan Cerdà i en Pepe García i, per Junts Avançam, en Miquel Àngel March, en Toni Cànaves (PSOE), en Miquel Àngel Sureda (Esquerra) i en Tomeu Cifre (PSM).

El motiu de la reunió era el d' informar-nos de primera mà de com s'havia gestat i com havien arribat a aquesta coalició electoral. Sobre el tema de perquè no s'havia convidat a Alternativa, partit d'esquerres més votat a les darreres eleccions, simplement es va dir que ja coneixien el projecte unitari que els havíem proposat fa mesos (Projecte unitari 1) i que aquest no és el seu projecte. Podeu llegir el que ens van contestar per octubre PSM i Esquerra (enllaç).

En aquest moment, a més de la clàssica divisió entre partits de dreta i esquerra (això del centre, o de no tenir ideologia són entelèquies i enganys) s'ha fet ben evident una altra divisió, entre la vella i la nova política, relativa a les formes. Per una banda, unes formes polítiques hereves de la Transició amb uns partits que han assumit la verticalitat, l'electoralisme, els resultats a curt termini; i per altra, uns partits i organitzacions que pensen que els partits d'esquerres han de ser coherents amb la seva pràctica i que, per tant, no hi ha altra possibilitat que l'horitzontalitat, la radicalitat democràtica, la transformació i el projecte a més llarg termini. Aquesta divisió també l'hem pogut veure, per exemple, en el context de la lluita dels docents, entre els sindicats clàssics i l'Assemblea de Docents, entre el paternalisme o l'intent de tutelatge, i l'empoderament i l'autoorganització.

Als integrantsd'aquesta nova coalició no els interessa fer una assemblea conjunta, on no hi hagi un repartiment de poder en funció de sigles, sinó que les decisions les prenguin les persones que formen part del'assemblea, que és el que proposàvem nosaltres. Nosaltres pensam que si de veritat es vol sumar forces, cal fer unions de persones i no coalicions de sigles. No podem entendre aquesta forma d'actuar, perquè creim que la unitat de l'esquerra ha de servir per articular noves alternatives, no es tracta sols de derrotar el PP sinó de lluitar contra un sistema polític i social, dominat pels poders econòmics i financers que està deixant de banda al 95 per cent de la població. I tornar a un sistema vertical on les decisions les prenen els aparells dels partits en lloc de les bases populars no pot conduir més que a repetir velles errades i a perpetuar el sistema.

Per altra part, els membres de la coalició Junts Avançamens van dir que no els havia agradat el to d'algunes de les crítiques que els havíem fet. Els vàrem explicar que simplement havíem volgut posar en valor, de cara als electors, aquells aspectes que pensam que ens diferencien d'ells, i que crítiques com la falta de transparència per no publicar el seu pacte són lògiques i dins la línia que sempre hem defensat i que també els partits que integren la pròpia coalició van defensar quan tots plegats demanàvem el pacte de govern de la coalició PP& Lliga.

A Alternativa no pretenem tenir cap veritat absoluta i evidentment ens podem equivocar però creim fermament que els temps de les coalicions electorals fetes al darrer moment en torn a un candidat popular, dels càlculs electorals i les actuacions en funció de costos i beneficis, ja han passat; la ciutadania va unes quantes passes per endavant. I que hi ha nous actors polítics i socials que no acceptam que la política sigui de la competència exclusiva de polítics que poden prendre decisions de dalt a baix. Perquè és l’hora del poble.

 

La unitat de l'esquerra (abril 2014)

El projecte unitari no ha estat possible 2 (octubre 2014)

El projecte unitari no ha estat possible i 3

Moviments abans de les eleccions (1 de febrer 2015

 
 
 

1.- Una assemblea conjunta:

- De persones no de partits polítics. Sense repartiment de poder en funció de sigles sinó que les decisions les prenguin les persones que en formen part. Seria l'assemblea qui decideix tot: la candidatura, el nom, el programa...

- Independent. Els seus membres poden pertànyer a altres partits d’àmbit autonòmic i estatal o a associacions, sempre que no tinguin finalitats contràries a les fixades per la pròpia assemblea.

- Sense jerarquies, ni caps. L' assemblea exerceix un control sobre els càrrecs i és l’òrgan que decideix les postures i les accions de la nostra candidatura.

2.- El projecte ha de ser a llarg termini: no es tracta de crear una candidatura conjunta ni tan sols de guanyar les eleccions, sinó de canviar Pollença.

3.- L'àmbit d’actuació és el municipi de Pollença, ja que el municipalisme és l’únic àmbit polític que permet el control polític per part dels ciutadans. Sense perdre de vista que des d’una posició municipal es pot incidir en decisions fora del municipi que ens afectin. El nostre objectiu compartit és presentar una opció política alternativa a la que ha governat el municipi, amb la voluntat de provocar un canvi a Pollença i d’avançar cap a un model de poble on puguem aconseguir el benestar social.

4.- Evitant la professionalització de la política. Una mateixa persona no podrà ocupar un càrrec electe durant més de dues legislatures consecutives. I cap persona podrà tenir més d’un càrrec, ja sigui públic o intern.

5.- Eixos d'actuació. Les persones que s’identifiquen amb aquest projecte, descontents amb el model econòmic, polític i social d’aquesta terra, i conscients de la necessitat de vertebrar una alternativa social des de la base, és comprometen a defensar un programa d’actuació basat en:

- La participació ciutadana i la democràcia directa, perquè els ciutadans, amb tota la informació, transparència i comunicació, creïn un govern de tots per a tothom. Volem una Pollença on la ciutadania estigui ben informada i pugui opinar i prendre decisions claus en la seva vida quotidiana.

- La cohesió social. Ens marquem com a objectiu eliminar les distintes desigualtats que existeixen actualment al nostre municipi, ja siguin per motius econòmics, d’edat, de raça o de gènere. Cal una igualtat real. Volem construir un municipi en què l’activitat econòmica es desenvolupi amb honestedat, sense oportunisme ni favoritismes i vagi dirigida al benestar de totes les persones.

-La sostenibilitat: s’han de dissenyar polítiques per al demà, pensant en les generacions futures, sense comprometre les seves necessitats i sense malmetre el medi ambient, amb respecte al medi natural, al patrimoni històric i cultural del poble.

- L’economia: Defensem els interessos col·lectius i els béns públics. Defensam l’impuls econòmic de caràcter social que s’orienti a millorar la qualitat de vida de tots els ciutadans allunyant-nos de la lògica capitalista d'acumulació, competència i despossessió.

- La defensa de la nostra identitat cultural. Veiem necessària la defensa d’aquells trets que ens identifiquen com a poble: la llengua catalana, la història i la cultura popular, aprofundint en el seu coneixement i evitant que caiguin en especulacions i manipulacions. A més, aquests trets, lluny de representar un factor exclusiu, han d’esdevenir una eina al servei de la cohesió social abans esmentada.»



Viewing all articles
Browse latest Browse all 12458

Latest Images

Trending Articles