Alcover: Vida del Rdm. i Illm. Sr. D. Pere Juan Campins i Barceló (1915)

En estos días en que se cierra el Año Campins - Gaudí recojo el libro digitalizado Vida del Rdm. i Illm. Sr. D. Pere Juan Campins i Barceló, bisbe de Mallorca escrita de Mn. Antoni Mª Alcover, publicado en 1915 por la Estampa den Felip Guasp, el mismo año de la muerte del obispo. Antoni Maria Alcover tuvo una relación muy directa con Campins, tanta que se ha dicho que fue "su mano derecha".

Vida del Rdm. i Illm. Sr. D. Pere Juan Campins i Barceló, bisbe de Mallorca (1915)

Recojo de este libro una breve anécdota de Campins seminarista.

Mentres cursava Teología Dogmàtica, li tocà per torn un sermó de Corema, per dir-lo dins la Capella davant tots els seminaristes. Compón el sermó, i el dia senyalat se 'n puja a la troneta i el fa, dient-lo amb tota la seua característica calma. Presidía lo M. I Sr. Dr Mn. Pere Jusep Llompart, Magistral de la Seu i Rector del Seminari; i troba aquell sermó tan extraordinariament bo (era de la Transfiguració), que no pogué creure que aquella mica de seminarista, magret i petitó, el s' hagués tret del cap, i aficà bolenga que l'havía copiat, i allà mateix li donà un mal arrambatge dient-li que allò no era cosa de fer i que no hi tornàs pus.

Era que el Sr. Rector no coneixia En Campins. Els seminaristes, que el coneixíen prou, tots cregueren que el sermó era ben bé d'ell i no copiat de negú. En Campins, per respecte en el M. I. Sr. Rector, callà com un mut; pero no callaren els altres seminaristes, que se presentaren dins el despatx del Sr. Rector, un vespre,com acabava de sopar, que era l' hora més bona per anar a veure aquell bon senyor, i li manifestaren amb tota la suavidat i sinceridat que varen sebre, que estigués segur i re-de-segur que el sermó que En Campins havia fet, era ben fet d'ell i no copiat d'en lloc, perque el seu cap era una cosa mai vista, com se'n poria convéncer demanant-ho an els Catedràtics que l'havien tengut o subjectant-lo ell mateix a un examen.- El M. I. Sr. Rector se'n arribà a convéncer de que era així el seminarista Campins, i que encara més que el seu talent, el recomanava la seua modestia i humilitat, les quals teníen guanyat el cor de tots els estudiants del Seminari.