L'ASSEMBLEA D'ALTERNATIVA EN RESPOSTA A L'ARTICLE DEL PIP DE JOAN MORRO
Fa uns dies que pel grup de WhatsApp d'Alternativa no aturam de riure: primer, els mals papers d'un espia aficionat per dins l'Ajuntament (que només li faltava una disfressa de planta perquè el contractin a la T.I.A.); després, veure que la notícia, que havia corregut com la pólvora, feia que ens començassin a arribar les burles, motatges i kits d'espia que corrien pels grups de WhatsApp del poble; i finalment, la ficada de pota de la cúpula del PP pollencí fent-se fotos amb el «pequeño Nicolás» com si fos un ídol. Després de tot això, ja només ens faltava avui obrir el PIP i llegir l'article que ha firmat en Joan Morro. Perdó. En Morro, James Morro.
La veritat és que ens hauria fet més gràcia si no fos perquè amb aquest text s'afegeixen més elements de judici per sostenir la hipòtesi d'una patologia no tractada. Si l'autor de veritat es creu tot el que ha escrit i creu en tot el que diu, definitivament alguna cosa no funciona bé. Vegem: o sigui, que ara resulta que «Els espais públics, són de lliure accés!»? Deixant de banda l'absurd que suposa pensar que un espai o edifici públic no tengui la circulació regulada (a que dins una escola, per molt pública que sigui, no hi pots entrar i circular com et doni la gana?), crida l'atenció aquesta repentina defensa dels espais públics. Què vol dir el senyor Joan Morro amb això? Vol dir que els espais públics són de lliure accés, excepte si parlam d'un camí públic que passa per dins ca meva? Que aquell que es va dedicar a filmar amb una càmara, amb una clara intenció intimidatòria, a les persones que es manifestaven per demanar l'obertura d'un camí públic tancat, ara surti donant lliçons de defensa del lliure accés als espais públics, demostra un cinisme que escarrufa i/o una cara molt dura. Definitivament, és vergonyós i només pot generar el menyspreu de qualsevol persona compromesa i que lluita per defensar el que és de tots posant-ho per damunt dels interessos personals.
Si es té prou fetge per seguir llegint, s'arriba al lloc on ja es manifesten clarament les dues fòbies de l'autor (i presumiblement del seu pare): el batle i en Pepe García. Els dos, denunciats recentment per motius distints, per persones distintes, però amb un denominador comú: denúncies prou estrambòtiques i amb qui ja tothom sap (això sí que és vox populi) a darrera. El senyor Joan Morro escriu que és sorprenent que Alternativa doni suport al batle, i insinua que en Pepe García el defensa incondicionalment creant malestar dins el nostre partit. Arribats aquí hem de fer unes puntualitzacions:
-En primer lloc. N'hi ha uns quants, entre ells l'autor de l'escrit, que tenen problemes per entendre el següent: Alternativa no és un instrument d'en Pepe, sinó que en Pepe és un instrument d'Alternativa. L'assemblea d'Alternativa, que la formen un grup prou nombrós de persones, decideix la postura sobre cada tema que després defensa amb la seva veu el nostre regidor. Entenem que una persona incapaç de fer feina en equip o d'entendre la importància d'allò col·lectiu, no pugui imaginar la possibilitat de decidir consensuada i horitzontalment, i només pot explicar-s'ho pensant que el nostre regidor actuï pel seu compte o que sigui capaç de manipular un caramull de persones. Si el senyor Joan Morro és feliç pensant això o li quadra més amb la seva forma d'entendre el món, idò endavant: no tenim res a dir si vol viure en un món imaginari, ara bé, que s'estalviï pretensiosos anàlisis polítics que no desperten més que condescendència.
-En segon lloc. També ha d'entendre que Alternativa està al marge de disputes caciquils i no pensa col·laborar-hi de cap manera; per tant, el senyor Morro es pot anar llevant del cap que pugui utilitzar el nostre partit com a instrument al servei de les seves vendettas familiars. La ràbia de que no tothom balli al seu compàs el duu a dir que, com que no el defensam a ell, és que estam de part del batle. Li ho repetim: Alternativa no defensa cacics, sinó que els combat. Tant de manera directa com indirecta li hem fet arribar al senyor Morro que si tenim proves de conductes delictives i contràries al bé comú, del batle (o de qui sigui), no dubtarem ni un segon en denunciar-ho (com ja hem fet en altres ocasions), i que si les tenen ens les facin arribar i gustosament hi anirem nosaltres als jutjats. Ara bé, aquestes suposades proves mai han arribat. Això ens duu a pensar que es tracta de venjances personals i obsessives i que, sense cap indici, no hi pensam perdre ni un minut més del necessari, per moltes potadetes que faci.
-Finalment i com a reflexió general per tot aquell que se senti al·ludit. Hem de dir que fins i tot podem arribar a entendre, tot i que no ho compartim, que una persona posi els seus interessos particulars per damunt de tot, o que dediqui tots els seus esforços, influències, temps lliure i doblers en intentar venjar-se d'altres... Però que vulguin fer veure que les seves actuacions responen a valors de justícia, bé comú i democràcia aquells que no dubten en usar mètodes mafiosos per atemorir als que van contra els seus interessos, fa oi. Alternativa per Pollença mai serà el seu partit.
