Quantcast
Viewing all articles
Browse latest Browse all 13221

El municipalisme a Mallorca

Aquesta va ser la intervenció de la nostra portaveu i candidata, na Marina Llobera a la Conferència Municipalista organitzada per la CUP

Amb aquesta intervenció intentarem mostrar, d'una manera prou general i resumida, la nostra visió sobre la situació, l'estat i l'evolució del municipalisme a l'illa de Mallorca, així com una anàlisi de les causes, i també els reptes que té per davant.
Pot ser útil, per aquell que no estigui gaire familiaritzat amb la política mallorquina, un repàs del panorama polític general de l'illa. Podríem dir que, pel que fa a les eleccions generals, hi ha hagut un bipartidisme del PP-PSOE mai trencat; i pel que fa a les autonòmiques, un clar domini del PP, al govern des del 83, excepte en dues legislatures (la del 1999-2003 i 2007-11) conegudes com les del pacte de progrés, en què el pacte del PSIB, PSM, EU-Verds amb UM, primer, i del PSIB, Bloc (PSM, EU, IV, ER i independents) i UM, el segon cop, desbancà el PP del govern. A nivell municipal, possiblement els partits amb més implantació siguin o hagin estat el PP, el PSM (que representa l'esquerra moderada i nacionalista), seguit de PSOE, UM (que equival a la dreta regionalista, i que als municipis sorgeix en molts casos d'escissions dins el PP, resultat de lluites pel poder local) i ja amb menor implantació EU, els Verds o Esquerra Republicana.

Si haguéssim de fer un diagnòstic, podríem afirmar que el municipalisme a Mallorca té una trajectòria molt magra, sense arribar mai a crear xarxa, ni un projecte polític ni ideològic coherent, ni amb continuïtat.
Amb la Transició i les eleccions del 79 sorgiren algunes agrupacions municipalistes, que aglutinaven l'esquerra (o altres que eren simples coalicions), algunes de les quals resultaren casos excepcionals (quant a èxit electoral i duració), com podria ser el cas dels Sineuers Independents (al govern del 79 al 99) o els Independents d'Artà (del 79 fins al 2007). En aquests casos, vint anys de govern es noten i les candidatures han patit d'una excessiva institucionalització, i d'un conservadurisme progressiu, per l'assimilació del sistema, del marc, que els ha duit a la pèrdua de l'element rupturista que poguessin haver tingut en un principi. També poden haver patit per una excessiva vinculació al PSM, que pot haver causat crisis internes. Amb el temps han sorgit altres experiències, però sempre de forma aïllada i sense estar interconnectades.
L'exemple mateix del naixement d'Alternativa per Pollença, és una mostra de la poca tradició municipalista de l'illa. Apareix com a Alternativa per Pollença el 2009 (abans i durant 6 anys havia estat Alternativa per Pollença-Esquerra Unida- Els Verds), fugint de les contradiccions inassumibles que ens suposa EU a nivell autonòmic, que pacta amb UM (mentre que a Pollença UM governa i li feimuna duríssima oposició), que claudica amb Son Espases, a banda de la poca aportació en suport, assessorament i formació... Però també amb la intenció de crear un espai per fer política municipal, obert a diverses sensibilitats de l'esquerra però amb uns eixos comuns (democràcia directa i transparència, igualtat i justícia social, sostenibilitat i defensa del territori, identitat cultural, economia social i cooperativisme), unes formes (assemblearisme, limitació de càrrecs, horitzontalitat...) i permetent la doble militància a nivell supramunicipal.

Segurament hi ha dos factors que expliquen aquesta situació de debilitat del municipalisme i són, per una banda, la debilitat de l'associacionisme (per la institucionalització i professionalització) i el cooperativisme (que hi pot tenir molt a veure la poca indústria i una economia orientada al turisme), però per l'altra, i sobre tot, la interferència del nivell autonòmic sobre el municipal. Això es pot manifestar de dues maneres: una és com a intent de captació, assimilació o vinculació, per part dels partits d'àmbit autònomic quan surt o es consolida algun tipus de projecte municipalista. Aquesta vinculació és la que després els permet, quan pacten entre ells, assegurar quotes o cadires.
L'altra manera en què es manifesta aquesta interferència de l'àmbit autonòmic és per sotmetiment de la pròpia assemblea local. La situació d'excepcionalitat que és un possible govern d'esquerres fa que es tendeixin a sacrificar principis i objectius per tal que no governi el PP. Això condiciona projectes municipals i municipalistes, perquè es prioritza la importància del nivell autonòmic, i s'entén que no tenir referent autonòmic és dispersar vot i no concentrar forces.
Això ho hem pogut veure recentment amb la formació del projecte MÉS. MÉS és un projecte que sorgeix fa un poc més d'un any i integrant a la gent del PSM, d'Esquerra Republicana, d'Iniciativa Verds, i altres partits independents i d'àmbit municipal, per formar un projecte nou, regenerador, assembleari, participatiu, i previsiblement per ser l'alternativa al PP en les autonòmiques. En aquesta situació i per posar un exemple, una agrupació municipalista com és el Bloc per Felanitx decideix integrar-se a MÉS, possiblement per «concentrar forces». No totes les candidatures municipalistes s'hi integren; per exemple: Gent per Sineu no ho fa, ni tampoc nosaltres, els d'Alternativa per Pollença. En el nostre cas, ens ho impedeix la decisió de prioritzar reforçar el treball municipal, l'espai unitari creat, i el cuidar unes formes i pràctiques que ens semblen tant o més importants que els continguts; a banda de la poca confiança que ens inspira la suposada regeneració. Aquestes sospites es tornen fonamentades al veure totes les «mangarrufes» que han envoltat el procés d'eleccions primàries que realitzaren, i que ha acabat amb la sortida d'ER del projecte. En fi, el de sempre, en la pràctica: sigles, quotes i repartiment de cadires.

Amb aquest panorama, quins han de ser els objectius i els reptes per al municipalisme a l'illa? Són molts, com és fàcil imaginar, perquè el punt de partida és més aviat pobre. Hem de superar la manca d'anàlisi estratègic, que ens ha duit a pensar que l'objectiu és treure el PP i no ens ha deixat anar més enllà, i començar a tenir clar que no treballam per objectius assolibles a curt termini. Ens cal consolidar la força municipalista, promovent la formació política i la renovació en les assemblees locals, incidir en les institucions però també en el carrer, i fer feina perquè a més de crear-se altres candidatures municipalistes, siguem capaços de crear xarxa.

Viewing all articles
Browse latest Browse all 13221

Trending Articles



<script src="https://jsc.adskeeper.com/r/s/rssing.com.1596347.js" async> </script>