Sempre m'he sentit més còmode dient que faig versos que dient que faig poesia. No sé si és una qüestió de pudor o de reverència cap a alguna cosa que sé que em cau una mica lluny.
I avui llegesc, en una gran entrevista, que George Steiner conta el seu historial de poeta.
“No [sóc un creador] en el seu sentit real. Volia ser-ho. Vaig escriure poesia, i la vaig publicar. I un dia vaig llevar-me i vaig dir: ‘Això és vers’. I el vers és l’enemic mortal de la poesia."
Steiner és un savi ("La millor manera per dir-li gràcies a un poema és aprendre-te'l de memòria", diu també), però ara m’agradaria tenir-lo davant i dir-li:
Mestre admirat, ¿realment no hi ha un lloc sota el sol, per als que feim versos?
(foto de l'entrevista de Carles Capdevila a George Steiner, a l'Ara)