No m'asfaltis el respecte

Permeteu-nos, per començar, ja que els hem agafat, sense permís, el títol de l'article, fer un recordatori de l’exposició col·lectiva que es va realitzar al Monestir de la Real al maig 2007, “Cimentiment (o... no m'asfaltis el respecte!)”, un important esdeveniment cultural que pretenia ser un crit per aturar la destrucció del territori, de la identitat i del patrimoni social i cultural. Una súplica al sentit comú, una crida al respecte.

Han passat quasi 7 anys des de llavors, però els objectius d'aquell esdeveniment cultural tenen màxima vigència, i és que els defensors de la “nueva Mallorca” tornen a fer-ne de les seves, sense cap tipus de respecte per la terra que trepitgen, tant en temes culturals com mediambientals.

Avui ens volem centrar concretament en la política de carreteres del Partit Popular que té Llucmajor com un dels eixos més importants. Fins a tres grans projectes viaris prevists tenen com a punt clau el nostre municipi. Una erràtica política en matèria de carreteres que transforma tres projectes que podrien ser interessant en vertaderes aberracions tant econòmiques com de despesa de territori.

Carretera de Campos

Per un costat, hem de dir que sobre la carretera Llucmajor-Campos sempre hem demanat la realització d'actuacions per a la millora-ne la seguretat, però el Partit Popular projecta un desdoblament amb característiques d'autopista. Existeixen, com s'han posat en diferents ocasions, solucions tècniques que garanteixen la seguretat viària però amb cost econòmic i de territori molt inferior. Se tracta de milions d’euros i de metres quadrats consumits que se podrien estalviar, simplement escoltant l'opinió dels seus tècnics, que certifiquen que el flux viari i els problemes de seguretat podrien ser absorbits mitjançant solucions més sostenibles, tant en termes econòmics com territorials.

En aquest sentit, volem lloar la feina realitzada pel GOB en matèria de rebuig a aquest projecte i ens hi afegim decididament.

Carretera d'Algaida

En canvi, el projecte previst per la millora de la carretera Algaida-Llucmajor roman aturat sense cap explicació al respecte, quan en tota la tramitació la carretera d’Algaida anava molt per davant de la de Campos. Però definitivament ha estat la carretera campanera la que sembla que se farà en primer lloc. Tot i que se tracta d'una reforma històricament demanada, tot i que la inversió econòmica necessària és una cinquena part que la de Campos, tot i que hi ha un aparent consens per a la seva ampliació i, per últim, tot i que se tracta d'una carretera molt més sostenible, amb una amplada de 10 m, inclòs el carril bici, enfront dels 50m de la de Campos, la carretera algaidina roman en via morta, esperant no sabem molt bé què.

Semblaria que el Partit Popular volgués castigar els algaidins, que històricament han rebutjat les polítiques populars, i és que el Partit Popular ho ha deixat molt clar amb la seva campanya #defensamlonostro.

Carretera del cap Blanc

Les rotondes d'aquesta carretera, al seu pas per s'Arenal, han estat sempre conflictives, incapaces d'assumir el volum de vehicles que rebien, provocant importants retencions sobretot a les hores punta. I parlam en passat perquè petites i puntuals actuacions sobre les rotondes han permès solucionar completament el problema. Però sorprenentment, ara que el problema ja s'ha solucionat, el departament de carreteres del Consell manté un faraònic projecte de pas soterrani a les rotondes, projecte que preveu gastar més de 10 milions d’euros en poc més d'un km. Aquesta absurda tudadissa ha estat fins i tot criticada en el passat plenari pel batle popular. La nostra proposta és intentar mantenir la inversió proposada per a la millora de la seguretat a les entrades de les urbanitzacions i a la creació d'un carril bici a la zona. Recordem que aquest dies milenars de ciclistes professionals i amateurs circulen per aquesta mateixa carretera, i que la convivència entre el ciclistes i els conductors amb la carretera actual se fa complicada

Com veis, ahir com avui, ens continuen faltant, asfaltant, el respecte. Fent i desfent sense escoltar ningú, ni tant sols els tècnics. Cercant problemes on ja no n'hi ha, i mirant a un altra banda quan el problema no els convé. Esperam que prest, com aquell maig del 2007, la gent s’afarti del seu afany de la destrucció cultural i natural, i torni el seny a aquesta terra.