Ni un conte, arriba a ser

Diu que al calaix encara hi ha tots els somnis. Diu que li agrada trescar pels carrers humits i calcigar les basses i somriure als ciclistes que frissen i a les senyores que compren el pa i la llet. Diu que les matinades fresques la posen de bon humor i li inspiren sonets de paper xarol. Diu que si es vesteix amb colors llampants serà capaç d’espantar els ocellots que ennivolen el paisatge. Diu que al calaix encara hi ta tots els somnis i tots el somniadors i potser-talvegada-sidecas, encara hi cabrem tu i jo i els amics.