Tesis doctoral: Vivat Ars Lul·liana. Ramon Llull i la seva iconografia

• Título: Vivat Ars Lul·liana. Ramon Llull i la seva iconografia
• Autor: Miquela Sacarès Taberner
• Departamento: Universitat Autònoma de Barcelona. Departament d'Art i de Musicologia
• Fecha: 28-05-2014
• Enlace: Tesis Doctorales en Red

Nota importante: La ficha lleva la siguiente información;: "Documentos con el texto completo de esta tesis estarán disponibles a partir de 27-05-2016"

La tesi és un estudi iconogràfic sobre el filòsof mallorquí Ramon Llull. En primer lloc s’estudia i analitza la codificació i l’evolució del tipus iconogràfic de Ramon Llull; en un primer moment s’inicia en l’anomenada primera generació de manuscrits dels segles XIV i XV fins arribar a les representacions del segle XIX. S’estableixen diferents models iconogràfics que abracen diferents processos i tècniques com miniatures, gravats, pintura i escultura. A continuació es tracta la iconografia narrativa dels diferents episodis de la vida de Ramon Llull, seguint els capítols de la Vita Coaetanea, primera biografia de Llull i altres biografies posteriors. El punt de partida de l’estudi són les cèlebres miniatures de Karlsruhe - primera manifestació plàstica que tracta les estacions més importants de la vida de Llull. A banda del cicle narratiu de Llull, un altre apartat està dedicat al beat envers la devoció mallorquina. Santa Pràxedis, santa Caterina Tomàs, sant Alonso Rodríguez o la venerable Anna Maria del Santíssim Sagrament són algunes de les santes i sants amb els quals el savi mallorquí es representa acompanyat. Un altre bloc rellevant tracta els diferents ordes religiosos en relació a Llull. L’orde franciscà amb sant Francesc d’Assís inicien el repertori d´imatges de sants franciscans amb Ramon Llull. La temàtica de la defensa de la Immaculada Concepció està encapçalada per la tríade dels franciscans Duns Escott, sant Bonaventura i el mateix Llull. L’orde dominicà amb l’entrevista de sant Ramon de Penyafort i el savi mallorquí, o la temàtica de les controvèrsies i els atacs a les imatges de Llull són les representacions més significatives d’aquest grup. La Companyia de Jesús també és un dels ordes religiosos que gaudeix de representacions lul·lianes. El P. Jeroni Nadal i el P. Andreu Moragues varen esser grans impulsors en el patronatge d’obres lul·lianes. El següent apartat tracta els grans programes iconogràfics que s’han dedicat al savi mallorquí. En primer lloc s’estudia el seu sepulcre del segle XV situat en la capella de la Puritat de Maria del convent de Sant Francesc de Palma de Mallorca, en segon lloc el retaule de la Santíssima Trinitat, obra de principis de segle XVI, en tercer lloc el retaule de la “capella nova del beat Ramon Llull” realitzada a principis del segle XVII, i finalment s’analitza les escenes de la vida de Ramon Llull del pintor del sis-cents Miquel Bestard. La redacció de la tesi es completa amb un apèndix documental en el qual s’ ha incorporat tota la documentació que s’ha pogut localitzar relativa a les obres artístiques. Contractes de retaules i pintures, testificacions notarials, i declaracions sobre peces artístiques lul·lianes són el contingut d´aquesta documentació. El catàleg és una altra de les parts importants de la tesis. La catalogació i la sistematització de les representacions del beat Ramon Llull ha estat una de les qüestions prioritàries. El criteri s’ha basat en dos elements claus: el tema o contingut de la representació i la cronologia. L’objetiu de l’estudi és aportar una visió diacrònica dels diferents models iconogràfics que s’han creat mitjançant l’ajuda de les fonts literàries, sobretot biografies de Llull i altres escrits, a més de fonts gràfiques com les còpies de gravats i altres repertoris plàstics amb els seus conseqüents canvis, transmissions, i permanències que s’han desenvolupat al llarg del temps.

A ver si en el año 16 nos acordamos de esta tesis.