Reformar versus destruir

L’any 2015 comença a Espanya amb una sèrie d’interrogants i reptes que, entre tots, haurem d’anar resolent. Tenim, a sa part positiva de sa balança, un panorama econòmic amb millors perspectives, amb creixement de s’activitat i amb creació de llocs de feina; i per altra banda hi tenim alguns perills, com són s’ascens des populismes radicals i ses ínfules sobiranistes d’una part d’Espanya.

Aquests dos fenòmens, es populisme i s’independentisme, mos poden fer trontollar ses bones perspectives econòmiques que se mos obren en aquest 2015. Ambdós són moviments fruit d’una crisi econòmica que ha estat profundíssima i d’una crisi institucional per mor de sa corrupció que ha dinamitat sa confiança des ciutadans amb es seus polítics.

Però sa solució a sa crisi econòmica i sa crisi institucional no pot venir mai d’aquells que volen destruir-ho tot, d’aquells que volen rompre amb tot. Sa solució no pot venir d’aquells que prometen coses impossibles, o ofereixen paradisos que mai vindran.

No podem destruir un sistema que ha funcionat raonablement bé, que ha esdevingut, a Espanya, amb ets anys de major prosperitat mai viscuda. És cert, que necessita una adaptació, necessita unes millores, unes reformes, unes mesures de major control i transparència, però açò no pot ser s’excusa per aniquilar-ho tot.