Aquell dematí n' Armando, el barber de la cantonada, s'havia aixecat de bona hora. Obrí la botiga mentres el mocet, qui ja s'havia posat la brusa, - la honrada toga del trabajo, com deia 1 mestre, - agranava la carrera i la banyava tiranr-hi un parell de regadores d'aigua.
N' Armando! .. . Ja no n'hi ha d'artistes com aquell. S'havia nodrit en les darreries de l' escola romántica, i no podía, ai ! , adondar-se an els nostres temps positivistes, com diuen els lletruts, o de pa-en-butxaca, com diem nosaltres ignorants. N' Armando tenia idees propries sobre una. porció de coses : en política era partidari den Prim i de l'amortisació; en musica li agradava sobre tot La Trnviata. per lo dramatic, i L'Elissir d'amore per lo comic. En quant a lletres humanes, no deixava mai Los dos sargmtos franceses ni La oración de la tarde, quan la representaven on-se-vulla que fos; i havia llegit dues centes vegades Maclovia y Federico, Simbad el Mariino, La Inquisición por dentro i Genoveva de Brabante.. . Però res li feia tant efecte com el castellà antic de Men Rodríguez de Sanabria, den Fernández y González. Com se veu, estava fort en historia, encara que no n'abusava.
Es el comienzo de L'Hostal de la Bolla de Miquel S. Oliver.
- Título L'Hostal de la Bolla : costums i llenguatge vulgar de Mallorca
- Autor Oliver, Miquel dels Sants
- Fecha 1903
- Datos de edición Barcelona Biblioteca Popular de "L'Avenç"
- Tipo de Documento Libro
- Descripción física 107 p.
- Enlace: Biblioteca Digital Hispánica