Avui he anat a classe d'anglès. Hi vaig una hora en sa setmana. Ja fa un any que vaig decidir apuntar-m'hi. Feim una hora de conversa, a mesura que anam seguint un manual d'un nivell intermig. Ja sé que és poc, però me serveix per mantenir un cert nivell i per guanyar fluidesa. M'ha anat molt bé.
Avui en dia, saber anglès no pot ser optatiu. És imprescindible saber-ne. En un món globalitzat, on el 70% de les ofertes de feina et demanen saber anglès, tenir un bon nivell en aquest idioma és obligatori.
És per açò que no puc entendre s'oposició tant furibunda d'alguns professors a un projecte de trilingüisme (TIL) que tenia com a objectiu millorar el nivell d'anglès en els nivells obligatoris del nostre sistema educatiu. Un grup de docents que han guanyat sa primera batalla, però que no podran guanyar mai sa guerra.S'introducció de més hores d'anglès a s'horari lectiu s'anirà imposant, tard o prest. Com més tardem pitjor. Cauran ses murades de s'incomprensió i de s'odi. Cauran ses murades de s'aversió a nes canvi. Cauran ses murades des localisme retrògrad. Tot anirà caiguent pes seu propi pes.
Tard o prest, es model educatiu s'adaptarà al futur, s'adaptarà a ses necessitats dels alumnes. Tard o prest, es modernitzarà. És qüestió de temps.