Posar Guardiola en un blog i no parlar de fútbol és difícil però ho provaré.
En tot cas, curiós que en el moment de gran tsunami polític, en el que la mutació que vivim per l'allau de d'informació hagués fet dimitir Nixon 24 hores després de destapar-se els primers papers de Bárcenas (fossin o no fotocòpies) veurem qué dóna en en el 2015 (com sigui amb una nova majoria del PP serà digne d'explicació, vist que aquí no tenim impeachment), ens trobem també en portada de diversos diaris amb unes simples declaracions (ja sé que toquen el coret de tants i tants, però cony, ja està bé) que acaben en la portada dels diaris de més prestigi tant a Barcelona com a Madrid. Posar les dues coses al mateix nivell al final em fa veure de nou que vivim en una societat en directe, 24 hores, 365 dies l'any. I com sàpigues utilitzar-la, ets el puto amo. No tant pel que diguis, sinó com ho escenifiques. Un surt defensant-se, l'altre amagat darrera el plasma. I els dos acaben sent titulars.
Ara bé, per estudiosos l'ús que en fa Rajoy i el que en fa Guardiola. Un sense dir gairebé res arriba a escapar-se de la pressió i s'acaba refugiant en pantalles de plasma, malgrat que és el més important que necessitam sentir. Què pensa un president d'un cas que l'afecta personalment? Ni idea.
I curiós, comparteix portada un senyor que parla de coses sense realment importància (al costat del que Bárcenasgate), i que en canvi sap ocupar una gran part de l'espai. Hagués preferit que aquest espai anàs dedicat a educació i cultura. En fi, temes tan desequilibrats ocupant gairebé espais similars. A estudiar