Desarrollo turístico de la Playa de Palma

Ismael Yrigoy, profesor del Departamento de Ciencias de la Tierra de la UIB, ha investigado el desarrollo turístico en Mallorca (algunas publicaciones), incidiendo en el conocimiento de la Paya de Palma. En el año 2013 publica el artículo La urbanització turística com a materialització espacial de l’acumulació de capital hoteler: els casos de Platja de Palma (Mallorca) i Saïdia (Marroc) en "Treballs de la Societat Catalana de Geografia" en que trata del desarrollo turístico de esta zona playera. El Resumen es el siguiente: "Una de les activitats econòmiques que provoquen grans canvis territorials és el turisme. En aquest article es quantifica la importància de la urbanització d'origen hoteler en el conjunt del desenvolupament urbanístic. En segon lloc s'analitzen les distintes solucions espaciah de les empreses hoteleres. Aquestes solucions espaciah han estat: la producció de l'espai turístic (Platja de Palma), la reestructuració de l'espai turístic cap a un de residencial (Platja de Palma) i la reproducció del model (Saïdia)."

El artículo es denso y especializado, mientras que mi intención es muy superficial: recoger algunos datos del inicio y desarrollo turísticos.

2.3. £1 procés d'urbanització turística a la Platja de Palma

El procés d'urbanització preturística a la Platja de Palma començà a finals del segle XIX i principis del XX als extrems occidental i oriental del territori, amb una funció principalment residencial. A causa d'aquesta incipient urbanització, es va passar de només 21 habitants el 1888 a 860 hab. l'any 1940 (Consorci Platja de Palma, 2009).

A partir de la postguerra, els incipients establiments turístics van començar a viure d'un turisme provinent de l'Estat i que visitava l'illa a través de campanyes com "Lluna de Mel a Mallorca", promogudes pel Foment de Turisme de Mallorca (Amer, 2005, p. 47). Ja durant la dècada dels cinquanta, les places hoteleres a la zona d'estudi van passar de 7 el 1950 a 1.727 el 1959, i es construïren en total de 15 hotels (1,25 hotels/any). En total es varen urbanitzar amb hotels 18.386 m2. En canvi, el total residencial urbanitzat el 1959 totalitzava 264.130 m2, dels quals 133-949 m2 es varen produir en el període 1950-59 (la resta és de construcció anterior). Igualment cal tenir en compte que la població gairebé es va duplicar des dels 1.057 habitants el 1950 fins als 1.966 hab. el 1960, a causa del creixent desenvolupament turístic que va tenir lloc i que necessità d'espais per acollir els treballadors del turisme.

Però el gran creixement de l'activitat turística i hotelera i la corresponent urbanització es produí a la dècada dels seixanta. Aquesta serà una gran fase d'expansió, ja que el nombre total de places se sextuplicà en tan sols deu anys, passant de 1.767 el 1959 a 15.126 el 1969. Dels 18 establiments existents el 1959 es va passarà 98 només una dècada després: un ritme mitjà de construcció d'un hotel cada mes i mig. La construcció d'hotels va ser de 268.883,88 m2 en aquesta dècada, mentre que el desenvolupament en forma de vivendes va ser de 502.950 m2. Així doncs, en comparació amb els anys cinquanta hi hagué un major desenvolupament residencial, i sobretot hoteler, vinculat al boom turístic, que es materialitzà a partir de la producció d'un nou espai d'acumulació capitalista. En aquest sentit, cal destacar el fet que la relació de superfície de noves construccions hoteleres enfront a les construccions residencials fou, durant el primer boom, d'l a 2.

El artículo analiza de dónde surgieron los capitales que construyeron los primeros hoteles,. El primero fue el Hotel San Francisco de Joan Riu Mastmitjà, quien ya tenía un hotel en Venezuela. Aparecen en esta zona quienes crearon las cadenas hoteleras, el Grupo Riu, Barceló que creó Iberostar y cómo capitales provenientes de diversas actividades - contrabando incluído - se unieron en la construcción y explotación hotelera de esta zona: "En definitiva, la Platja de Palma destaca perquè va ser on van sorgir figures tan rellevants al món hoteler com Riu o Barceló. El que veiem en aquest període és la producció de l'espai turístic com un clar exemple de solució espacio - temporal del capital. La conjuntura econòmica pròspera d'Europa va generar una disponibilitat de capitals que es van invertir en la creació d'espais turístics al sud d'Europa: en un sentit metafòric, el capital va ser "fixat" al territori a través de la construcció d'hotels."

Tema importante que trata el artículo es la crisis turística de mediados de los años 70, relacionada con la crisis del petróleo. La solución fue la creación de grandes cadenas hoteleras que permitieran disminuir costes; la relación con los "tour operator" y ya, en la década siguiente, hacia 1985, será la expansión geográfica o "solución espacial" consistente en la exportación de capitales hacia zonas más rendibles como el Caribe.

La degradación hotelera comienza en los años 80 quedando obsoletos algunos hoteles y la zona se va transformando en residencial, estando pendiente de una remodelación y un cambio en que Ismael Yrigoy, el autor de este artículo, participa ofreciendo distintas propuestas.

Un buen artículo sobre el desarrollo y problemas de esta zona playera que puede ser complementado con otro artículo del mismo autor titulado Diferencias geohistóricas en la urbanización turística de Playa de Palma y Palmanova - Magaluf (Mallorca) (2014) en que compara la creación y desarrollo turístico de estas dos zonas de la bahía de Palma.