La tradició del Pare Noel

Com cada mes publiquem també en aquest medi el mateix article d'investigació sobre la cultura popular que publiquem mensualment a la revista insular "Útil":

fotografía de l'any 2003, amb en Tomeu, el Gegant de Maó, participant a la cavalcada de Reis disfressat de "Pare Noel".

En els Nadals d’avui existeix un personatge, el Pare Noel, que per la seva presència els més joves podrien pensar que parlem d’ una tradició que data de ben antic. Lo cert és que molts l’hem vist arribar per primer cop, no fa tantes dècades, per a compartir protagonisme amb els Mags d’Orient.

Al personatge s’el coneix amb els més diferents noms, sent els més coneguts per nosaltres els de Pare Noel, San Nicolás o Santa Klaus (aquest últim vendria de la pronunciació del nom en alemany San Nikolaus).

La història ens remunta a finals de segle III, quan naixé Nicolás de Bari, en un poblet del que actualment és Turquia. Fill de família benestant, de molt jove heretà una gran fortuna (els seus progenitors moririen en una epidèmia de pesta), la que donà als més necessitats abans de marxà a la ciutat de Myra per a dedicar-se al sacerdoci.

A dita ciutat, Nicolás de Bari arribaria a ser ordenat bisbe. Prest circularien centenars d’històries sobre les bondats del personatge, la dedicació als més necessitats i fins i tot narrant els seus milacres. Arribaria a ser tal la admiració que despertà que es convertiria en Sant Patró de Turquia, Grècia i Rússia.

Sobre la seva relació amb els més petits, es conta que en sentia vertadera devoció. Es diu que en una ocasió en que varis fillets varen ser mal ferits de mort, el sant aconseguí sols amb la seva oració la curació immediata.

També seria nombrat patró dels mariners; la història ens conta com estat un grup d’ells en una tempesta en mig de la mar i veient-se perduts, al nombrar-lo en les seves oracions el mateix San Nicolás es faria present i calmaria les aigües.

Sant Nicolás morí un 6 de desembre de l’any 345. Per la proximitat del dia amb la festivitat de Nadal es decidí que podria ser el sant indicat per a la representació del repartiment de regals entre els fillets (tradició practicada a mitjans del mes de desembre i anterior al cristianisme).

Ja des de mitjan segle VI es començarien a construir temples dedicats a Sant Nicolás de Bari, contant-se en la actualitat per centenars. A l’any 1087, les seves relíquies foren rescatades de les que es convertirien en terres practicants de la religió musulmana per a ser portades a la ciutat italiana de Bari, on es diu que la seva presència propiciaria tants de milacres que la fama s’escamparia per tot Occident.

Seria al segle XVII quan emigrants holandesos portarien a les seves colònies americanes la tradició de Sinterklaas, el seu patró; on arrelaria amb força.

L’aspecte amb el que avui tots coneixem al globalitzat Pare Noel ja el devem a una campanya publicitària d’una coneguda marca de refrescs que a l’any 1931 el va vestir amb els seus colors, que són amb els que avui entra a les cases de tot el mon.

Es conta que avui Santa Klaus viu durant tot l’any al Pol Nord, amb  la seva esposa Noel i tot un grup de nanets que són els que fabriquen els regals que repartiran en la nit de Nadal. No existeix cap dubte que la tradició que un dia va viatjar al Continent Americà i posteriorment regressar a Europa i entrar a Espanya està ja assentada entre nosaltres, tot i que amb la existència d’una altra de més arrelada com és la dels Reis Mags, ocuparia el segon lloc en protagonisme entre els més petits i en moltes ocasions ocupant els Mags d’Orient l’espai de la tradició i el vell bonàs, grassonet i de barba blanca el dels grans magatzems com a reclam publicitari.

www.gegantsmao.menorca.es 

http://creantilusionsgegants.blogspot.com.es/

https://www.youtube.com/gegantsmao