Avui que fa cent anys
D’ençà que el niu
de cals Espriu
rebé el guardó
d’en Salvador,
hem vist cent anys
plens d’averanys
de fi del món.
Ja saps quins són,
tots aquests signes
tan poc benignes,
perquè n’Espriu
ens els descriu:
l’ós Nicolau,
la pell de brau
feta parracs,
els afalacs
del repetit
gos envilit,
l’afany d’anar
nord, nord enllà…
Raimon ho canta:
“Si això t’espanta
corda’t a fons
els pantalons”.
¿I què diria
avui en dia
veient què fa
el circ humà,
el nostre orfebre
tocat de febre
per l’aiguafort
i per la mort?
Encara guerres
que fan desferres,
els seus rials
plens de fecals,
culte pels fútils
bords inconsútils,
la virtut rara,
els mots encara
sense salvar
i el gran bladar
tot ple d’herbota!
Veig la ganyota,
mig majestàtica
i mig hieràtica
que ens torna a dir
fins a la fi:
“Corda’t a fons
els pantalons”.