- Título: Lògiques estructurals en les sonades de flauta i tambor de les illes Pitiuses: aportació a lestudi de les músiques de transmissió oral de la Mediterrània occidental
- Autor: Jaume Escandell Guasch
- Departamento: Universitat Autònoma de Barcelona. Departament d'Art i de Musicologia
- Fecha: 16-07-2012
- Enlace Tesis Doctorales en Red
La tesi se centra en lanàlisi de les lògiques estructurals que regeixen el funcionament del repertori instrumental per al conjunt de flaüta (flauta de tres forats) i tambor de les illes dEivissa i Formentera (illes Pitiüses). Aquest repertori de transmissió oral està format per les sonades de missa (peces interpretades durant la celebració de la litúrgia religiosa), les sonades per ballar (peces per acompanyar les danses) i les gaites (gran conjunt de repertori amb lúnica finalitat de deleitar els oïent). Lestudi saborda des duna perspectiva diacrònica i té en compte els canvis experimentats durant el segle XX i fins a principis del segle XXI. Es divideix en dues parts. La primera està centrada en aspectes socials com són les situacions amb presència de música per a flaüta i tambor, els processos de transmissió del repertori o els actors que hi intervenen, a més duna aproximació a les característiques morfològiques i acústiques daquests instruments. La segona part, que constitueix el nucli central de la recerca, se centra en la descripció i la modelització del repertori. Lanàlisi segueix un plantejament estructuralista que es fonamenta en els processos analítics proposats per Nicolas Ruwet, Jean-Jacques Nattiez i Simha Arom, a més denriquir-se amb les aportacions de Bernard Lortat-Jacob i Giovanni Giuriati en el camp de la improvisació en les músiques de transmissió oral. Com a resultat de les anàlisis, es proposen dos models de funcionament del repertori: el model dorganització fixada i el model dorganització flexible. El primer es caracteritza per la partició de la seqüència musical en porcions dextensió fixada i sovint de construcció simètrica, a més demprar perfils melòdics amb corbes ben definides i de conducció clara, propis de les melodies vocals i coincident amb els models de construcció melòdica més habituals en la música europea dels últims dos o tres segles. En el model dorganització flexible, en canvi, les seqüències melòdiques sorganitzen en segments dextensió diferent, sense simetria, i poden presentar processos flexibles deguts a la reiteració variable del propi segment o duna porció daquest, al mateix temps que les configuracions melòdiques, en general, són més curtes, més ornamentades i amb una direccionalitat molt menys previsible. Les mecàniques detectades en el repertori dEivissa i Formentera no són exclusives daquesta àrea geogràfica, sinó que també es troben, amb major o menor mesura, en altres músiques de transmissió oral de la Mediterrània, així com en determinats repertoris històrics.
Otras Tesis
La restauració històrica de la llotja de Palma de Mallorca (1866-1905)
Hub balear : análisis de una alternativa de 'short sea shipping' dentro del Mediterráneo occidendal
Geografies del capitalisme balear
Lespai urbà del capitalism. La construcció del projecte neoliberal de Palma
París-Baleares, òrgan de difusió de l'Associació Les Cadets de Majorque (1954-1998)
El hotel turístico. Viaje a los orígenes de su arquitectura, 1693-1932
Anàlisis, caracterització i dinàmica de les formes erosives Blowout en sistemes dunars de Mallorca i Menorca
Arqueometal·lúrgia com a reflex de l'estratificació social a les Illes Balears
Análisis fractal de las catedrales góticas
Fotografia panoràmica i representació del territori
Els capitells en l'obra de Lluís Doménech i Montaner
La música a Mallorca en el segle XVII