Visita al Miquel Caldentey...a la fi !!!

Em va acompanyar, durant aquells dies, l’amic Jordi Arbós. Vaig conèixer al Jordi fa uns cinc o sis anys, quan coincidirem a Barri TV, on estàrem fent feina plegats durant alguns anys, fins que ell, per questions derivades de la crisi econòmica que encara patim, va haver de partir cap a la seva terra natal, Sabadell, ara deu fer uns dos anys…Sense la seva ajuda i hospitalitat, que també he d’agraïr al seu pare, en Miquel,  - els Arbòs m’acolliren a casa seva, a Sabadell - no m’en hagués sortit tan bé, ni de bon tros, durant els cinc dies que va durar l’aventura…

Tenint en compte que quan vaig sortir de Palma no tenia cap entrevista concertada, me va anar massa bé la cosa. També he d’agraïr la col·laboració dels meus amics a Perpinyà: la Maria Benejam i el Teo Vidal, responsables de l'edició nordcatalana del Vilaweb. A casa del Teo en Jordi i jo hi varem passar totes les nits…

Com deia, varem tenir sort i poguérem fer un bon grapat d’entrevistes a diversos personatges involucrats amb la història del Miquel Caldentey i amb el seu procès de restauració. A saber:

Henri Sicre, exdiputat socialista al Parlament francès, va ser un dels que donàren el primer toc d’atenció envers la situació del Miquel Caldentey, a les primeries de la primera dècada de l’actual segle, quan el vaixell romania abandonat, fent-se mal bé, al fangar del fons del port de Canet de Rosselló. Sicre fou diputat durant vint anys, molts dels quals dedicà a la salvaguarda del patrimoni cultural francès, del que el nostre vaixell en forma part.

 Gildas Girodeau, escriptor i activista cultural, coneix la història del pailebot des d’els anys setanta. Essent secretari de l’associació “Sauvons l’Ideal”, donà el crit d’alarma definitiu quan s’assebentà de l’estat lamentable del vaixell al port de Canet. Probablement sense les seves actuacions i les de Sicre, el vaixell mai hagués estat recuperat, ja que les intencions de les autoritats de Canet envers el Miquel Caldentey no eren  gens esperançadores: el buc feia nosa pel projecte d’ampliació del port esportiu i fins i tot es va contemplar la possibilitat de la seva desclassificació com a Monument Històric (proclamada l’any 1988), per així poder desballestar-el i desfer-se’n del problema amb facilitat…

Samuel Villevieille és membre de l’associació Amics del Pailebot Miguel Caldentey, creada en el moment en que s'inicià el procés de restauració del vaixell.  Aquesta associació ha fet i está fent força feina pel desenvolupament del projecte de reconstrucció del vaixell.

Yann Pajotés el mestre d’aixa encarregat de dirigir la restauració del Miquel Caldentey des d’el primer moment en que aquest procés es va iniciar,  a principis de l’any 2007. Tant Pajot com Villevieille coincideixen en desmentir als qui defensen la teoria de que el que s’està fent amb el Miquel Caldentey és una rèplica i no una restauració.

Eric Duhamel, Bernard Rieu, Jean- Pierre Ballester, president, vicepresident i secretari, respectivament, del SIVU Miguel Caldentey, acompanyats per Robert Daider, membre del mateix syndicat intercommunal à vocation unique, ens reberen a l’ajuntament de Port Vendres. El SIVU Miguel Caldentey és l’entitat propietària del vaixell i els seus membres són i seran els qui faran i desfaran en el que es refereix al futur del Miquel Caldentey: un buc-escola és la idea imperant, pel que vaig poder deduir, però em sembla que encara no ho tenen del tot clar…

La meva impressió general es pot resumir en poques paraules: em sembla que el procés de restauració del Miquel Caldentey va endavant de forma ferma però lenta, i encara està per definir l’ús concret que se donarà al vaixell un cop estigui en condicions de navegar. Les meves indagacions per tal d’esbrinar un termini d’acabament de les tasques de recuperació del pailebot no donàren un fruit massa satisfactori: Pajot assegura que per al 2016 haurà finalitzat el que és la fase corresponent al taller que ell dirigeix, però després encara faltarà efectuar-hi tota la tasca de d’arboradura, velamen, motorització, etc…Tot això no només dependrà de la voluntat dels responsables, si no també, com sempre, de les possibilitats econòmiques. Per això és gairebé impossible fixar una data aproximada pel moment en que el Miquel Caldentey pugui tornar a navegar.

Una conclusió important que sí vaig poder extreure de tot plegat, i amb la que tots els personatges entrevistats coincidiren, és la necessitat i/o possibilitat d’una col·laboració de les institucions balears amb les franceses per a seguir amb el procés de recuperació d’aquesta emblemàtica peça del patrimoni marítim mallorquí. Les portes hi són obertes. Tant Samuel Villevieille, com els responsables del SIVU així m'ho manifestàren. Tenint en compte, però, que ja en el seu moment els responsables del Consell de Mallorca descartàren, equivocadament, la possibilitat que el Miquel Caldentey fós restaurat, dubt que aquesta col·laboració es pugui donar. Però ens hem d’aferrar a la màxima que "tot està per fer i tot és possible" (Miquel Martí i Pol).

Vos deix algunes imatges de la visita al Miquel Caldentey: