Del Twitter i Aurora Bernádez, de Gone Girl a Pierre Lamaïtre

Twitter arracona aquest blog gairebé sense voler. Però tractam de resistir. Passen els mesos i Europa sembla un continent invisible, absent del present. Tenim un especulador de president de la Comissió que de moment no sabem a on va. I mentre esperam una nova Europa passen les coses importants. Acabar un llibre de Pierre Lamaître, au revoir là-haut, que posa els pèls de punta i com diu el final, té una part de realitat i una part de ficció, o veure a Aurora Bernárdez trobar-se amb Cortázar. Sempre me va semblar una dona fantàstica i enèrgica. Tenc ganes de llegir la correspondència que va publicar amb Cortázar i que encara no m'he comprat. Per cert, vaig anar veure Gone Girl al Ciutat. És màgic com d'un guió de diumenge horabaixa et puguin enganxar més de dues hores i mitja en dilluns vespre. El cinema en sala no té preu. Encara que ahir vespre només èrem 7 a la sala. Que després ningú no es queixi si tanquen cinema a ca nostra....