No som gaire de l'èpica, jo.
Però bé, avui n'oferiré una dosi als amics principatins, que se la poden prendre amb la distància que donen gairebé dos segles: és una versió d'un poema del romàntic nord-americà R.W. Emerson.
I que cadascú hi afegeixi el que vulgui, a la llista de les coses que no fan més poderosa i elevada una nació. I que se'm perdonin les sinèresis, sempre antipàtiques.
La força d’una nació
Què fa més elevada una nació,
més forts els fonaments?
Què la fa poderosa per lluitar
contra exèrcits ingents?
No pot ser l’or: els seus regnes immensos
en la guerra es desfan;
descansen sobre arena que s’enfonsa,
no en roca que roman.
És l’espasa? Mireu la pols vermella
d’imperis que han passat:
la glòria ha decaigut, les seves pedres
tenen rovell de sang.
L’orgull? Ai, la corona que fulgura
és dolça com la mel,
però Déu li ha apagat la lluentor,
feta cendra als seus peus.
No és l’or: només els homes poden fer
un poble fort i gran;
homes que resisteixen en la cerca
d’honor i veritat.
Els valents, que treballen més que els altres
i de nit són desperts,
posen els fonaments d’una nació
i la fan pujar al cel.