La Física de N'Aristòtil, una col·lecció de disbarats.

  La Física de N'Aristòtil no és sinó  una col·lecció de disbarats.

    Nulla dies sine linea.

     Amb aquest article pretenc oferir un material fortament crític (a manera de píndola filosòfica) que faci palesa la incongruència de presentar N'Aristòtil com un gran científic que va iniciar el camí de la física moderna, cosa que va pretendre l'Església catòlica espanyola (Organització que era l'encarregada del control ideològic de la població durant el règim del general Franco. Quasi la totalitat de les càtedres de filosofia foren ocupades per titulats que enaltien la figura del filòsof grec).

    Actualment, a L'Estat espanyol,  39 anys després de la mort d'En Franco,  els textos de filosofia i les enciclopèdies continuen afirmant que el filòsof estagirita és un del més grans pensadors de la humanitat (Viquipèdiadixit). Per altra banda, la Cúria romana segueix en guerra en defensa de la dogmàtica del segle XIII; sosté que la Summa Theologica    d'En Tomàs d'Aquino és la Philosophia Perennis (S'ha de saber: N'Aquino posa com a fonament de la seva teologia la filosofia aristotèlica).

     Però tota la maquinària d'enaltiment del teòric de l'hilemorfisme no pot esborrar els disbarats del pensador en qüestions de Física o de la Naturalesa. No és el cas que hi hagi uns ''quants'' errors. El cas és que, de la muntanya de teories científiques del filòsof, difícilment en trobaren una d'encertada. Podria semblar una excepció l'afirmació aristotèlica que els astres són esferes perfectes; però l'afirmació està  basada en una teoria acientífica:  sosté l'esfericitat dels astres als nivells de perfecció del cosmos; dóna per inqüestionable que ''el món supralunar'' (el cel) és perfecte, i, posat que, segons ell, l'esfera és la figura geomètrica més perfecte, llavors els astres són esferes (i, per descomptat, la seva superfície és totalment llisa, sense cap crui, diu).

   Fins aquí, la píndola.

   Per un tractament més a fons de la temàtica, podeu veure el meu post  N'Aristòtil i En Tomàs d'Aquino.