No a les fumigacions amb plaguicides

A Alternativa per Pollença volem mostrar la nostra oposició total a la idea de la Conselleria de Medi Ambient del Govern Balear de fer aquests mesos una campanya de fumigació aèria de més de 24.000 hectàrees de boscos de Mallorca, amb l’objectiu és combatre l’eruga processionària del pi (Thaumetopoea Pityocampa) El govern utilitzarà l’insecticida químic diflubenzurón, conegut comercialment com a Dimilin. (Veure document: “PROYECTO TRATAMIENTO FITOSANITARIO CONTRA LA Thaumetopoea pityocampa Den. & Schiff. EN LAS ISLAS DE MALLORCA Y MENORCA, 2014” http://www.caib.es/sacmicrofront/archivopub.do?ctrl=MCRST149ZI177601&id=177601). Després de molts d’anys de no facilitar ajuda econòmica als propietaris de finques afectades, ni als Ajuntaments per  combatre la plaga de la processionària,  ara s'inverteixin dos milions d’euros per pagar a una empresa privada per fer un tractament que tanmateix no serà definitiu i ens aportarà altres problemes.
Dos milions d’euros, bastarien per contractar a moltíssimes persones per combatre de forma mecànica, més sensata i més selectiva a la processionària del pi.

 L'Ajuntament de Pollença que va aprovar la nostra moció de deixar d'utiltizar herbicides (encara que l'equip de govern no la compleix) s'hauria d'oposar clarament a aquest disbarat Els companys d'Iniciativa Verds han expressat perfectament aquesta problemàtica:

 Des de que es van començar a utilitzar insecticides químics a gran escala a principis dels anys 40 del segle passat, s’ha comprovat que el problema de les plagues no ha desaparegut, al contrari, en molts casos s’ha agreujat ja que l’ús massiu d’aquests productes ha tingut conseqüències imprevistes, com l’aparició de noves plagues per la eliminació dels seus enemics naturals, o la major resistència de la plaga als insecticides i la conseqüent pèrdua d’eficàcia, la qual cosa provoca que s’haguin de repetir les fumigacions en espais de temps cada vegada més curts perquè siguin eficients.

I el cas de l’eruga processionària a Mallorca no és una excepció, tot i que va arribar a l’illa fa poc més de quaranta anys. Podríem dir que representa per als boscos el mateix que la grip per als humans: apareix cada any, amb més o més virulència segons les condicions climatològiques i ambientals, afecta a una part de la població, organitzam campanyes per a combatre-la, i finalment assumim que mai no es podrà eradicar del tot.

Des de fa temps s’espargeixen en el camp mallorquí cada any una gran quantitat de productes tòxics (insecticides, raticides, herbicides, etc.). Es venen i s’apliquen legalment i cadascun d’ells té uns efectes actius i un objectiu concret. Però quan es combina l’efecte de tots ells es produeixen unes conseqüències que no podem preveure ni controlar, que moltes vegades tenen com a resultat un desequilibri de la cadena tròfica i la pèrdua de biodiversitat, afavorint encara més l’aparició de plagues i malalties. Un dels casos més coneguts és el de les abelles, des de que fa 20 anys els apicultors francesos van alertar sobre la misteriosa desaparició de les abelles de mel. S’ha comprovat que ara el fenomen és global, com a mínim en els països amb una agricultura molt desenvolupada, precisament els que més productes químics utilitzen. El Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient va publicar un informe que assenyala que aquesta greu disminució de les abelles es deu a varis factors, com el canvi climàtic, la contaminació, l’ús de pesticides i l’augment de determinats paràsits. Hem de recordar que gran part de la producció mundial d’aliments depèn de la pol·linització de les abelles.

A més d’aquestes circumstàncies hem de tenir en compte que el Dimilin és un producte que, tot i ser homologat per la UE, no s’utilitza a molts països europeus perquè és poc selectiu ja que actua sobre qualsevol insecte que es trobi en estat de muda. Milers d’insectes, molts d’ells beneficiosos pel l’agricultura i els boscos, sofreixen les mateixes conseqüències que la processionària, i també els seus paràsits!, de forma que es perd així la seva capacitat natural de control. És cert que el Dimilin és més eficaç que altres productes, però el tractament per controlar la processionària hauria de ser proporcionat al dany que es vol impedir, per evitar que sigui pitjor que el remei la malaltia. Hem de recordar que la normativa ambiental de la Unió Europea, per tant d’aplicació al nostre país, disposa la prohibició de les fumigacions amb productes químics quan la lluita contra una plaga forestal es pugui substituir per altres medis des de terra. I que en qualsevol cas, sempre s’utilitzaran productes el menys tòxics possible.

Coneixem els problemes i les conseqüències que comporta l’eruga processionària, quan és molt abundant, sobre els pins i les molèsties que pot provocar a les persones, i som conscients que s’ha de controlar la seva població. Però, per tots els motius esmentats, som partidaris de potenciar, i si és possible, millorar altres sistemes més respectuosos amb l’entornque ja s’han utilitzat a Mallorca, i que a més són més econòmics: foment de la participació i col·laboració de les entitats territorials afectades (Consells, Ajuntaments, etc.), control manual de les bosses d’erugues, col·locació de caixes niu per a ocells que depreden l’eruga, protecció de les colònies de ratapinyades que es mengen la papallona, col·locació de trampes de feromona per capturar les papallones mascle. I en últim terme, si es considera indispensable la fumigació aèria, l’ús del Bacillus thuringiensis, que produeix toxines amb propietat insecticida; és més selectiu que el Dimilín ja que afecta només alguns grups de lepidòpters, tot i que aquesta pràctica només s’hauria d’utilitzar en casos de màxima urgència.

A Alternativa demanam a l'Ajuntament, com ha fet per exemple l'Ajuntament de Santa María del Camí, que insti  a la Conselleria d’Agricultura, Medi Ambient i Territori del Govern de les Illes Balears a que es replantegi la intenció de fumigar amb Dimilin els boscos de Mallorca. Els recursos que s'han previst per aquesta actuació es dediquin a seguir aplicant i millorant altres mesures de control de la processionària més respectuoses amb l’entorn. És a dir, substituir el control químic pel biològic. Resumidament: foment de la participació i col·laboració de les entitats territorials afectades (Consells, Ajuntaments, etc.), control manual de les bosses d’erugues, col·locació de caixes niu per a ocells que depreden l’eruga, protecció de les colònies de ratapinyades que es mengen la papallona, col·locació de trampes de feromona per capturar les papallones mascle. I en últim terme, si es considera indispensable la fumigació aèria, l’ús del Bacillus thuringiensis

- Comunicat del GOB.

- Comunidad a facebook "jo dic no a les fumigacions"

 http://www.gobmallorca.com/notes-informatives/habitats-i-especies/1290-25092014-la-fumigacio-dels-pinars-amb-dimilin-contradiu-linforme-de-sostenibilitat-ambiental-del-pla-de-lluita-contra-la-processionaria.html

http://www.gobmallorca.com/notes-informatives/espais-naturals/1292-02102014-el-gob-denuncia-medi-ambient-davant-la-comissio-europea-pels-projectes-de-fumigacio-de-pinars.html

No es fumigara directament a Pollença però si a Alcúdia: