Quantcast
Channel: Bloc de BalearWeb
Viewing all articles
Browse latest Browse all 12422

l'article mensual a la Revista Útil

0
0

Com cada mes transcribim en aquest medi el mateix article que la persona que escriu en el blog publica tambe en la revista mensual insular Útil, en la secció "Tradicionari".

En aquesta ocasió l'article porta per títol "El que alguns han dit de noltros (I)

Aprofitant que a l’octubre a les illes ja pràcticament sols hi quedem els que hi vivim tot l’any, aquest mes aprofitarem per a fer redactar un “desfoment de turisme”; és a dir, acostumats a glosar les excel·lències de la nostre terra i la nostra gent, transcriurem en varis articles algunes de les coses que s’ha dit “en negatiu” de nosaltres. L’objectiu no és altre que riure’ns de nosaltres mateixos i per que no?, dels que ens han trobat tants de defectes.

Començant per la Balear Major, seria George Sand, amant del compositor Fryderyk Chopin,  la que batejaria als mallorquins amb els més aguts improperis. Ho faria en el quadern de viatge autobiogràfic Un hivern à Majorque, editat a l’any 1842, després d’haver residit a l’illa veïna durant l’hivern del 1838-39.

Ja a les primers pàgines del treball hi trobem les primeres frases punxant, en aquest cas parlant-nos de la pagesia:

Nada hay tan triste ni tan pobre en el mundo como este campesino que solo sabe rezar, cantar, trabajar y que jamás piensa. Su rezo es una fórmula estúpida que no da ningún sentido a su espíritu; su Trabajo es una operación de los músculos que ningún esfuerzo de su inteligencia le ayuda a simplificar y sus canciones son la expresión de esta sorda melancolía que le abruma sin que se de cuenta y cuya poesía nos conmueve y que a él no se le revela. Si no fuese por la vanidad que de vez en cuando le despierta de su aturdimiento para empujarlo a danzar, sus días de fiesta estarían dedicados a dormir.

Dels mallorquins en destaca en diferents ocasions en que en jutja com una obsessió pel porc:

No sabiendo ni engordar los bueyes, ni utilizar la lana, ni ordeñar las  vacas (el mallorquín detesta la Leche y la mantequilla tanto como desprecia la industria); no sabiendo producir trigo suficiente para atreverse a comerlo; no dignándose gran cosa en cultivar la morera y recoger la seda; habiendo perdido el arte de la carpintería (...) ; no juzgando necesario tener una sola carretera, ni un solo camino practicable en toda la isla, puesto que el derecho de explotación está entregado al capricho de un gobierno que no tiene tiempo de ocuparse de tales menudencias, el mallorquín vegetaba y no tenía otra cosa que hacer que  rezar el rosario y remendar sus pantalones, más maltrechos que los de Don Quijote, su patrono en miseria y en orgullo, hasta que llegó el cerdo para salvarlo todo.

Pràcticament fins el final del quadern Sand ens segueix parlant de la pagesia i també del porcí.

No ama el mal, no conoce el bien. Se confiesa, reza, procura sin cesar merecer el paraíso; pero ignora los verdaderos deberes de la humanidad. No es más odioso que un buey o un cordero, pues no es más hombre que los seres adormecidos en la inocencia del bruto. Recita oraciones, es supersticioso como un salvaje; pero se comería a su semejante sin remordimiento alguno, se esa fuera la costumbre de su país, y si no tuviera cerdos a discreción.

Altres referències al que es podia trobar a la cuina mallorquina,  a part del porc, tampoc deixaven al mallorquí en bona posició.

Como no teníamos mantequilla y no podíamos soportar la grasa, el aceite nauseabundo y los procedimientos incendiarios de la cocina indígena, vivíamos de carne muy magra, de pescado y de legumbres, todo ellos sazonado, en vez de salsa, con el agua del torrente (…).

A George Sand els habitants de la illa veïna li van quedar tan entravessat que ni fins i tot en haver pujat al vaixell que els havia de portar de tornada a Barcelona se li va oblidar la que manifesta constantment com una experiència negativa.

Cuando llegamos a Barcelona, teníamos tanta prisa para acabar por toda la eternidad con esta raza inhumana que no tuve paciencia de esperar el fin del desembarco.

En agraïment a tot lo dit, George Sand avui disposa d’un carrer dedicat a la Ciutat de Palma de Mallorca i el seu treball el podem trobar, al costat de les guies de Mallorca, a la majoria de llibreries i també a establiments turístics de l’illa. En l’article del mes vinent ja indagarem en el que han dit alguns viatgers de nosaltres, els menorquins.

www.gegantsmao.menorca.es

http://creantilusionsgegants.blogspot.com.es/

www.youtube.com/gegantsmao


Viewing all articles
Browse latest Browse all 12422

Latest Images