El nom de la nació és Catalunya. Cal bandejar el de Països Catalans (Segona edició).

       El nom de la nació és Catalunya. Cal bandejar el de Països Catalans (Segona edició).

         Actualment, l'ús de l'expressió Països Catalans no afavoreix la presa de consciència del fet nacional català. Ans al contrari, desdibuixa la realitat nacional;  afavoreix la posició d'aquells catalans (insulars i peninsulars) que posen traves a la unificació.

    Els ''paíscatalaners'' fan ús de les paraules Catalunya, catalans, catalanes de forma esbiaixada; així, la paraula Catalunya queda reservada per referir-se en exclusiva al Principat  de Catalunya. 

   Els ''paíscatalaners'' fan un ús habitual (i ho fan bé)  de les expressions llengua catalana i cultura catalana, però tenen dificultats a l'hora de dir de quina nacionalitat són; els hi costa molt definir-se com a catalans als nacionalistes catalans de la perifèria del Principat de Catalunya.  Amb l'expressió els catalans es refereixen en exclusiva als habitants del Principat, de manera que es dóna a entendre que  els habitants de València i de Mallorca no són catalans, o que són uns que aspiren a ser catalans; és a dir, hi hauria catalans autèntics i aspirants a catalans.

   El post  d'un petit botifler mallorquí que qüestionava la validesa de l'expressió Països Catalans m'ha impel·lit a escriure aquest article.  És un simple comentari. En Josep Guia tracta el tema a fons i encertadament.

    Si no coneixeu l'opuscle d'En Josep Guia, el podeu llegir baixant el blog Digueu-li Catalunya.