avui tornarà a ser dos d'octubre del 1989

avui tornarà a ser dos d’octubre del 1989 i seràs vint-i-cinc anys més jove i seràs a València, a un entresol de l’avinguda de Basco Ibáñez i duràs la permanent feta i potser encara no tindràs cabells blancs i estaràs nerviosa i veuràs com els convidats van arribant i llegiràs aquell teletip maleït que parlava de la mort de na Dorotea i en Biel i hi haurà n’Emili Gisbert i na Mara Ruano i tots els altres i estareu feliços i contents i expectants perquè farà tres mesos que esteu treballant per a posar l’invent en marxa i avui ja no plourà i no hi haurà presses, i per fi quan s’encengui el pilot vermell serà el moment en que tot començarà però una estona abans Francesc Bayarri et dirà entra amb mi i dius l’hora i et tancaràs al bany i telefonaràs als teus pares i els diràs això i allò i ells et diran llàstima que no et puguem escoltar des de Menorca i tu diràs, sí, ja us passaré una gravació i hi haurà algú amb una càmera de vídeo i els companys de la tele que vindran a veure nàixer la seua germana petita mentre pensen en com serà el seu primer dia i hi haurà n’Empar i na Maria Josep i en Joan i companys de la premsa i Pepa García que us farà aquella foto en blanc i negre que positivarà al revés i qie tu la guardaràs tota la vida i que d’aquí a uns anys, quan et fotin fora de la casa escanejaràs i la deixaràs al revés i la penjaràs al blog i intentaràs reconèixer-te en aquella al·lota de 25 anys que es pensava que havia fet el que tocava per tenir una feina que l’apassionava, que havia aconseguit el seu somni de ser periodista a la ràdio i que encara que després se n’anàs a la tele sempre seria la menorquina que avui, que torna a ser dos d’octubre del 1989 va donar l’hora a Canal Nou Ràdio.