Unes festes i uns moments que ja han fet història (part II)

Fa pocs dies publicàvem la primera part de les valoracions, un mes després, del que havien estat unes Festes de la Mare de Déu de Gràcia, en matèria de gegants, per a recordar durant molt de temps.

Comentàvem com les Festes d’enguany havien estat marcades per l’aniversari dels Gegants de Maó en Tomeu i na  Guida i també els primers dies de la festa, fins al dia del pregó.

Una valoració que val la pena fer és com en vuitanta anys de existència entre noltros, els gegants en els dies principals mai hi han faltat, com to seguiria igual però com amb poc més de dues dècades tot ha canviat.

Ens referiríem al dissabte de la Mare de Déu de Gràcia, on les fotografies ens mostren una desfilada de gegants nombrosa, pel que és la nostre illa i com la ciutat, els seus habitants, omplen els carrers darrera els gegants.

Els Gegants en pocs anys es van tornar maonesos, el que a l’any 1934 havia estat novetat al poc d’acabada la guerra ja era tradició. Tot i així les fotografies més antigues ens mostren la pasada dels gegants en els dies principals seguida de pot ser centenars de persones, que els veien passar i els seguien una estona, als dos maonesos d’altura en Tomeu i na Guida. Avui podem contemplar carrers com el Cos de Gràcia amb “milers” de persones omplint-lo de festa al pas dels gegants.

Una altre novetat són les desfilades amb altres figures gegantines que volen acompanyar als amfitrions durant els seus dies importants. Ja fa alguns anys que en Tomeu i na Guida passejant sempre acompanyats d’en Pere i na Gràcia, gegants del Casal Sa Casa d’es Poble de Maó i també d’en Miquelet es Salero. Des de fa ja prou anys es convida també a participar en les nostres festes a altres Gegants de Menorca, rebent així la visita dels Gegants de LLucmaçanes, Els Gegants d’Alaior, Es Castell o Sant Lluís. No hi pot falta de cap manera tampoc el Gegant Yurca. Tot i així la novetat que dona el to de novetat sempre és la arribada dels convidats d’excepció, que en aquesta ocasió van ser els Gegants de Campos (Mallorca).

Parlant de la passada dels gegants en el dissabte de la Mare de Déu de Gràcia, aquesta s’ha convertit en la més llarga de l’any. Arribant a una duració com la d’enguany de tres hores i quart. Els carrers són els mateixos que fa vint anys, però són més els gegants, fan més aturades, paren a ballar i això fa que la festa dels geganta sigui la de més duració de l’any.

Del dissabte de Gràcia cal destacar la visita de tots els gegants, amfitrions i convidats, a la residència geriàtrica. En aquest cas el vincle és molt gran i les emocions també, doncs el visitar la residència geriàtrica és molt més que una simple visita, és anar a veure els nostres avis, els avis de Maó que per justícia no es tenen que perdre el veure els gegants, encara que ja alguns no puguin sortir al carrer  per a seguir-los pels carrers, motiu pel que els gegants fan la visita. De la residència geriàtrica destaquem també que aquest any el vincle ha estat encara més gran que altres anys, doncs des de al temporada passada els monitors del grup de geganters hi hem estat realitzant tallers on mostrem el que són i fins i tot com es fan els gegants, als residents al centre.

La valoració ja del dia principal és la de la sortida dels gegants en un dels moments més polits de sa festa, quan la ciutat majoritàriament encara dorm i les enormes figures fan de la seva passada pels carrers, dels barris més antics de la ciutat, un despertar i inici de la festa per a molts.

El matí de la Mare de Déu de Gràcia, els gegants que surten ja solen ser menys, doncs són quatre dies seguits molt intensos i els convidats habitualment escolleixen els dies en que vendran. D’aquests no hi van faltar els Gegants de Campos i aquest any vam poder comptar també una parella dels Gegants de LLucmaçanes.

Ja la baixada al port de Maó, en el dia de la segona festa, aquesta va tenir enguany la novetat de comptar amb la companyia dels Castellers de Vilafranca, que van baixar al moll amb en Tomeu i na Guida, en Pere i na Gràcia i en Miquelet es Salero i es van anar alternant els balls de gegants amb la construcció de les enormes torres humanes.

La Festa al port prové dels canvis experimentats durant les últimes dècades de les nostres festes, data de l’any 1988 (el pregó dit des de els balcons de l’Ajuntament ja data de l’any seguent 1989 i la romeria a la Ermita de Gràcia d’uns anys després) motiu pel que no tots els anys la festa al port es fa de manera idèntica, amb novetats i variacions respecte a anys anteriors, que al no afectar a l’acte principal que és sa colcada i la anada d’aquesta a la ermita per al cant de ses completes, sempre són ben rebudes i desperten la curiositat.

La valoració final d’aquestes dues cròniques del que han estat, ja vist amb suficient perspectiva, les Festes dels vuitanta anys a la ciutat dels Gegants de Maó, és la estimació que un cop més s’ha comprovat cap a les nostres dues històriques figures, amb missatges que hem pogut trobar a les xarxes socials que ens parlen de sentiments, d’infanteses recordades, de història i tradició; d’una estimació que podria resultar estranya per a dues figures de cartró i fusta, però que al representar aquestes les mateixes Festes de la Mare de Déu de Gràcia sols ens omple als geganters de orgull i responsabilitat pel que estem fent. En Tomeu i na Guida són avui més que mai història viva de les nostres festes i de la Ciutat de Maó.

www.gegantsmao.menorca.es

http://creantilusionsgegants.blogspot.com.es/

www.youtube.com/gegantsmao