Carnets de Ciutadella. 3 de juliol, l'accident del metro de València

L'any passat tampoc no era a València, el 3 de juliol i vaig escriure això. Però sí que els vam deixar sols. Fa uns mesos, quan la presidenta de l'associació de víctimes del metro va participar en la presentació de la plataforma d'afectats per l'ERO ens va fer traure els colors a tots, i vaig escriure això.

Després va passar tot això del programa Salvados que va remoure unes quantes consciències. Avui hi haurà una concentració multitudinària, segur. Fins i tot he llegit que el metro pararà cinc minuts a l'hora exacta de l'accident. Tot un gest. Però també he llegit que el PP es nega a assumir obertament responsabilitats i es dedica a esborrar paraules d'un text de suport perquè no les poden pair. Són covards. Ho van ser fa set anys i es van embolicar davall la capa del Papa. I ara encara són covards i s'amaguen davall la majoria absoluta que els valencians els continuen donant. No sé fins a quan. Van voler canviar el nom del'estació del metro, en una maniobra infantil, com si amagant-lo, el problema deixés d'existir. Ni tan sols es dignen a netejar el monumnet que, mig amagat, van alçar en record de les víctimes del metro. En tot cas, gràcies a l'associació i a Beatriz Garrote per remoure consciències. Només esper que no continuin sentint-se tan sols com han estat aquests anys.